Sis empreses que estan al capdavant de la distribució de les vacunes contra la Covid-19 aviven una crisi de drets humans sense precedents amb la seva negativa a renunciar als drets de propietat intel·lectual i compartir la tecnologia de les vacunes, i gairebé cap d’aquestes empreses dona prioritat als lliuraments als països pobres, segons Amnistia Internacional.
Són les conclusions del nou informe Doble dosi de desigualtat: Les empreses farmacèutiques i la crisi de les vacunes contra la Covid-19, on l’organització ha avaluat sis de les companyies que produeixen vacunes contra la Covid-19: AstraZeneca, BioNTech, Johnson & Johnson, Moderna, Novavax, i Pfizer. Segons Amnistia, la «passivitat contant» de les farmacèutiques, que han monopolitzat la propietat intel·lectual i impedit la transferència de tecnologia, «ha perjudicat els drets humans dels milers de milions de persones que encara no poden accedir a una vacuna contra la Covid-19 que pot salvar-los la vida».
Dels 5.760 milions de dosis administrades a tot el món, tan sols un 0,3% s’ha destinat als països d’ingressos baixos, i més del 79% va als països d’ingressos alts i mitjans-alts. Si ens fixem en els països d’ingressos baixos i mitjans-baixos, la realitat és que menys del 10% de la població d’aquests països està totalment vacunada, davant del 55% de la població dels països rics.
«Les vacunes contra la Covid-19 han d’estar disponibles i ser accessibles per a totes les persones de forma immediata. Vacunar a tothom és l’únic camí per sortir d’aquesta crisi», ha declarat Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional. «En molts països de baixos ingressos ni tan sols el personal sanitari i la població en situació de risc han rebut la vacuna. Amb aquesta flagrant desigualtat com a teló de fons, BioNTech, Moderna i Pfizer hauran guanyat en conjunt 130.000 milions de dòlars nord-americans a finals de 2022», afegeix Callamard.
Segons l’informe, Pfizer-BioNTech ha entregat el 99% de les seves dosis a països d’ingressos alts o mitjans-alts. Això suposa, per exemple, que Suècia ha rebut una quantitat de dosis nou vegades superior a la de tots els països d’ingressos baixos junts. Amnistia calcula que aquesta empresa haurà obtingut ingressos per valor de més de 86.000 milions de dòlars a finals de 2022.
Per la seva banda, la farmacèutica Moderna encara no ha lliurat cap dosi de vacuna als països de baixos ingressos, ha facilitat només el 12% de les seves vacunes als països d’ingressos mitjans-baixos i no lliurarà la gran majoria de les seves comandes pel programa COVAX fins al 2022. Uns compromisos amb COVAX que tampoc complirà la farmacèutica Johnson & Johnson fins a l’any vinent.
Compte enrere de 100 dies
Coincidint amb la publicació d’aquest informe, Amnistia Internacional llança una campanya global amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als drets humans per demanar responsabilitats als Estats i les grans farmacèutiques. La campanya “Compte enrere de 100 dies: 2.000 milions de vacunes contra la Covid-19 ara!” exigeix que es compleixi l’objectiu de l’OMS de vacunar el 40% de la població dels països d’ingressos baixos i mitjans-baixos i que es reparteixin 2.000 milions de vacunes abans a aquests països abans que acabi aquest any.
L’organització insta els Estats que redistribueixin amb urgència els centenars de milions de dosis sobrants que no s’estan utilitzant, i als desenvolupadors de les vacunes que garanteixin que almenys el 50% de les dosis produïdes es destinin a aquests països, ja que, segons diuen, si els Estats i les empreses farmacèutiques segueixen la seva trajectòria actual, no s’albirarà el final de la crisi de la Covid-19.
«Per aconseguir una distribució ràpida i equitativa, els desenvolupadors de les vacunes han de donar prioritat als lliuraments destinats als països que més les necessiten i suspendre els drets de propietat intel·lectual que tenen, compartir els seus coneixements i la seva tecnologia i formar a fabricants qualificats per incrementar la producció de vacunes contra la Covid-19″, ha assenyalat Agnès Callamard.
