El 10 de setembre es va establir un màxim històric en el preu de la llum. 150 euros el MW hora. Però, dos dies després, aquest rècord es va esfumar i semblava fins i tot barat al costat dels 165 euros que es van arribar a assolir. I així setmana rere setmana, rècord rere rècord. Només com a dada: els testimonis que apareixen en aquest reportatge van ser entrevistats en dies diferents. En cadascun dels casos, aquell dia s’establia un pic o un màxim en el preu de la llum. No és casualitat, és norma. Però aquesta norma afecta diferent segons la persona i la circumstància.
La Cristina viu a Badalona amb les seves tres filles: la menuda de set anys i dues bessones de 18. Quatre persones a qui cal alimentar, escalfar, netejar, vestir i il·luminar amb una única prestació de la Renda Garantida. Una factura seva de la llum prèvia a aquesta escalada de preus rondava els 40 euros. El juny, quan es van establir les franges horàries, el preu va pujar als 75. El mes següent, quan van començar a polvoritzar-se rècords, la factura va ascendir als 100 euros. És a dir, es va duplicar en qüestió de dos mesos. “No l’he pogut pagar. Veurem què passa a final de mes, quan hagi cobrat, però llavors ja se m’ajuntaran dues factures”, explica la Cristina, que viu amb por de tornar a generar un deute amb les companyies elèctriques.
I és que aquesta veïna de Badalona és membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) des del 2015: arran de la crisi es va quedar a l’atur (situació que continua a dia d’avui) i va començar a acumular un deute d’impagament que va superar els 1.000 euros. “Vivia amb l’angoixa de despertar-me un dia sense llum. Amb la vergonya de no poder pagar i amb la responsabilitat de tenir dues filles petites i una acabada de néixer”, recorda. Aquesta situació li va generar una hipertensió que avui encara s’està tractant. Feia alguns anys que estava al dia amb les factures, però ara sent que “tot torna a començar”, apunta, mentre remena les seves darreres tres factures.
Ho faig tot bé. M’aixeco a les sis per posar rentadores, però tot i així la factura s’ha duplicat
Encara les mira quan diu: “Crec que ho faig tot bé”. Es refereix a tenir en compte les franges horàries i a no abusar del consum. Té una cuina elèctrica, però des que va pujar el preu, fa servir una altra petita de butà. S’aixeca a les sis del matí a posar rentadores. A casa seva, només consumeixen les bombetes, la tele i la nevera. “No ho entenc, així que ja no miro les notícies, per estalviar-me el disgust”, afirma. La situació és insostenible i així ho considera també el Gobierno, que al darrer Consejo de Ministros va aprovar una sèrie de mesures per tal d’assolir l’objectiu que el 2021 es tanqui amb un preu de mitjana igual que el del 2018. I per aconseguir això, cal abaixar el preu de la factura un 30%.
Si el preu baixa, qui paga la diferència?
El passat 25 de juny, el Gobierno va aprovar la rebaixa de l’IVA de la llum d’un 21 a un 10%. A aquesta rebaixa de les taxes s’hi va sumar, el dimarts passat, una rebaixa a l’impost sobre la producció elèctrica i a l’impost especial elèctric, que suposarà que les arques públiques deixaran de rebre 650 milions d’euros. “Fa la sensació que el Gobierno prefereix reduir la recaptació, tan necessària en moments de crisi, que tocar els beneficis de les empreses”, diu Maria Campuzano, portaveu de l’APE.
Potser per contrarestar aquesta sensació, el darrer Consejo de Ministros va aprovar una mesura que sí afecta directament les empreses i als anomenats ‘beneficis caiguts del cel’, que suposarà que les elèctriques hauran de tornar 2.600 milions d’euros que haurien de servir per minvar el preu de la factura de la llum. Ara bé, d’on surten aquests beneficis? El mercat en què es decideix a diari el preu de la llum es caracteritza per ser marginalista. Això vol dir que la tecnologia més cara pautarà el preu al qual es vengui l’energia. Si bé les tecnologies renovables (plaques solars o les preses hidràuliques), així com la nuclear tenen un cost de producció molt baix, aquestes no són suficients per abastir tota la demanda. És aquí on entra el gas.
Arran dels costos que té extreure’l, de la crisi de subministrament i de l’impost contra el CO2 amb el qual es grava el gas, aquest combustible ha assolit un preu altíssim. I aquest preu és al qual es ven també l’energia provinent de fonts renovables o nuclears, encara que el seu cost de producció sigui baixíssim. Aquest marge, que és cobrat per les empreses, és anomenat ‘benefici caigut del cel’ i és aquest el que, en part, hauran de tornar les empreses. Les grans companyies, doncs, estan augmentant els beneficis mentre els consumidors es veuen amb greus problemes per arribar a final de mes. Així, aquesta mesura de limitar els beneficis caiguts del cel podria semblar la clau per solucionar la situació, però no ho és.
Les mesures del Gobierno no van a l’arrel del problema, que és que el mercat està controlat només per tres empreses
“Aquestes mesures no van a l’arrel del problema, que és que el mercat està controlat només per tres empreses”, afegeix. I és que Iberdrola, Endesa i Naturgy són les tres empreses que controlen més del 92% de la producció hidroelèctrica a l’estat espanyol. I, a la vegada, saben el preu al qual es comercialitzarà el gas perquè també en són productores. “La producció hidroelèctrica té costos molt baixos, però el fet que aquestes empreses siguin híbrides i produeixin amb les dues tecnologies fa que puguin ofertar l’energia hidroelèctrica més cara i arribar, pràcticament, a equiparar-la al preu del gas”, explica Alfons Pérez, enginyer tècnic en electricitat i investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).
Així, Pérez apunta a que “més de la meitat” dels pics de preus d’aquests mesos han estat causats per l’hidroelèctrica. “Un cop generes electricitat, no la pots emmagatzemar i la producció amb energies renovables depèn de la meteorologia, i per això s’oferta tan barata. Però les preses hidroelèctriques tenen una bassa d’aigua que es pot transformar en energia en qualsevol moment. Els enginyers veuen aquella aigua com a quilovatt hora i les empreses la veuen en forma de bitllets”, apunta. “Això els dóna el poder d’ofertar l’electricitat al preu que vulguin”, afegeix.
Impacte ecològic vs greenwashing
Aquest poder també el vam veure recentment amb el buidatge de pantans d’Iberdrola per sota del màxim establert a Zamora i Cáceres. Aquests buidatges en un moment com l’actual generen ingents beneficis per les empreses productores, que han decidit esgotar les reserves ara que el preu està disparat. És per això que aquest cas està sent investigat per la CNMC, tot i que les empreses ha assegurat que aquesta maniobra es va donar per “frenar l’ús de fonts energètiques molt més cares [el gas] i apostar per les renovables”, tal com va assegurar Miguel Calvo Calleja, delegat d’Iberdrola a Castella i Lleó, en una entrevista amb Efe.
Així, sota el missatge d’apostar per les renovables i marginar encara més un combustible tan contaminant com el gas, s’amaga una estratègia d’enriquiment i greenwashing. Si bé és positiu apostar per les energies renovables, buidar sense mesura un estany té un enorme impacte ecològic: “al fons de les represes s’acumulen metalls pesants i deixar tan poca aigua té un elevat risc de contaminació. Per no parlar de totes les espècies que s’ofegaran”, apunta Alfons Pérez.
“En mig d’una crisi econòmica, sanitària i ambiental, les grans empreses maximitzen beneficis”, resumeix Maria Campuzano, qui explica que moltes famílies també s’ofeguen en rebre les factures i considera que les mesures socials del Gobierno són totalment insuficients. Sobre la darrera mesura de l’executiu, el Subministrament Mínim Vital (SMV), que hauria de garantir una potència mínima a cada llar vulnerable, des de l’APE no es mostren convençuts. Asseguren estar preocupats per si aquesta mesura substitueix la moratòria de talls que depèn de l’Escut Social, que s’ha de renovar el proper 31 d’octubre. “No hi ha protecció si els consumidors no estan segurs que no els tallaran la llum. A més, cal recordar que encara no s’ha establert qui haurà d’eixugar el deute que estan generant moltes famílies i se’ns ha d’explicar què passarà quan s’acabi la moratòria”, explica Campuzano.
A més, des de l’APE han demanat al Gobierno que s’ampliï el principi de “consumidor vulnerable”, ja que ara per ara, només poden accedir a les ajudes i al bo social aquelles persones que estiguin subjectes al mercat regulat de l’electricitat. “Aquest mercat hauria de ser el més econòmic, perquè és el que tenen contractat les persones més vulnerables, però per contra és el que més s’està veient afectat pels pics del preu de l’electricitat”, apunta Campuzano, qui, a més, recorda que vora el 80% dels consumidors estan al mercat lliure. “Amb aquestes mesures protegim molt poca gent”, assegura.
Una d’aquestes persones és la Cristina, però tampoc no se’n refia gaire d’aquestes mesures. “Qui m’assegura a mi que, per molt que li diguin mínim vital allò serà suficient”, es pregunta aquesta dona que, tot i cobrar la Renda Garantida de Ciutadania, té seriosos problemes per arribar a final de mes. El concepte de mínim està en entredit, també amb l’IMV, que diu que n’hi ha prou amb 950 euros al mes per viure. Quantes rentadores són les mínimes? Quantes bombetes i cassoles es podran fer servir? Aquestes preguntes se les fan moltes famílies mentre esperen l’arribada d’un hivern que es preveu cruel climàticament i que tampoc no donarà treva a les factures de moltes llars.
