“Les dones són un dels col·lectius que més està sofrint les conseqüències econòmiques i socials d’aquesta crisi sanitària, amb implicacions significatives per a la seva salut en sentit ampli”, és la principal conclusió de l’enquesta que Acció contra la Fam acaba de realitzar entre 2138 persones participants en els programes d’ocupació inclusiva de l’organització.
La desocupació femenina de l’últim trimestre de 2020 va ser del 18,3%, quatre punts més alta que la taxa d’atur masculí, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Aquestes dades mostren com la bretxa de gènere laboral ha crescut per la crisi del coronavirus: en el mateix trimestre de 2019, la taxa d’atur femenina era tres punts menys -15,5%-, i la d’homes de 12,23% -, dos punts menys que el 2020.
Elles accedeixen menys a salaris per sobre dels 1000 euros
L’estudi d’Acció contra la Fam també recull les condicions laborals tant d’homes com de dones en aquest últim any. La diferència torna a sortir a la llum. Només una de cada tres participants dones aconsegueix un contracte per 1000 euros enfront de dos de cada tres homes que sí que l’aconsegueixen.
L’índex d’apoderament –un indicador que Acció contra la Fam recull entre les persones usuàries dels seus programes, atenint-nos a si considera que ha millorat la seva situació en el mercat de treball, es troba amb més motivació i si ha millorat el seu entorn familiar- ha descendit en aquest 2020, tant en homes com dones. “En empitjorar la situació econòmica i laboral global a Espanya, les persones han percebut que la seva situació en el mercat de treball és pitjor que l’any anterior, per les dificultats per a trobar ocupació, la precarització, etc.”, declara Lorena Hernández, responsable dels programes d’ocupació en Acció contra la Fam.
Les dones han liderat les cures de majors i nens mentre cobrien treballs essencials durant el confinament
Durant aquesta crisi, les dones han exercit com a líders i personal de resposta en primera línia. “Estan liderant el treball de cures, s’encarreguen de la neteja d’hospitals, són auxiliars d’infermeria, infermeres, metgesses, farmacèutiques, dependentes de supermercats, etc. Les dones són les principals cuidadores de la infància i de les persones majors. I som les que majoritàriament atenem la intendència de la casa i les seves múltiples tasques”, manifesta Hernández.
Al mateix temps, els treballs precaris i informals, que estan encapçalats per dones, han estat els més perjudicats. “Especialment greu ha estat el cas de l’ocupació domèstica, reduït dràsticament des del confinament. Aquests sectors, copats per dones, han deixat de reportar ingressos”, manifesta l’experta en ocupació. En aquest sentit, gairebé el 30% de les dones enquestades consideren que la pandèmia els ha limitat les seves oportunitats laborals (enfront del 15,5% dels homes). Quan es tracta de famílies amb fills, en el cas de les dones, aquest percentatge puja al 44%, enfront del 17,6% en el cas dels homes amb fills.
Bretxa digital femenina
L’equip tècnic d’Acció contra la Fam ha constatat que “dones participants dels nostres programes d’ocupació que havien decidit tornar a formar-se s’han vist privades d’aquesta possibilitat en no disposar de dispositius electrònics o en haver de dedicar tot el temps a les cures de la família”. De fet, gairebé el 23% de les dones amb fills no han tingut accés a l’ordinador sempre que l’han necessitat (enfront del 15% dels homes amb fills). Si està situació es manté en el temps, “les dones estarien encara més exposades a caure en exclusió”, manifesta Hernández.
La desocupació ha originat més ansietat en dones que en homes
“Hem observat un augment d’ansietat, depressió, trastorns del somni o pensaments derrotistes entre les persones participants dels nostres programes d’ocupació i emprenedoria”, indica Hernández. El 39,3% de les dones han manifestat haver sofert moltes vegades o de manera constant malestar psicològic durant la pandèmia. I si es tracta de famílies amb fills, en el cas de les dones, aquest percentatge puja al 40,9% enfront del 27,1% dels homes. El grup que ha sofert major malestar psicològic ha estat el de dones menors de 30 anys, especialment aquelles amb menors a càrrec seu.
La pandèmia no sols ha impactat en la salut mental de les persones desocupades, sinó que ha portat amb si que “moltes d’elles, les més vulnerables, abandonessin la cerca d’ocupació per por del contagi, per considerar que les oportunitats de trobar una ocupació en aquestes circumstàncies eren escasses o per no poder conciliar la seva vida familiar i professional”.
A més, acció contra la fam explica que el 2020, el 67% de les persones participants en programes d’ocupació i emprenedoria eren dones i, després del seu pas pels diferents itineraris formatius i competencials, més del 40% han aconseguit tornar al mercat laboral treballant per compte d’altri i s’han creat 50 negocis per part de dones.
