De nou, les dades situen a les dones en una situació inferior en el món laboral. Parcialitat, temporalitat, atur… Les diverses cares de la precarietat es mostren en l’informe que ha presentat el sindicat CCOO sobre dones i mercat de treball en el marc del 8 de març. Presentat durant el mateix dia que han arribat les dades de l’atur que expliquen que la “tendència és de recuperació de l’activitat i del mercat de treball, amb més de 3,5 milions de persones afiliades, evidenciant clars signes de millora i dinamisme”. Tot i aquest escenari que descriuen com engrescador, les desigualtats i la precarietat continuen sent molt presents, sobretot per a les dones i joves. De fet, la recuperació de l’ocupació recau més en els homes que en les dones, les quals representen un 56,7% del total de persones sense feina.
Dolors Llobet, secretària d’Estudis, Cultura i Memòria de CCOO de Catalunya, ha explicat que l’informe consta de dues parts. La primera explica com està la situació de les dones en el mercat de treball, que assenyala que la situació de les dones continua sent pitjor segons dades de l’Enquesta de Població Activa del 2021. La segona parla sobre com la recuperació postpandèmica està sent en clau més masculina que femenina generant així problemes de desigualtat i discriminacions.
Amb dades, veiem que en finalitzar l’any 2021, la taxa d’activitat de les dones a Catalunya era cinc punts inferior a la dels homes. Segons aquestes dades, hi ha un percentatge superior de població femenina que de població masculina en edat de treballar que no treballa i no està tampoc interessada a fer-ho. Tot i així, és curiós, com apunta Llobet, veure que aquesta diferència no es dona en la població menor de 25 anys on el fenomen es dona al revés. Les dones joves presenten una taxa d’activitat superior a la dels homes de la seva edat, en un grup d’edat en què la taxa d’activitat és la meitat de la mitjana de la població. L’informe explica que això és així perquè es tracta d’una edat en què hi ha una part molt important de la població que prioritza els estudis per damunt de l’activitat laboral.
Mentre que l’activitat es diferencia per 5 punts, pel que fa a l’ocupació, la taxa d’ocupació de les dones és més de sis punts inferior a la dels homes. I també en aquest punt es veu que aquesta diferència no es dona en el col·lectiu més jove. Les dones menors de 25 anys presenten una taxa d’ocupació una mica superior a la dels homes d’aquest tram d’edat. No obstant, el tram d’edat més actiu i en el de més edat és en el que les dones presenten una ocupació inferior a la dels homes.
Seguint l’anàlisi, Llobet ha exposat que s’ha constatat que les dones de nacionalitat estrangera registren una activitat més baixa que els homes de nacionalitat estrangera, però també en relació a dones de nacionalitat espanyola. Llobet ha destacat amb preocupació la taxa molt baixa que influeix en les dades generals de la població magrebina. Les dones d’aquesta procedència no arriben al 50% d’actives. Pel que fa a l’ocupació relativa de les dones estrangeres, així com en l’activitat, aquesta també és molt més baixa que la de qualsevol dels altres tres col·lectius, incloses les dones de nacionalitat espanyola. La seva taxa d’ocupació és entre 18 i 22 punts inferior a les de la resta. El mateix acaba passant si parlem d’atur. L’atur és clarament superior en la població de nacionalitat estrangera, però molt especialment en el cas de les dones que triplica la de les dones de nacionalitat espanyola i és prop del doble de la taxa dels homes estrangers.
En trets generals, sobre el perquè tantes dones consten com inactives, és a dir, que ni tan sols intenten buscar feina al mercat de treball, el motiu principal que una quarta part de les dones donen és per assumir tasques de la llar. L’informe, i també Llobet, expliquen en aquest sentit que els arguments que donen els homes per estar inactius majoritàriament és o bé la jubilació o bé és estar estudiant. Pel que fa al primer motiu, mentre que els homes jubilats són proporcionalment el doble que les dones jubilades, el percentatge de dones que cobren altres tipus de pensions diferents de la de jubilació (no contributives) és proporcionalment cinc cops més elevat que el dels homes que estan en aquesta situació.
Amb tot, on les dades són encara més impactants és pel que fa a la parcialitat. Llobet assegura que una de cada cinc dones treballa a temps parcial i que, d’aquesta una, “el 43% de les dones voldrien tenir un contracte a temps complet”. En el cas dels homes només és un de cada 20. També diu que el “57% opten per la parcialitat perquè està lligat a les tasques domèstiques i de cura.
Pel que fa als sectors i tipus de feina, Llobet parla de “segregació horitzontal i vertical”. Hi ha diferències en tots els sectors. Mentre que potser les dones treballen més a l’administració pública i als serveis públics, on les dones doblen la dedicació dels homes, el sector comerç, hosteleria i transport és on més equilibri hi ha i Llobet apunta que és perquè al sector està inclòs el transport, però que “quan parlem de professions on hi ha moltes dones la majoria són dins de l’hosteleria o el comerç.
Durant la presentació de l’informe, Llobet també ha dedicat unes paraules a la bretxa salarial, si bé no s’hi ha entretingut per haver tret un informe concret fa poc més de dues setmanes. Ha volgut destacar, tot i així, que d’acord amb l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial (EAES) de l’INE, el salari de les dones a Catalunya va situar-se l’any 2019 (últim amb dades disponibles) en 22.988 euros anuals. Amb aquestes dades es veu que hi ha una bretxa d’un 20,64%, però que, a més, si ens fixem en quant haurien de guanyar les dones per arribar a un nivell d’equilibri, les dades diuen que s’hauria d’incrementar el seu salari en un 26%. Llobet creu que “la bretxa salarial a vegades ens fa amagar la desigualtat entre els mateixos salaris de les dones”. I és que diu que s’han anat recuperant els salaris alts més que els salaris baixos. Un altre element és que la bretxa, tot i que es dona en totes les franges d’edat, es va eixamplant a mesura que ens apropem a les edats de maternitat i la cura de fills i filles.
Durant la roda de premsa també han participat Mentxu Gutiérrez, secretària de Dones i Polítiques LGTBI, i Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical.
Gutiérrez, que ha exposat la situació dels plans d’igualtat, ha denunciat que siguem les “dones les que reduïm jornada, les que demanem les excedències i totes les mesures amb impacte salarial”. També que a nivell de conciliació “caiem en aquest parany”, ja que ha apuntat que molts permisos no tenen cap conseqüència retributiva, però que si les dones segueixen assumint aquestes tasques podem arribar a parlar del concepte “d’escala trencada”, que és la pèrdua d’oportunitats de fer carrera i promocionar laboralment.
Sobre els plans d’igualtat, els quals les empreses de més de 50 treballadors estaran obligades a tenir a partir del 7 de març, Gutiérrez ha explicat que segons els censos de plantilles, a Catalunya hi ha 6.000 empreses en aquesta situació. Segons afirmen des de CCOO, a Catalunya només hi ha 500 plans d’igualtat registrats. Des del sindicat creuen que s’estan fent bones passes per posar a disposició diferents recursos i poder així treballar els plans d’igualtat a les empreses on hi ha representants sindicals, però també aquells on no en tenen. Amb tot, creuen que “amb aquests plans tenim una oportunitat d’apropar el sindicat a les empreses”, ja que fins ara denuncien haver-se trobat amb “problemes amb els requeriments d’informació de les empreses i oportunitats d’accés”. Caldria, apunten, que després del 7 de març seguís la feina de vigilància i seguiment a les empreses que encara a aquesta data no compleixin amb la norma i també incloure l’obligació de registre a les administracions públiques.
Per la seva banda, Cristina Torre ha volgut parlar sobre que, més enllà de la feina que es pot fer en les negociacions dels plans d’igualtat, cal tenir en compte altres elements claus per les dones treballadores com serien el Salari Mínim Interprofessional. També com “la nova norma que substituïa la reforma laboral del 2012 pot arribar a canviar el paradigma sobre com abordem les relacions a les empreses”.
Torre ha explicat que amb la pujada a 1000 euros el 58% de persones que es veuran beneficiades seran dones, la majoria de les quals treballen al sector serveis. També ha apuntat que el 30% de joves assalariats es veuen afectats per la pujada. Així, ha afirmat que “a les bretxes inferiors, on hi ha més precarietat hi som les dones”. I justament per això també troba que és important veure com la derogació de la reforma laboral de 2012 aborda la fi de la temporalitat, ja que aquesta afecta principalment a les dones: “ara, un 30% dels contractes a Catalunya es fan amb contracte d’obra i servei”. Afegeix així que tot i entenent que estem en un període transitori de la reforma, és important veure com a febrer de 2022 ja s’ha vist com han doblat els contractes indefinits.
Així, Torre també ha apuntat que hi ha elements que superen l’àmbit laboral: “qüestions que cal fomentar serien la corresponsabilitat i un canvi educatiu des de les edats més tempranes”, ja que hi ha així també “funcions que assumim les dones que tenen a veure amb la precarització del mercat de treball”.
La convocatòria per l’explicació de l’informe també ha servit per a la presentació de l’exposició de vinyetes “CCOO, sindicat feminista”, feta dins el projecte CCOOmics.
