Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) ha volgut celebrar la diada mundial del cooperativisme, el 30 de juny, organitzant una visita comentada a les diverses entitats que conviuen al barri de Sants. De la mà d’Ivan Miró, soci de la Ciutat Invisible , els ciutadans, alguns simples admiradors del fenómen cooperativista, i altres com Jordi Via, cooperativista i nou comissionat per a l’economia social i cooperativa de l’Ajuntament de Barcelona, han visitat les cooperatives que conviuen a l’indret. Han pogut enraonar amb els seus impulsors i amarar-se de la història que guarden gelosament els edificis històrics del barri.
Ivan Miró situa, a l’inici de les visites, que l’existència d’un fort nucli cooperativista a Sants té a veure amb la gran empresa, L’Espanya Industrial, que era el centre el barri . Al seu voltant es van crear algunes entitats obreres amb la pretensió de millorar les condicions de vida dels treballadors. Cooperatives de subministres, que permetien, gràcies a la compra conjunta, oferir millors preus als seus socis. L’èxit de les cooperatives suposà obrir el debat sobre el destí dels excedents obtinguts. Les més progressistes van optar per retornar a la col·lectivitat aquests guanys en forma de millores assistencials. L’Empar de l’Obrer, situada al número 15 del carrer de Premià, on hi ha avui la seu de la FCTC i moltes altres seus d’organismes cooperatius, tenia la botiga a la planta baixa i a la primera planta hi situà una escola, d’arrel racionalista, que donava servei al barri, explica Miró.
Les cooperatives a la Barcelona industriosa de finals del segle XIX i principis del segle XX eren focus generadors de vida associativa, cultural i ciutadana, a més de facilitar la infraestructura necessària als sindicats quan, com passava sovint, eren il·legalitzats.
Recuperada la democràcia i l’autonomia, el local de l’Empar Obrer acull ara cooperatives senyeres, com Coop57, la seu a Barcelona de l’Olivera; Aposta, escola de cooperativisme, o el grup Cultura 03 , entre altres, en una continuïtat històrica retrobada. Guillem Perdrix, director de la FCTC, que fa també el recorregut, mostra el local recuperat com a casa del cooperativisme català.
Uns carrers més enllà, a la carretera de Sants, el tour s’atura a Coopmercat. Una cooperativa vinculada amb el grup cooperatiu TEB. Allà, el seu director, Albert Forcades explica la gènesi del projecte i la seva realitat actual: «som una cooperativa nascuda per proporcionar feina a persones amb discapacitat. Però, amb l’especialització en l’entorn metropolità el consum de productes d’alimentació cooperatius, d’entitats d’economia social i d’empreses locals amb valor afegit». A més, Coopmercat aporta altres serveis, denominats quilòmetre zero. Repartiment a domicili, consergeria i consigna. El projecte és ambiciós: obrir 60 botigues a Barcelona, però va pas a pas. De moment n’hi ha tres d’obertes, una a Sants.
Uns carrers més enllà, al carrer Rei Marti 8 hi ha la seu d’una altra cooperativa jove: Alternativas económicas. Es tracta d’un projecte impulsat per periodistes que publica una revista mensual sobre economia amb una visió crítica i al mateix temps rigorosa. Pere Rusiñol, un dels seus responsables explica: «vam crear Alternativas com a cooperativa, perquè no volem que ens passi com als mitjans tradicionals, que han acabat en mans dels bancs. Aquesta és una forma de blindar el projecte». La revista, que està vinculada a una publicació francesa molt coneguda al país veí, està en procés de consolidació, es finança amb subscriptors, amb la venda a quiosc i amb les aportacions de socis col·laboradors que permeten la seva capitalització.
Sense sortir de Sants, el grup que s’ha apuntat a la visita guiada al barri cooperatiu, es trasllada al carrer Ciceró, 5, on hi ha el local de la cooperativa Lacol. En aquest cas, un dels socis explica que els 14 arquitectes que hi treballen van iniciar l’aventura quan encara no havien acabat la carrera. Han decidit tirar endavant una experiència nova, molt lligada al barri, a les entitats i fent projectes com el nou Can Batlló, a partir d’una estructura interna interdisciplinària i igualitària. Treballen en una iniciativa de vivendes en cessió d’ús amb una altra cooperativa, La Borda i realitzen tota mena de projectes interdisciplinaris, com el nou local on s’ubicarà la cooperativa Timbal, que canvia de domicili però no d’esperit.
A cada cooperativa, si s’observa amb cura, s’hi veu un tret més dels nostres temps: la intercooperació. Des del bolígraf de la cooperativa de treball Inoxcrom, fins als impressos de la cooperativa Cevagraf, tot traspua una nova realitat: la col·laboració entre cooperatives, la xarxa, el fet de fer-se forts, sense perdre la flexibilitat.
El darrer pas del viatge es fa visitant les obres de restauració d’una altra cooperativa històrica, La Lleialtat Santsenca, que s’està transformant a partir d’un projecte de Lacol, en un centre que hauria d’hostatjar les entitats del barri. Un altre cop edificis històrics abraçant de nou l’activitat i el neguit de la societat. Ara al segle XXI.
