La crisi econòmica ha disparat el fenomen migratori. La falta de perspectives ha fet que molts emigrants se’n tornin als seus països, i també que moltes persones, especialment joves amb una gran preparació intel·lectual i universitària busquin nous escenaris vitals. Aquesta situació té un cost. El Consell Econòmic i Social de Barcelona ha assajat fer-ne un càlcul. Només a la capital de Catalunya la marxa de joves pot suposar una pèrdua que oscil·laria entre els 2.716 i els 3.380 milions en el període estimat entre 2014 i 2024.
Hi ha diverses fonts estadístiques usades pel CES de Barcelona per fer el seu “informe sobre l’emigració i població barcelonina resident a l’estranger”. Tot i la disparitat de les fonts i la diferent interpretació que es pot fer, el cert és que hi ha consensos bàsics. Un és que molts joves emigren per falta d’horitzons vitals. Un altre és que algunes persones que havien vingut a treballar a l’Estat espanyol i a Barcelona atrets per la bonança econòmica, marxen fruit de la crisi.
Es podrien prendre altres dades com a mostra, però l’estudio posa èmfasi en el padró municipal de Barcelona. Entre 2008 i 2014, període de màxima cruesa de la crisi es va registrar una lleugera pèrdua, d’un 0,9%, de la població. Però si es mira per trams d’edat, el comprès entre els 16 i els 29 anys mostra un descens del 16,1%.
La població estrangera, segons el mateix padró s’ha reduït entre 2008 i 2014 un 7,9%, i la població activa en el tram d’edat abans esmentat ha caigut un 23,5%.
Segons el padró, entre 2008 i 2013 l’emigració de barcelonins i barcelonines a l’estranger va augmentar un 67,4% i en el darrer any un 14,8%. Igualment, l’emigració provinent de l’estranger ha minvat any rere any i des de 2008 s’ha reduït un 50,6%.
Per posar xifres concretes, el 2008 van sortir 3.032 persones. El 2009 2.981. L’any 2010, 3.154; el 2011 4.087. El 2012 4.419 i el 2013 van sortir 5.075, sempre segons el padró
Un dels problemes amb què s’han trobat els membres del CES per realitzar l’estudi és la falta de dades absolutament fiables. En aquest sentit, un dels problemes amb què es troben és la falta d’obligatorietat de comunicar oficialment la sortida a l’estranger. Entre les persones censades a Barcelona que sí que ho han fet, el 71,6% tenien nacionalitat espanyola, tot i que el gruix de les persones que marxen són de nacionalitat estrangera.
Nivell alt de formació
Però si es miren les 5.075 persones que van marxar de Barcelona el 2013, es veu que entre les que tenen complerts els 15 anys el 48,1% tenien estudis superiors; el 13% ben just havien arribat a cursar la primària i el 38,8% havien assolit la secundària. Dels menors de 30 anys, que totalitzaven 1.241 persones, el 41,6% tenen estudis universitaris, un 11,5% tenia només la primària i un 23,3% el batxillerat superior.
Fetes totes les valoracions anteriors, l’estudi justifica d’on surt el cost que té l’emigració a Barcelona. La base és l’estudi Injuve: Juventud necesaria,que ha calculat el cost de la formació i la pèrdua d’ingressos finals per rendes de treball de les persones que emigren. El treball es basa en dues hipòtesis. La primera atorga a la població jove que emigra un nivell mitjà de formació equivalen al del total de la població jove. La segona és la més negativa perquè presumeix que emigra la població jove més formada.
Càlcul del cost
Per calcular el cost de l’educació de les persones que marxen s’estima el temps mig que dura la formació en els dos escenaris anteriorment descrits. Posteriorment es valora el cost mitjà d’un any escolar, segons les dades d’Eurostat. Un cop fixat el cost de la formació de les persones emigrades, es mesura el seu impacte sobre el PIB, que oscil·laria entre el 2,5% i el 3,5% segons l’escenari que es prengui com a referència.
El segon impacte negatiu sobre l’economia que suposa l’emigració de jovent és el que sorgeix de la disminució dels ingressos fiscals que tindrà l’Estat en reduir-se el total de contribuents futurs. Per fixar la minva d’ingressos fiscals per rendes de treball s’ha utilitzat la informació de Valor Actual Net, és a dir la rendibilitat pública de la despesa en educació, una estimació que pretén valorar el flux de recaptacions fiscals dels diferents nivells educatius, segons la metodologia establerta per l’OCDE.
A partir del model abans esmentat es calcula que la disminució d’ingressos fiscals per la pèrdua de rendes del treball causades per l’emigració se situaria entre el 2% i el 2,2% del PIB de 2013, segons els escenaris.
La suma de les dues magnituds: inversió en educació i ingressos fiscals que es deixarien de recaptar per l’Estat espanyol se situaria entre el 4,5% del PIB de 2015 si es considera que el jovent que marxa té un nivell educatiu equivalent a la mitjana, i del 5,6% si es considera que emigra el jovent més ben format. En xifres absolutes per a la societat espanyola la pèrdua oscil·laria entre els 46.034 milions en el primer escenari i els 57.287 en el segon. Si s’aplica el mateix model a la ciutat de Barcelona i es té en compte que el nombre de joves de la ciutat que emigren representen el 2,2% del total de la franja d’edat i que el PIIB de la ciutat era el 5,9% del PIB d’Espanya del 2010, els resultats serien que en els deu anys vinents la pèrdua seria dels esmentats 2.716 milions en la hipòtesi positiva i 3.380 en la negativa.
El 77% voldrien tornar si l’economia millorés
Els joves, segons l’estudi voldrien tornar al país i a la ciutat en un 77% dels casos, però no ho veuen convenient en cas que la situació econòmica no millori.
Contra la tesi, esgrimida per alguns sectors socials que una part de l’emigració té com a objectiu compartir coneixements i adquirir-ne d’altres, com serien els idiomes, el treball posa un argument poderós. La majoria dels que marxen , ho fan cap a països d’Amèrica de llengua espanyola.
Sense tenir dades empíriques, hi ha estudis que indiquen que la part principal dels que marxen correspon a joves amb un altre grau de preparació, així, segons La emigración de los jóvenes españoles en el contexto de la crisis, un treball dirigit per Lorenzo Navarrete Moreno, editat pel Col·legi Nacional de Doctors i llicenciats en Ciències polítiques i Sociologia, el 80% de l’emigració actual és de professionals universitaris, el 32% dels quals té potsgraus i la immensa majoria estan vinculats al sector serveis.
