L’electrosensibilitat ja es considera un accident laboral, segons una sentència

La decisió d’un jutjat social de Saragossa ha determinat que els danys patits per un treballador vinculats amb l’hipersensibilitat elèctrica tenen a veure amb la feina que desenvolupava, segons UGT

Tomeu Ferrer
 
 
 
José Maria García juntament a un altre afectat a les portes del Mobile World Congress / Sònia Calvó

José María García al costat d’un altre afectat a les portes del Mobile World Congress / Sònia Calvó

Patir d’electrosensibilitat ja es considera un accident de treball. Una sentència del Jutjat Social de Saragossa així ho determina. La resolució judicial ha determinat que la patologia d’electrohipersensibiltat que patia un treballador va ser originada únicament per la seva activitat laboral i, per tant, les incapacitats temporals (IT) que ha tingut aquest treballador des de 2014 tenen caràcter laboral i s’han de considerar com a accident de treball, segons informa UGT de Catalunya. Aquesta sentència ja ha estat ratificada pel Tribunal Superior de Justícia d’Aragó amb la Sentència 691/2018.

Aquesta és la segona resolució judicial que té a veure amb aquesta afectació molt silenciada. Al gener de 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid dictava la primera sentència que atribuïa a l’electrosensibilitat l’origen d’una incapacitat permanent, segons José Antonio González, del Col·lectiu Ronda.

L’electrosensibilitat o electrohipersensibilitat és d’una malaltia purament orgànica, reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De fet, durant la reunió de l’OMS a Ginebra, que es va celebrar el 13 de maig de 2011, es va crear un subcomitè per discutir sobre la sensibilitat química múltiple i l’electrosensibilitat, i aquestes dues patologies es van catalogar dins de la Classificació Internacional de Malalties (ICD).

En l’origen de la malaltia, ara reconeguda també com a causant d’accident laboral, hi ha els camps electromagnètics. Un camp electromagnètic és el camp de força creat al voltant d’un corrent elèctric; està format per un camp elèctric i un camp magnètic. Els camps elèctrics tenen el seu origen en diferències de voltatge: com més elevat sigui el voltatge, més fort serà el camp que en resulti. Els camps magnètics tenen el seu origen en els corrents elèctrics: un corrent més fort genera un camp més fort. Un camp elèctric existeix encara que no hi hagi corrent. Quan hi ha corrent, la magnitud del camp magnètic canvia amb el consum de potència, però la força del camp elèctric és la mateixa, segons el sindicat.

Afectació creixent a Catalunya

L’afectació per l’exposició a camps electromagnètics és creixent. L’Hospital Clínic de Barcelona havia tractat a finals de 2016 un miler de casos, segons el diari Ara. L’origen no està clar. Hi ha hipòtesis que parlen de la presència d’ones en l’entorn, fruit de l’exposició a línies d’alta tensió, antenes de telefonia o xarxes de wifi. El doctor Joaquim Fernández Solà, coordinador de la unitat de fatiga crònica de l’Hospital Clínic de Barcelona. Fernández Solà és un dels pioners en el tractament de la hipersensibilitat electromagnètica a l’Estat. Des del seu lloc de treball ha arribat a quantificar la incidència de la nova afectació, tot i que hi ha una part de la comunitat científica que en discrepa.

Sigui el que sigui, hi ha persones que pateixen greus inconvenients a causa d’aquesta síndrome. Vinculen els seus mals a les xarxes de telefonia i així ho mostren en la celebració del Mobile World Congress a Barcelona, com és el cas de José María Garcia, informa Diari de la Sanitat.

La hipersensibilitat electromagnètica afecta una de cada mil persones al món, amb una incidència fins a vuit vegades superior en dones que en homes per causes, sobretot, hormonals.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*