La secció núm.16 de l’Audiència Provincial de Barcelona ha estimat el recurs interposat per un client de l’empresa Cofidis condemnat aquesta en primera instància a abonar 4.790,39 euros en concepte d’interessos generats per un préstec de 5.568 euros concedit l’any 2006, segons informa el Col·lectiu Ronda.
L’Audiència Provincial estableix que la Taxa Anual Equivalent (TAE) del 22,95% que implicava la concessió del préstec representa un exercici d’usura i declara nul l’interès remuneratori, amb la conseqüència que, atenent el contingut de la Llei sobre nul·litat dels contractes de préstecs usuraris de 1908, “el prestatari estarà obligat a retornar únicament la quantitat rebuda” i, per tant, el préstec queda sense remuneració.
“Per tal que l’operació creditícia pugui ser considerada usurària -es pot llegir en la resolució- n’hi ha prou amb la concurrència dels requisits previstos en el primer incís de l’article 1 de la Llei, és a dir, que s’estipuli un interès notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas, sense que, acumuladament, s’exigeixi que ha estat acceptat pel prestatari a causa de la seva situació angoixosa, de la seva inexperiència o de les limitacions de les seves facultats mentals”.
Segons l’Audiència Provincial, queda acreditat que l’interès que es cobrava quan es va contractar el préstec oscil·lava entre un 4% i un 10% en el cas dels préstecs personals. Per tant, afirma la resolució, l’interès que es pretenia cobrar més que doblava l’interès ordinari de les operacions de crèdit de consum en el moment en què es va realitzar l’operació.
“La usura ha esdevingut l’eix central sobre el qual gira una part molt substancial d’un negoci com és el de la concessió de préstecs al consum que ha crescut immensament als darrers anys, impulsat per les dificultats econòmiques de molta gent derivades de la situació de crisi i les restriccions a la concessió de crèdits per part de les entitats bancàries”, segons Ester Costa, advocada que ha dut el recurs contra Cofidis. Per a l’advocada, “Cofidis i altres nombroses entitats han creat una malèvola dinàmica on, precisament, fan servir com a reclam comercial la immediatesa en la concessió del préstec sense necessitat d’aportar informació sobre la capacitat de pagament dels potencials clients al mateix temps que pretenen que aquesta immediatesa i manca de supervisió justifiqui unes condicions lleonines per compensar el risc assumit”.
