Encara hi ha gairebé 30.000 persones més en situació d’atur que ara fa un any i més de 136.000 persones continuen en ERTO. D’aquestes, 38.092 ho estan des de la primera onada. La UGT destaca que han crescut els expedients d’extinció presentats durant el primer trimestre de l’any i que suposen l’acomiadament de 5.732 persones, de les quals 3.484 al sector de la indústria.
Amb tot, el mes d’abril Catalunya se situa amb 497.185 persones desocupades, evidenciant que el ritme de recuperació és lent i està lluny de revertir la situació tot i la temporada de primavera.
Els sindicats apunten que calen mesures urgents per reactivar l’economia i el mercat de treball. Per tot això, CCOO diu que “cal articular de manera immediata tots els instruments de protecció social possibles per arribar a totes aquelles persones que han quedat sense recursos bàsics i polítiques d’ocupació eficaces i eficients per donar resposta a les persones treballadores i als sectors d’activitat més castigats”.
Així, el mes d’abril de 2021 deixa una xifra de 497.185 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa un increment interanual del 6,3% (29.375 aturats i aturades registrats més que fa un any). A Espanya són 3.910.628 les persones que romanen desocupades, amb un augment del 2,1%. La població menor de 25 anys registra un increment de 3.547 joves sense feina (10%) respecte l’any anterior, i fa que a Catalunya hi hagi un total de 38.970 joves que cerquen feina sense èxit.
Per sexes, les dones representen el 55,2% del total de persones desocupades. Segons l’anàlisi de CCOO, el comportament per sexes ha estat diferent a l’inici de la pandèmia, però actualment les diferències es suavitzen en tant que els homes han incrementat l’atur en un 4,9% respecte l’abril de 2020 i les dones ho han fet en un 7,4%.
A,mb la primavera i la relaxació de les mesures, els sindicats esperaven més estabilitat. El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes d’abril és de 197.798, dels quals el 84% són de caràcter temporal. En relació al mateix mes de l’any 2020, s’han signat 102.943 contractes més (108,5% d’augment). En aquest període, la contractació indefinida ha augmentat en 19.817 contractes i la temporal en 83.126 contractes. Aquest creixement tan intens, respecte fa un any, s’explica pel sotrac econòmic i el ple confinament en el que ens trobàvem a l’abril de 2020. Respecte el mes de març, s’han signat 1.021 contractes menys (0,5% de reducció). Aquesta reducció s’ha donat només en el cas de la contractació indefinida (13,6% menys), mentre que la temporal ha augmentat en un 2,5%.
Les dades referents als ERTO ens diuen que del total dels presentats en la primera onada de la pandèmia Covid-19, 38.092 persones encara es troben en situació d’ERTO a Catalunya (6.053 menys que el mes anterior). D’elles, 23.875 es troben en situació d’ERTO per força major.
A més, 98.467 persones també estan en situació d’ERTO com a conseqüència de la pròrroga d’aquest mecanisme per donar resposta a la segona onada de la Covid-19 (15.261 menys que el mes anterior). D’aquestes, 6.068 persones estan en ERTO per impediment, 47.822 persones per limitació, 37.601 persones són de sectors especialment afectats i 6.976 formen part de la cadena de valor dels àmbits més castigats. De les persones que continuen en situació d’ERTO, 92.205 persones tenen el contracte suspès i 44.354 estan en un ERTO parcial.
Les reclamacions dels sindicats davant les dades
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya apunta que l’inici d’un canvi de tendència en el àmbit socioeconòmic és una bona notícia però no obvia la necessitat de dirigir i liderar des de la política la transició cap a un nou model productiu, més resilient, més integrador i que pugui fer front als grans reptes socials i econòmics que enfrontem. També afegeix que la revisió del model productiu s’ha d’acompanyar d’un marc de relacions laborals que millori les condicions laborals i faciliti també un increment estable de la productivitat. Això passa, diuen, per potenciar la negociació col·lectiva als sectors, per tal de facilitar que la transició que reclamen digitalització i lluita contra el canvi climàtic, sigui una transició justa.
Apunten que malgrat l’ocupació eminentment precària que s’està generant, hi ha moltes persones a Catalunya a les que la crisi ha deixat en una situació de màxima vulnerabilitat o fins i tot insolvència. Diuen que no es podria entendre un esforç d’inversió en el país, si no va acompanyat de polítiques de protecció i d’estímul per a les persones que s’han vist més afectades per la crisi. Així “la coordinació del Ingrés Mínim Vital i de la Renda Garantida de Ciutadania, els ajuts als autònoms i a les persones treballadores que han patit un ERTO, o la millora de les prestacions contributives és una necessitat”.
Per últim, CCOO també considera que un element clau en l’estructura de la demanda al nostre país ve donat per les pensions. Defensen que la reforma anunciada pel govern de l’estat ha de comportar necessàriament la derogació dels dos eixos centrals de la reforma del 2013, això és el factor de sostenibilitat i l’índex de revalorització. A banda, cal millorar la qualitat de l’ocupació i dels salaris, que son el fonament dels ingressos, invertir en més productivitat, per tal de poder generar més riquesa amb menys treball, i redistribuir aquesta riquesa d’una manera més justa i solidària.
La UGT es mostra preocupat per l’increment de les desigualtats socials i la cronificació de la pobresa, que s’acarnissa amb les persones més vulnerables: les dones, el jovent, les persones més grans de 45 anys, les persones en situació d’atur de llarga durada i molt llarga durada i les que ja no cobren prestacions per desocupació. Defensen que una vegada iniciat i consolidat el ritme de vacunació, és necessari recuperar l’agenda social, paralitzada per l’arribada de la pandèmia, així com també la urgència de la formació d’un govern a Catalunya que apliqui les polítiques necessàries per atendre les necessitats de les persones, reactivar l’economia, recuperar els drets laborals perduts i construir un millor país.
Per assolir aquests objectius la UGT de Catalunya reclama uns pressupostos socials, amb més inversió pública, recuperant i superant els nivells de 2010, previ a les retallades, capaços de fer front a les necessitats de les persones i les empreses amb més dificultats. També una distribució de la riquesa més equitativa i una fiscalitat suficient per afrontar l’emergència derivada de la pandèmia i assegurar la sostenibilitat i millora de l’estat de benestar. Perquè aiò passi, entenen que cal derogar les reformes laborals dels anys 2010, 2012 i successives en la seva totalitat, “com a punt de partida imprescindible per a la sortida de la crisi econòmica, on els salaris i les condicions laborals dignes i el treball de qualitat siguin els fonaments sobre els quals construir un nou model de mercat laboral”.
Com diu també CCOO, la UGT aposta per la derogació de la reforma de les pensions del 2013, i apostar per un model públic de pensions, per garantir definitivament la sostenibilitat del sistema de pensions i el poder adquisitiu de les persones pensionistes. També, en la mateixa línia, impulsar polítiques de reactivació econòmica, que ens dirigeixen cap a un nou model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible, capaç de generar ocupació de qualitat, amb un nou Pacte nacional per a la indústria i un pla de xoc per al sector del turisme.
Altres elements que destaquen serien l’enfortiment dels serveis públics, la utilització dels fons europeus de reconstrucció, transformació i resiliència europeus i els Next Generation com a estímul per impulsar un canvi de model productiu, l’increment del Salari Mínim Interprofessional fins al 60% del salari mitjà del país o la reducció per llei de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals, arribant a acords de reducció i racionalització de les jornades per aconseguir l’objectiu de treballar menys, treballar millor i cobrar més.
