Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La indignació pel genocidi que Israel comet a Gaza ha pujat un esglaó més després de l’abordatge de la flotilla solidari i la detenció de més de 400 activistes en aigües internacionals. A Barcelona més de 15.000 persones es van manifestar dijous al vespre i van protagonitzar moments de tensió amb els Mossos d’Esquadra. Una part dels manifestants van ocupar la calçada de la ronda del Litoral i van tallarla sortida 21.
Mentrestant, les autoritats d’Israel estaven recloent, amb vista a la seva deportació, als més de 400 membres de la flotilla, entre ells 65 espanyols. Entre els detinguts es troba l’activista climàtica sueca Greta Thunberg i la ex alcaldesa de Barcelona, Ada Colau.
El Sindicat de Llogateres havia convocat la nit de dijous una assemblea per decidir si es feia una acampada a la plaça de les Drassanes. Una pancarta amb el lema ‘Palestina Vencerà, des del riu fins al mar’ obria la manifestació, en la que se sentien crits com “Aturem el genocidi”, “Destruïm l’estat sionista d’Israel”, “Free Palestine”, “Boicot a Israel” i “Fora les forces d’ocupació”.
Un grup de manifest van llençar objectes i pintura en polsa la policia, que va respondre amb càrregues. Després de les vuit del vespre, un altre sector de la protesta ha intentat entrar al port, al moll dels ferris, mentre encenia bengales. Moltes altres ciutats catalanes també han viscut protestes i alguns instituts i facultats van fer vaga com a protesta.
Onada de protestes i condemnes internacionals
La intercepció va provocar una reacció internacional immediata. Portaveus de la Global Sumud Flotilla van qualificar l’acció com “un atac il·legal contra treballadors humanitaris desarmats” i va demanar als governs i institucions internacionals “que exigeixin la seva seguretat i alliberament immediat”.
A més de Barcelona, manifestants van sortir als carrers en ciutats d’Itàlia, Turquia, Grècia, Tunísia i Argentina el mateix dimecres a la nit. A Itàlia, on les protestes es van estendre per Roma, Pisa, Florència i Torí, un important sindicat va convocar una vaga general en els sectors públic i privat per a aquest divendres en solidaritat amb la flotilla i el poble de Gaza.
França va demanar a les autoritats israelianes garantir la seguretat dels participants i el seu dret a protecció consular, mentre que Itàlia va advertir que no hi ha d’haver “actes de violència contra les persones a bord”, assegurant que el Govern israelià havia donat instruccions clares en aquest sentit als seus militars.
En el pla diplomàtic, les condemnes van ser contundents. Colòmbia va prendre la mesura més dràstica: el president, Gustavo Petro, va expulsar els diplomàtics israelians i va denunciar immediatament el tractat de lliure comerç amb Israel, qualificant la intercepció com un “crim internacional”. Petro també va posar en dubte el recent pla de pau presentat pel president nord-americà Donald Trump per a Gaza, al qual va descriure com “un pla de pau amb gent ja morta de fam”. Turquia, per la seva banda, va qualificar l’acció d’acte de terrorisme mentre esclataven protestes a Istanbul.
Una segona flotilla desafia el bloqueig
Malgrat la intercepció de la Global Sumud Flotilla, una segona missió composta per nou naus que va xarpar el passat cap de setmana d’Itàlia manté el seu rumb cap a Gaza amb la intenció de trencar el bloqueig israelià.
Aquesta segona flotilla està formada per vuit velers del col·lectiu ‘Thousand Madleens to Gaza’, que van sortir dissabte passat des de Catània, al sud d’Itàlia, i pel vaixell de passatgers ‘Conscience’, de la ‘Freedom Flotilla’, que va partir d’Otranto amb 92 tripulants, set d’ells espanyols.
Segons el rastrejador naval activat pels organitzadors, els velers naveguen actualment al sud de l’illa grega de Creta, mentre que el ‘Conscience’ es troba més endarrerit, vorejant la península del Peloponès.
A la matinada del dijous, Israel havia donat per finalitzada l’operació d’intercepció de la Flotilla Global Sumud després d’abordar més de 40 embarcacions i detenir 443 dels 500 integrants en poc més de 12 hores. Els activistes són traslladats a Israel per a la seva deportació.
Els primers vaixells van ser interceptats dimecres a la nit a unes 70 milles nàutiques de Gaza, en aigües internacionals. Els integrants de la Global Sumud Flotilla (GSF) van denunciar una “agressió activa” per part de les forces israelianes: segons l’organització, una embarcació va ser “envestida deliberadament” mentre que dues altres van ser atacades amb canons d’aigua.
“Greta i els seus amics estan sans i estalvis”, va declarar el ministeri israelià en un comunicat acompanyat d’un vídeo que mostra l’activista asseguda a terra envoltada de personal militar.
Per la seva banda, la Policia d’Israel ha comunicat que ha fitxat 250 persones de cara a la seva deportació, amb l’objectiu de “garantir l’ordre públic i frustrar qualsevol intent de soscavar la legitimitat de les accions de l’Estat d’Israel”.
Què és la Global Sumud Flotilla?
La flotilla, composta per més de 500 persones de desenes de països, va zarpar des de Barcelona el 31 d’agost amb l’objectiu de trencar el bloqueig israelià de Gaza, que ja fa divuit anys, i portar ajuda humanitària a l’enclavament devastat per la guerra.
Entre els participants figuren legisladors espanyols i italians, a més de la mateixa Thunberg, que ja havia estat deportada d’Israel al juny després de participar en una altra missió similar. Segons l’equip jurídic de la flotilla, Adalah, viatjaven a bord 47 espanyols, 13 brasilers, 6 mexicans, 3 argentins, 2 colombians i 3 uruguaians.
James Smith, metge britànic que va participar en la missió i va treballar a l’hospital d’Al-Aqsa a Gaza durant dos mesos i mig, va declarar a CNN que la flotilla “no és simplement humanitària”, sinó “una forma d’acció directa, una forma de resistència anticolonial”.
Davant d’aquestes declaracions, Israel sosté que l’únic propòsit de la flotilla era la “provocació”, no l’ajuda humanitària. Hores abans de la intercepció, el Ministeri de Relacions Exteriors va afirmar que la seva armada havia contactat amb la flotilla per demanar-los “que canviessin de rumb”, advertint que s’acostaven “a una zona de combat actiu” i violaven “un bloqueig naval legal”.
Una història d’intercepcions
Aquest no és el primer intent de trencar per mar el bloqueig de Gaza. El juny de 2025, un altre vaixell amb Thunberg a bord va ser interceptat per Israel i els seus ocupants van ser detinguts i posteriorment deportats. Un mes abans, al maig, activistes van denunciar haver estat atacats per un dron israelià en aigües internacionals davant de Malta.
L’incident més greu va ocórrer el 2010, quan forces israelianes van atacar una flotilla d’ajuda humanitària en aigües internacionals, matant nou ciutadans turcs, cosa que va provocar indignació mundial i va tensar greument les relacions entre Israel i Turquia. Una desena persona va morir el 2014 a causa de les ferides patides en l’atac, després de passar quatre anys en coma.
