Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Millán i Rius van cloure les seves intervencions coincidint en què la bondat és el millor antídot contra els missatges d’odi que proliferen en el debat polític, una bondat que hauria d’anar acompanyada d’indignació i mobilització. Millán va parlar en la seva intervenció inicial de la necessitat de potenciar les relacions entre les persones per millorar la seva qualitat de vida i va acusar el patriarcat de retallar la capacitat de relacionar-se “amb el seu mandat de violència, individualisme i competitivitat”.
Rius va començar recordant que el nazisme no es pot entendre sense l’emoció de la frustració per la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial i va assenyalar que ara vivim “un sentiment d’impotència” davant crisis com el genocidi de Palestina. “Ara s’exhibeix la maldat i això és nou”, ha afirmat i ha denunciat que “hi ha mitjans de comunicació que s’apunten al missatge negatiu perquè dona clics o rèdits” aprofitant que molta gent es deixar manipular pels missatges d’odi. Ha criticat els periodistes que es presten a difondre aquestes baixes passions i ha demanat una major autocrítica dels que es van incorporar de forma acrítica a la promoció del procés independentista de Catalunya, una autocrítica que sí que van saber fer mitjans britànics com la BBC després de reconèixer que no van actuar adequadament davant les mentides dels partidaris del Brexit.
Natalia Millán, autora del llibre “Política, emociones y espiritualidad”, ha afirmat que les emocions estan de moda, però les que ho estan no són les positives sinó les “d’odi, ràbia o revenja”. Rius ha afegit que cal lluitar perquè les xarxes socials, que en un principi semblava que havien d’obrir les portes a una comunicació més democràtica i progressista, “serveixin per defensar la informació i no l’odi i la mentida”.
En el debat amb el públic assistent, Rius ha assegurat que entre els estudiants universitaris sempre hi ha una minoria compromesa amb els drets humans, uns drets que ha situat com el denominador comú de la Humanitat. “Estem vivint un moment obscur de la realitat, però segur que vindran temps millor”, ha dit i ha afegit que “hi ha motius per l’esperança” perquè, tard o d’hora, cauran personatges com Donald Trump o Benjamin Netanyahu.
Finalment, Millán ha explicat que “com a professora de Ciència Política diria que el món és un horror, però com a persona diria que hem vingut a aquest món a viure una vida bona, plena, ètica, independentment de la competitivitat, de Milei o de Trump”. “Només depèn de nosaltres mateixes”, ha conclòs.
