Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Unió Europea va reaccionar tard i malament a la crisi de refugiats que s’anava produint des del 2014, com a conseqüència de diversos conflictes especialment la guerra civil a Síria.
Es van adoptar acords d’acollida i distribució de refugiats a diversos països, però aquests acords pocs països els estan complint. En el cas d’Espanya només s’ha complert el 0,1% dels seus compromisos d’acollir refugiats.
Però amb el pas del temps les coses no només no han millorat, la crisi humanitària segueix aguditzant i els governs cada vegada són més insensibles al sofriment de milers de persones, que no se’ls dóna cap sortida digna.
La Unió Europea s’ha fet ressò de les pressions d’alguns governs, per realitzar una negociació amb Turquia que va culminar amb un preacord el passat 7 de març, que atempta contra els drets humans i el dret d’asil; és un preacord il·legal i immoral que viola el dret internacional i els tractats de la Unió.
Amb la crisi dels refugiats, sectors reaccionaris europeus, estan intentant soscavar els valors de la construcció europea, perquè deixem de ser un espai de llibertat, i de respecte als drets humans, i de benestar de les persones. Per convertir-la en una societat egoista i insolidària, que alça murs per impedir la lliure circulació de les persones en l’espai europeu, renunciant entre altres, als drets de ciutadania europea.
El vergonyant preacord amb Turquia, suposa un pas en fals en una direcció contrària als valors europeus, es compra als refugiats per 6.000 milions d’euros que es paguen a Turquia perquè aculli els deportats, els quals són tractats com mercaderia per a un intercanvi econòmic.
Es torna a una Europa del segle XX, d’infaust record, amb les deportacions en massa i una insensibilitat davant el patiment humà de persones de tota edat i condició. S’alcen murs per expulsar persones fora de la nostra illa de benestar, perquè extramurs malvisquin i morin.
Aquesta no és l’Europa que volem. I exigim, per això, que reconsideri el preacord amb Turquia i que en el pròxim Consell Europeu del 17 i 18 de març, i el govern d’Espanya s’oposi a la seva ratificació.
Cal que Europa sigui un exemple del compliment de la legalitat internacional i exigim mesures urgents a què facin front a les causes i les conseqüències de la crisi humanitària més gran a la qual s’ha enfrontat Europa en els últims anys.
