Els treballadors públics de la Generalitat, uns 250.000, han anunciat vaga per al 12 de desembre. Abans, els dies, 26, 27, 28 29 i 30 de novembre, uns 5.700 metges que treballen a la sanitat primària han convocat vaga. El 29 de novembre, diversos sindicats de l’ensenyament públic, encapçalats pel majoritari, USTEC, han comunicat, al seu torn, que faran una jornada d’aturada en aquest àmbit. I no acaba aquí la problemàtica, perquè els treballadors de la sanitat concertada, han iniciat també mobilitzacions per reclamar que el Govern de Catalunya millori les tarifes que paga a les entitats per a les quals treballen per així equiparar els seus salaris amb els de la sanitat publicat. I també hi ha els bombers, que esperen una resposta del departament d’Interior a la seva demanda d’incrementar les plantilles i d’invertir en material de seguretat perquè puguin fer la seva feina sense riscos.
El president Quim Torra, li va dir l’estiu passat a Pedro Sánchez, president del govern espanyol, quan es van trobar: “A la tardor passaran coses, serem capaços d’aguantar només amb gestos?”. Tothom va interpretar la frase com l’anunci de la ‘tardor calenta’ de mobilitzacions per la reivindicació catalana. El que potser no es pensava Torra és que la tardor calenta la patiria el seu govern després de no donar resposta a les reivindicacions llargament posposades de diversos col·lectius laborals del sector públic català.
Tots els conflictes abans esmentats tenen en comú la sensació dels treballadors que la Generalitat que el govern els menysté. Més enllà de les bones paraules els sindicats es queixen de falta d’atenció de l’executiu cap a les seves reivindicacions llargament posposades, primer a causa de la crisi econòmica i després per l’impasse que es va produir amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que va desarborar l’autogovern.
Els treballadors públics de la Generalitat encara esperen un compromís del Govern respecte a la recuperació de les pagues extres corresponents als anys 2013 i 2014. Fa cinc anys que esperen ser rescabalats de les retallades. Els endarreriments salarials que tenien es van pagar també amb anys de retard i molts mesos després que els funcionaris de la resta d’administracions públiques de l’Estat haguessin cobrat. La darrera proposta feta pel conseller Puigneró va enervar els treballadors públics: el Govern pretenia pagar les pagues extres en terminis. El primer abans de finalitzar el 2019 i el darrer el 2026, i sempre que hi hagués disposició pressupostària, va indicar el conseller. Els sindicats, per contra, s’aferren a la resolució aprovada al Parlament que indica que el 10% del deute es pagaria abans de finalitzar 2018 i la resta en un màxim de dos anys.
Vaga de metges de primària
El Sindicat Metges de Catalunya crida a la vaga els 5.700 professionals que atenen l’atenció primària a Catalunya. Els professionals reclamen recuperar la plantilla mèdica anterior a les retallades, limitar l’agenda assistencial a un màxim de 28 visites diàries, assignar un temps mínim per les visites, fitxar una ràtio màxima de pacients, exigir el compliment dels terminis legals de referència i oferir totes les places de formació sanitària especialitzada MIR. Com gairebé tot, és un problema de diners i la resposta de la Generalitat ha estat donar allargues. Per tant, si no canvia la situació, del 26 al 30 de novembre l’atenció als centres de primària es limitarà als serveis mínims. Si la sensació dels ciutadans és de patir un servei deficient a causa de la falta de personal, amb visites que es posposen mesos, ara amb una vaga el caso pot ser més que una anècdota.
Els ensenyants també
Els ensenyants també han convocat vaga el 29 de novembre. L’organització majoritària al sector públic l’USTEC-STEs, junt amb CGT-Ensenyament i ASPEPC-SPS, han convocat vaga amb la que demanen tornar a les condicions laborals que tenien abans de la crisi (és a dir, tornar a les 23 hores lectives a primària i 18 a secundària; una reducció de les ràtios fins un màxim de 22 alumnes a primària i 27 a secundària; o recuperar les pagues extres i el primer sexenni de sis anys i no de nou; entre altres mesures) . Recorden que el Govern de Catalunya gasta en ensenyament el 2,5% del Producte Interior Brut (PIB), quan la LEC estableix que la despesa s’ha de situar en el 6%. Els altres dos sindicats amb una presència important entre els docents de la pública: CCOO i UGT, no s’han sumat, de moment, a la convocatòria.
Per la seva banda, els aproximadament 50.000 treballadors de la sanitat concertada han iniciat també mobilitzacions que concerneixen la Generalitat. Reclamen un augment salarial igual que el que han aconseguit els sanitaris de la pública, amb un augment de l’1,95% més els complements de les baixes. Les empreses i entitats que tenen contractats els treballadors afirmen que en darrer terme els augments de salaris reclamants han de sorgir de les arques públiques via increments de les tarifes dels serveis sanitaris prestats.
La dificultat amb la qual s’enfronta la Generalitat és que els pressupostos del 2018 estan prorrogats, cosa que vol dir que no es pot incrementar la despesa sobre les xifres de 2017 i, d’altra banda, sembla que de cara a 2019 hi ha dubtes que es puguin pactar amb altres grups parlamentaris uns nous pressupostos, atesa la negativa del Govern de PDECAT i Esquerra de fer el mateix amb els comptes públics de l’Estat.
Dimarts, 13 a plaça de Sant Jaume coincidiran els treballadors públics de la Generalitat amb els sanitaris de la concertada. Tot sembla indicar que no serà la primer mobilització d’aquests col·lectius.
