Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La sinistralitat laboral continua sent una xacra estructural del mercat de treball català. Les darreres dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat confirmen un augment sostingut dels accidents de treball i, especialment, de la mortalitat laboral. Durant l’any 2025 s’han registrat 206.334 accidents de treball a Catalunya, incloent-hi els produïts en jornada laboral, els accidents in itinere i aquells que no han comportat baixa mèdica.
La dada més greu és l’increment dels accidents mortals. Oficialment, s’han comunicat 109 morts laborals: 85 produïts durant la jornada de treball i 24 en els desplaçaments d’anada o tornada de la feina. Això representa un augment del 26,87% dels morts en jornada i del 9,09% dels in itinere respecte a l’any anterior.
Tanmateix, la UGT de Catalunya adverteix que aquestes xifres no reflecteixen encara el balanç real. Quan s’actualitzen els casos inicialment declarats com a accidents greus que posteriorment acaben en defunció, el recompte provisional s’eleva fins a les 125 persones treballadores mortes el 2025: 97 en accidents en jornada laboral i 28 en accidents in itinere.
L’augment de la sinistralitat també es fa evident en els accidents in itinere, que han assolit els 19.800 casos, un 4,66% més que l’any anterior, posant de manifest la manca de polítiques eficaces de mobilitat segura per a les persones treballadores.
Construcció i indústria, els sectors més colpejats
L’anàlisi per sectors revela una situació especialment preocupant a la construcció, on els accidents mortals en jornada s’han incrementat un 140%, i a la indústria, amb un augment del 60%. En canvi, a l’agricultura s’ha registrat un descens de la mortalitat, mentre que al sector serveis les xifres s’han mantingut estables.
Pel que fa a la tipologia dels sinistres, destaquen els accidents traumàtics —com caigudes en altura, atrapaments, aixafaments o contactes elèctrics— que sumen 44 morts i suposen un increment del 69,23%. També augmenten els accidents no traumàtics, com infarts o ictus, amb 35 defuncions, un 16,67% més que l’any anterior.
Barcelona lidera l’augment de la mortalitat laboral
Territorialment, Barcelona encapçala l’augment de la sinistralitat laboral amb 55 persones treballadores mortes, un increment del 41,03%. La segueixen Girona, amb 10 morts (+25%), i Lleida, amb 11 (+22,22%). Només Tarragona registra una reducció de la mortalitat laboral, amb 9 víctimes mortals, un 18,18% menys que l’any anterior.
“No són accidents, són conseqüències d’un model”
Davant d’aquest escenari, la UGT de Catalunya insisteix que la sinistralitat laboral no és fruit de la casualitat, sinó de factors estructurals profundament arrelats al model productiu: la precarietat laboral, la subcontractació en cadena, la manca d’inversió en prevenció i l’incompliment reiterat de la normativa de seguretat per part d’algunes empreses.
El sindicat reclama mesures urgents i contundents, com ara més recursos per a la Inspecció de Treball, sancions exemplars a les empreses infractores, una prevenció real i efectiva als centres de treball, la millora dels plans de mobilitat laboral i una participació efectiva de la representació sindical en matèria de salut laboral.
A més, la UGT exigeix l’aprovació d’una nova Llei de Prevenció de Riscos Laborals. L’actual normativa, vigent des del 1995, no s’adapta als profunds canvis del món del treball dels darrers 30 anys. Segons el sindicat, aquesta reforma legislativa porta més de 18 mesos bloquejada de manera injustificada per la patronal en el marc de la negociació amb el Govern de l’Estat.
“La sinistralitat laboral no són estadístiques: són vides”, recorden des de la UGT de Catalunya, que adverteix que no permetrà que es continuï normalitzant que es perdi la vida treballant.
