El 3 d’octubre de l’any 2017 es va produir una gran mobilització ciutadana. Les imatges de policies, coneguts com a ‘Piolins’ colpejant gent pacífica van indignar l’opinió pública per sobre de posicions polítiques. Algú havia pensat que això podia passar, perquè dies abans diverses organitzacions sindicals decidissin fer un pas endavant i demanar permís per fer una vaga general, en un cas i una ‘aturada de país’ en l’altre.
Per una banda, CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical CSC convocaven una aturada de 24 hores. La Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’hi va adherir i organitzacions com CNT i Co Bas van cridar també a seguir la convocatòria.
Al seu torn, CCOO, UGT i Unió de Pagesos van convocar una altra cosa que s’assembla però era diferent. N’hi van dir una aturada de país. Comptava amb la comprensió de la patronal Pimec i alguns gremis.
Foment del Treball no va considerar de cap manera entrar en cap resposta ciutadana que suposés una desqualificació de la violència que tot-hom havia vist a Catalunya.
Era sense cap dubte una vaga diferent, molt marcada per la necessitat de donar una resposta al que es va veure com una agressió cap a persones que només volien votar.
El 3 d’octubre a primera hora es podien veure tancats molts comerços de Barcelona. Establiments que en les convocatòries de vagues generals resisteixen i s’enfronten als piquets, abaixaven les persianes i penjaven petits manifestos a l’exterior on explicaven que tancaven en defensa dels drets humans i contra la violència.
Uns grans magatzems amb seu a plaça de Catalunya, que acostumen a ser un punt de durs enfrontaments entre piquets i policia, el dia de la vaga estaven oberts de bat a bat. No hi havia ni un adhesiu a la porta. Però curiosament el públic no hi entrava. Això va ser més eficaç que els piquets, perquè a les 7 del vespre la direcció dels establiments decidia tancar.
Un element decisiu era que aquells treballadors o treballadores que volien fer vaga podien escollir què fer. Si eren partidaris d’una resposta dura, tenien cobertura per la convocatòria de vaga general. Si només volien exterioritzar el seu descontentament, l’aturada de país emparava fins a 4 hores.
Les imatges que queden a les retines de la gent són la concentració a plaça Universitat, dels sindicats majoritaris i plataformes com Omnium i ANC. Amb un caràcter més militant es recorda la manifestació des dels Jardinets de Gràcia fins a Plaça Catalunya. Mai en la darrera democràcia els sindicats havien aconseguit tanta audiència.
CGT ha fet un estudi sobre la incidència de la vaga. Considera que l’efecte més gran va afectar el sector privat: «Catalunya és la comunitat de tot l’estat amb menys percentatge de treballadors públics en relació als del sector privat», explica Òscar Murciano, responsable d’acció social del sindicat. Per aquest mateix motiu CGT considera que l’efecte de l’aturada de país sobre el sector públic no va ser decisiu, encara que les aturades a la Generalitat i ajuntaments fossin majoritàries. «El que acostuma a ser decidiu és si funcionen, a Barcelona, Metro i Autobusos», diu.
A Catalunya, segons l’Idescat a població assalariada catalana al sector privat és de 2.382.000 persones, mentre que al sector públic és 397.000, d’aquests, 200.922 depenen directament de la Generalitat, 27.176 de l’Administració de l’Estat. La resta són administració local.
Precisament l’aturada dels treballadors públics va implicar una polèmica ara fa un any. La Generalitat va afirmar que no es descomptarien els salaris als vaguistes, però un temps després, ja sota l’article 155 que impedia la gestió autònoma, el representant del govern central a Catalunya va obligar a fer els descomptes.
Pes efectiu
Quin pes va tenir la mobilització? A octubre de 2017, es van fer a Catalunya 9.023.624 hores de vaga. Un any abans, aquest valor va ser de només 84.264 hores (és a dir, el 0,9% de les hores del mateix mes el 2017). Les xifres tenen a veure amb descomptes fets a treballadors que es van adherir a la vaga. Cal recordar que l’aturada de país implicava en molts casos un acord entre empreses i treballadors i suposava que algunes vegades no es feien els descomptes a canvi de recuperar més endavant el temps esmerçat en la protesta. Líders de CCOO i UGT ho van dir clarament en el sentit que una vaga com la que es demanava a les seves organitzacions no havia de perjudicar les butxaques dels seus afiliats.
El 3-O va ser una vaga important? L’estudi del sindicat d’origen anarquista compara les hores de vaga d’aquell dia amb les que es van declarar en la vaga general al conjunt d’Espanya el 12N de 2012 contra la reforma laboral, que van sumar 11.599.492. Dit en altres paraules, la vaga catalana va suposar, ella sola, el 78% de les hores declarades en la vaga general espanyola.
«El 3 d’octubre es va produir una vaga general impressionant per diverses raons, sent la principal d’elles la tasca brutal que va fer el piquet del ‘Piolín’ en colpejar intensivament estrats heterogenis d’una població que va quedar en estat de shock. La brutalitat viscuda en primera persona o pels testimonis propers i les imatges a xarxes socials van fer la resta», assegura Murciano.
Recordar que la sensació d’indignació ciutadana era tant gran que empreses com Bon Preu i altres pimes van declarar el dia com a inhàbil per facilitar que els seus treballadors poguessin participar en les protestes.
I no seria el 3 d’octubre l’última jornada amb mobilització massiva. El 8 de novembre, amb la imatge a la retina de les detencions de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, líders de l’ANC i Omnium, la Intersindical CSC va convocar una altra vaga general. Aquest cop amb l’oposició militant de Foment del Treball. La incidència va ser menor, perquè aquella ocasió va ser l’estrena dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que van centrar la seva activitat a demostrar que es podien controlar les vies de comunicació, bloquejant les principals artèries del país.
