La temperatura social a TV3 ha pujat molts graus de cop. Tant que podria passar que coincidint amb l’inici de la campanya electoral de les municipals hi hagués una vaga a les televisions púbiques catalanes.
Els treballadors de televisió van votar divendres passat sobre tres aspectes de la relació entre els treballadors i la direcció. El primer és l’aprovació de la plataforma del nou conveni. El segon les mobilitzacions que finalment han decidit realitzar i el tercer una proposta de cogestió entre empresa i treballadors. En els tres casos el vot dels treballadors ha secundat la proposta del comitè d’empresa.
Els empleats de TV3 van estar durant mesos negociant amb la direcció un pacte que evités, que, com a resultat de la reforma laboral, aprovada per PP i CiU, el conveni perdés tota vigència en acabar el primer any des de la finalització de la seva vigència. Com que no es va aconseguir un acord, actualment les relacions laborals es regeixen per acords no escrits, perquè l’empresa, si volgués, podria canviar molts dels aspectes que a la pràctica s’han prorrogat, segons fonts laborals.
Va ser el 2011 quan l’empresa, que en aquell moment dirigia el tàndem, format per Enric Marín i Mònica Terribas, va arribar, després de negociacions a un acord que suposava que els treballadors acceptaven una retallada per dos anys del 5% dels salaris. A canvi els treballadors van aconseguir contrapartides: consolidar 80 llocs de treball com a fixos i garantia de que no hi hauria reducció de plantilla. Tot i així, amb la nova direcció, elegida després de la reforma de la Llei de la CCMA, es va negociar el contingut d’un l’Expedient de Regulació d’Ocupació, (ERO) que reclamava una forta retallada de personal i que va acabar fent-se amb mesures no traumàtiques, que van afectar els treballadors de més edat, però que es van suplir en gran part amb baixes voluntàries.
Al cap de dos anys en què es va fixar la vigència de l’acord. Els treballadors van reclamar la recuperació de la retallada. Com que no va ser acceptada la seva reclamació van presentar demanda judicial. Això mateix havien fet els treballadors de Catalunya Ràdio. I fa poques setmanes el Tribunal Suprem va sentenciar en favor dels operaris de les emissores radiofòniques, cosa que implicava deixar d’aplicar la retallada i el retorn dels diners corresponents a la reducció salarial feta incorrectament.
Els treballadors de TV3 tenen una denúncia semblant a l’espera de sentència. Com a mostra de bona voluntat, han ofert a la direcció que deixi d’aplicar la retallada del 5% que en el seu moment van firmar per dos anys i que unilateralment s’ha seguit fent. A canvi voldrien que es fes un calendari per als retorns dels diners que els han estat descomptats, segons fonts sindicals.
L’empresa, en un comunicat públic va considerar inviable econòmicament retornar els diners als treballadors i eliminar la reducció del 5% dels salaris, si finalment la sentència que s’espera, resolgués en la mateixa línia del que ha passat a Catalunya Ràdio. En concret ha valorat el cost d’aquesta regularització en 41 milions. L’augment de la despesa suposaria per a la televisió pública el retorn a la situació deficitària que per normativa legal ja no és possible.
Fonts laborals creuen que l’única fórmula plausible és aconseguir una aportació extraordinària del Govern.
Precisament per aquest motiu, la proposta dels treballadors obvia el retorn immediat del que es presumeix que ha estat un descompte il·legal. Planteja, doncs, una devolució en diversos terminis. Però, al mateix temps, exigeixen que des d’avui mateix es deixi d’aplicar la retallada del 5%.
Aquest argumentari ha fet que els treballadors votessin majoritàriament la proposta del comitè d’empresa, que reclama a la direcció que retorni a la negociació del conveni col·lectiu que va decaure, el gener de 2014. El segon argument ha estat acordar mobilitzacions, que coincidiran en la seva primera jornada amb l’engantxada de cartells, i que poden afectar el període electoral de ple. I finalment han acceptat la proposta de reclamar la posada en marxa d’un model de cogestió que doni més participació als treballadors en la vida de les emissores públiques.
