Després de tres reunions mantingudes entre el comitè d’empresa i la direcció de Nissan, una primera conclusió és que el procés de reconversió que pretén fer la multinacional no es farà en el temps que aquesta voldria. De les trobades no n’ha sortit cap avanç, i el que és més significatiu és que després de la mantinguda dilluns, 8 d’abril, no s’ha convocat cap altra reunió, segons expliquen representants laborals coneixedors dels contactes. Això fa que comencin mobilitzacions de la plantilla per mostrar els eu descontentament.
Recordar que Nissan ha fet públic que invertirà 70 milions d’euros en una nova planta de pintures a la Zona Franca de Barcelona. Però aquesta inversió, que asseguraria la continuïtat de la fàbrica, la condiciona a la sortida de 600 treballadors de la factoria. I de les converses inicials un dels elements que s’ha sorgit és que l’empresa no vol pagar als treballadors que es prejubilin la mateixa quantitat que els darrers que van pactar el retir avançat: el 90% del salari. Ara voldrien un acord amb el 80%, cosa que els sindicats rebutgen.
Inicialment també Nissan volia que la reestructuració es fes a partir d’un acord amb el comitè d’empresa. Per això s’aprofitaria que s’ha de negociar el conveni col·lectiu i s’inclouria en el pacte les condicions a les quals arribessin les dues parts.
Després de tres reunions cap de les bandes s’ha mogut d’on era. L’empresa planteja la sortida dels 600 operaris com a condició indispensable per fer la inversió. Al seu torn, els treballadors reclamen un compromís més profund que asseguri la continuïtat de la planta. Això seria l’adjudicació d’un nou vehicle que se sumés a la producció actual de Pick Ups i de furgonetes elèctriques. Recordar que actualment la fàbrica catalana treballa al 30% de la seva capacitat de producció.
En la reunió del dilluns els sindicats han demanat també dues qüestions: garanties de continuïtat pels treballadors que es quedin i una proposta d’increment salarial que s’inclouria en el conveni. El consens entre les organitzacions dels treballadors és reclamar increments per sobre de l’IPC per als quatre anys del conveni.
La darrera de les reivindicacions tampoc ha estat escoltada per l’empresa que, després d’un recés, ha plantejat un augment salarial pels quatre anys que vol que duri el conveni, que suposaria un augment zero per als anys 2018 i 2019 i un increment equivalent a un 0,5% per sobre de l’IPC per als anys 2020 i 2021. Aquesta proposta ha estat rebutjada pel comitè.
I després de les escaramusses han sorgit les primeres amenaces. Per un costat des de la direcció s’ha insinuat que potser s’haurà de plantejar la negociació en un altre fòrum (cosa que es podria entendre com la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). Per la banda sindical s’ha decidit posar en marxa accions que mostrin el descontentament de la plantilla, com concentracions davant del menjador en els diferents torns, segons ha pogut saber Diari del Treball.
