La pandèmia ha deixat com a lliçó la importància d’un teixit industrial per a sortir de la crisi. Amb una economia nacional sustentada en el sector serveis, que no ha pogut reactivar-se fins dos anys després, l’aposta per la reindustrialització és cada cop menys una alternativa i més una solució.
“La indústria és el que dona estabilitat a un país”, afirma Julio Balaguer, soci responsable d’Indústria de PwC. Durant el 1996 el PIB nacional en indústria era d’un 19,8% enfront del 14,69% del 2020. La tendència europea ha estat la mateixa, i s’ha passat d’un 21% al 17,1%. La crisi de 2008 iniciava una desindustrialització i la COVID-19 ha evidenciat la vulnerabilitat de l’economia espanyola, al ser una de les que ha tingut una major caiguda del PIB per la falta d’un teixit industrial i un elevat pes en el sector serveis, que és molt més volàtil.
La Comissió Europea ha advertit als estats membre que la indústria hauria de representar un 20% del PIB nacional. Espanya ha aconseguit ser més competitiva amb una reducció dels costos laborals, tal com demostren les exportacions, tot i que la falta d’inversió en innovació, una major dimensió empresarial i una reducció del cost de l’energia són els reptes pendents.
La pirotècnia inicia un procés de reindustrializació
L’externalització industrial ha topat amb la globalització. Ha estat el cas de la pirotècnia, que degut bloqueig del port de Xangai, que és el principal exportador, ha hagut d’augmentar la producció nacional.
El sector tenia previsió d’arribar als 19 milions d’euros per a la revetlla de Sant Joan del 2022, un 6% més que l’any passat. “La producció xinesa solia arribar a finals de maig o principis de juny, però aquest any no podien garantir que arribés a temps”, advertia el president de l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya, Josep Maria Vilardell. Des del sector afirmen que la reindustrialització no ha suposat un sobrecost, ja que s’han pogut estalviar el transport des de la Xina i ha revertit en les empreses del territori.
A més dels problemes de transport del país asiàtic, s’han sumat limitacions de producció del gramatge màxim dels petards per múltiples incidents en les fàbriques de producció. Per tant, empreses com Petardos CM han establert plans de producció nacional sobretot a Catalunya, País Basc i Comunitat Valenciana i ha suposat que es passi del 5% al 65%, tot i que el preu ha augmentat entre un 10 i un 20%. De fet, inclús l’empaquetatge s’ha fabricat a Catalunya i ha permès renovar més d’un 50% del catàleg. Vilardell afirma que la intenció és que es continuï en la mateixa direcció en les pròximes campanyes i espera que en deu anys tota la producció pugui ser catalana, tot i que adverteix que “hi ha molts productes xinesos que no es poden substituir”.
Petardos CM, que aglutina un 30% de tot el mercat, té una plantilla de 45 persones, que es multiplica per quinze al juny i arriba als 200 treballadors per Nadal. D’altra banda, disposa de dos-cents cinquanta establiments, unes noranta botigues i uns cent cinquanta mòduls temporals per tota Catalunya.
A més, davant l’elevada conscienciació social entorn als efectes de la pirotècnia en nens, persones autistes i animals, Vilardell afirma que cada cop hi ha una major tendència a les fonts de colors per davant dels trons. Per tant, assegura cada cop són menys en l’oferta de l’empresa.
