El mes de juny de 2021 comporta un canvi en la facturació elèctrica que pot afectar de manera significativa a l’economia domèstica. Aquesta modificació apunta cap a un projecte de transició energètica en què l’electricitat i les renovables són les principals protagonistes.
A dia d’avui, el preu de l’energia registra valors màxims, el teletreball és una realitat que ha transformat l’espai domèstic i les diverses crisis econòmiques, sanitàries i mediambientals acostumen a obrir els titulars cada dia. En aquest escenari, la nova factura elèctrica s’implanta amb diversos anys de retard. I, a més, el consumidor es perfila com a gran variable del preu final del rebut.
Aquest canvi es produeix amb gairebé un 25% de llars espanyoles en risc de pobresa energètica. A més, estudis recents com el projecte FEMENMAD posen de manifest una bretxa de gènere associada a aquesta problemàtica. En aquest context, cal preguntar-se si s’han tingut en compte les famílies vulnerables a l’hora de dissenyar la nova factura o quines implicacions pot comportar des d’una perspectiva de gènere.
La nova factura de la llum
La nova factura elèctrica introdueix una sèrie de canvis en la composició. D’una banda, desagrega els peatges anteriors i passa a tenir informació concreta de la quantitat destinada a “peatges” i a “càrrecs”. De l’altra, unifica totes les tarifes domèstiques (de menys de 15 kWh) en una sola per la qual estableix tres trams horaris (punta, pla i vall) al llarg del dia.
Els nous preus de l’electricitat seran substancialment diferents en funció del tram. Per exemple, si prenem de referència els costos de l’any 2020, podem estimar que en el tram més car (punta) el cost s’elevarà a més de 0,20 € el kWh. El tram vall seria el més barat (uns 0,07 € / kWh) i el pla tindria un cost intermedi (0,11 € / kWh).
El tram de menor cost, “vall”, tindrà lloc entre les dotze de la nit i les vuit del matí així com durant tot el cap de setmana i els festius. Per la seva banda, el tram de major cost, “punta”, estarà actiu de 10 del matí a 2 del migdia i de 6 de la tarda a 10 del vespre. Finalment el tram “pla” ocuparà les franges restants.
Potències ajustades
Com a novetat, la nova factura elèctrica també incorpora la possibilitat de tenir dues potències diferents contractades: una per al tram vall (de menor cost) i una altra per als trams pla i punta. Perquè els usuaris s’adaptin les noves potències a les seves necessitats energètiques, es permetran fins a dos canvis de potència gratuïts abans del 31 de maig de 2022.
Una potència ajustada redueix el cost de la factura i és una bona estratègia d’estalvi. Per això, l’existència de dues modificacions gratuïtes permet a les llars identificar la seva potència ideal sense por a costos extra. De fet, seria desitjable que aquestes modificacions fossin automàtiques de manera permanent, com passa en el cas del gas natural, sobretot en casos de vulnerabilitat. Les associacions i col·lectius dedicats a l’assessorament energètic porten anys sol·licitant aquesta mesura.
Moltes llars espanyoles tenien fins ara una tarifa sense discriminació horària (l’anomenada 2.0 A), que normalment suposa un cost major de la factura. Per aquestes llars és previsible que pugui haver-hi una reducció en el cost final de la seva recepció.
Per contra, aquelles llars que sí tinguessin discriminació horària (la tarifa denominada 2.0 DHA), podrien veure incrementada la seva factura. Segons les anàlisis recents de la CNMC, només 1 de cada 5 llars tenia aquesta tarifa.
En el projecte EPIU Getafe – Llars saludables, a través de l’anàlisi de les dades de la comercialitzadora Naturgy, s’ha identificat que només un 15% de les llars amb bo social (a priori, els més vulnerables) tenien, a més, contractada discriminació horària .
Llars vulnerables vs. llars saludables
Si una cosa reflecteix clarament la nova factura de la llum és que els horaris del consumidor tindran un gran protagonisme en el preu final del seu rebut. Tot i que el preu de la part fixa de la factura disminuirà, els nous trams horaris poden condicionar i penalitzar el consumidor. El canvi de tarifa inclou també a aquelles llars beneficiàries del bo social.
Les llars acollides al bo social van triplicar el seu nombre i van passar de 449.267 a 1.311.662 entre els mesos d’abril de 2018 i de 2020 (en plena pandèmia), segons dades facilitades pel Ministeri de Transició Ecològica.
Durant 2021, 133.000 llars (el que suposa aproximadament un 10% del total) van perdre el seu dret a l’abonament social per no renovar-lo, fruit de la desinformació i la manca d’accessibilitat a les gestions administratives.
Els costos de l’electricitat dependran de quina hora es fa servir l’energia. Per evitar una major despesa, l’usuari haurà d’adaptar els seus hàbits de consum. Per exemple, aquells electrodomèstics que suposin més despesa (forns, rentadores, vitroceràmiques, radiadors elèctrics, etc.) haurien d’usar-se durant la nit o el cap de setmana.
“Poso la calefacció només quan els nens tornen de l’escola”
Entre les llars vulnerables, aquest canvi de tarifa pot contribuir a incrementar la bretxa de gènere ja existent. En el marc del projecte FEMENMAD, vam realitzar entrevistes a diferents llars en situació de pobresa energètica. En elles es va detectar que per no poder afrontar el pagament dels subministraments energètics, les famílies realitzen ajustos en els seus hàbits de consum.
Per exemple, una gran part de les llars renuncien als sistemes de calefacció existents en l’habitatge i recorren a equips de suport com radiadors elèctrics per controlar millor el seu consum. Això es fa, sobretot, quan no tots els membres estan en l’habitatge i durant els trams “punta”.
Les dones solen ser les persones que duen a terme les tasques de cures dins de l’espai domèstic. Per això, a l’estar més hores a la llar, estan més exposades a situacions de més fred i calor. Això porta amb si conseqüències negatives com impactes negatius en salut i augment de la bretxa de gènere en el relatiu a la pobresa i l’habitabilitat
Amb les noves tarifes horàries, a aquesta situació ja existent se suma la penalització per l’increment de preu de les franges horàries de tram punta, el que pot arribar a agreujar i generalitzar encara més aquesta exposició a extrems tèrmics.
A més, si tenim en compte la dimensió emocional, aquesta adaptació suposaria una major responsabilitat sobre les persones que duen a terme l’organització de la llar. Això pot augmentar els trastorns d’ansietat i preocupació a l’hora d’afrontar el pagament de subministraments.
Com apostar pel dret a l’energia
L’accés a recursos com infografies, tallers o campanyes de sensibilització és fonamental a l’hora d’assessorar al consumidor. També per facilitar la gestió de tràmits com la sol·licitud i renovació del bo social o els canvis de potència. Això és més important tot i que els hàbits de consum poden condicionar el preu final de la factura. Disposar d’una informació accessible i que permeti adaptar els hàbits de consum pot evitar rebuts amb preus elevats.
Les noves tarifes concentren els seus preus més cars en les franges horàries que acumulen més tasques de cures. Probablement, la invisibilització sistemàtica de les tasques de cures ha fet que no es tinguin en compte a l’hora de dissenyar la nova factura. Això penalitza les tasques necessàries per al sosteniment de la vida.
A més, ignorar aquest factor exposa a les persones que realitzen aquestes tasques a extrems tèrmics perquè no s’asseguren unes condicions mínimes d’habitabilitat i salubritat. Per tant, és essencial reconèixer l’existència d’aquestes tasques de cures i impedir que l’organització de la llar es vegi perjudicada amb les noves polítiques energètiques.
En definitiva, una nova factura elèctrica que camina cap a un model de transició energètica hauria d’assegurar un consum sostenible i garantir el dret a l’energia de manera universal.
Aquest article ha estat escrit en col·laboració amb Daniel Álvarez, responsable de l’Àrea de Projectes de la Fundació de Famílies Monoparentals Isadora Duncan.
Marta Gayoso Heredia, Investigadora postgraduada no doctora, Universitat Politècnica de Madrid (UPM); Ana Sanz Fernández, investigadora al Departament d’Urbanística i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Madrid (UPM); Carmen Sánchez-Guevara, Professora ajudant doctora a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i Miguel Núñez Peiró, Investigador al Departament de Construcció i Tecnologies Arquitectòniques, Universitat Politècnica de Madrid (UPM)
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
Autores: Marta Gayoso Heredia
_v01.png){kind=link}