“La reforma laboral ha fracassat en alguns dels seus aspectes cardinals” ha manifestat José Cachinero, Secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial, de CCOO en l’acte de presentació de l’informe sobre negociació col·lectiva de 2015.
Al llarg de l’acte Cachinero ha comparat les dades amb els objectius que des del punt de vista del govern del PP i de la patronal es preveien i els resultats. Així, si el que es volia amb la reforma és que disminuís dràsticament el nombre de treballadors afectats per convenis sectorials i s’incrementés el dels que depenen de conveni d’empresa o simplement, que no tinguessin conveni, el resultat ha estat desfavorable. Si s’exceptuen els empleats que depenen de les administracions, a Catalunya hi havia 2,186.600 treballadors per compte d’altri. Un 87% tenen conveni sectorial, un 12% tenen conveni d’empresa i només un 1% no tenen conveni i es regeixen per l’Estatut dels Treballadors, cosa que implica, per exemple, que el seu salari és el salari mínim.
L’eliminació de la ultractivitat dels convenis també era un objectiu plantejat pel legislador. Ara, vistos els resultats, es pot afirmar que el resultat és un fracàs. Bé per la via de la negociació, bé per decisions judicials, els convenis o bé s’han renovat o es prorroguen. Només hi ha 3 convenis que afectin Catalunya que tinguin ultractivitat limitada. D’aquests, un té clàusula fins a finals d’abril d’aquest any i la resta finalitzaven les pròrrogues el 31 de desembre de 2015, sense que consti que hagi decaigut la vigència de cap acord i en aquests dos casos el sindicat està a l’espera de què es formalitzin ampliacions d’ultractivitat en dates pròximes.
Si es mira quin tipus de conveni és el majoritari a Catalunya, el resultat amb un 47% és el conveni d’àmbit autonòmic i un, un 26% provincial de Barcelona i un 17,97% estatal.
La reforma laboral el que sí que ha aconseguit és alentir un xic la firma de convenis. Durant el 2014 van denunciar la fi del conveni i iniciar per tant la negociació, 48 acords, que impliquen el 62,5% dels treballadors. Els resultats i la finalització del procés es produeix al llarg de 2015 i en moltes ocasions es registra encara més tard. Així, a finals de 2015 s’havien denunciat 48 convenis, dels quals 30 són d’àmbit autonòmic o provincials, i per tant es negocien a Catalunya. I d’aquests en 17 s’han obtingut renovacions. En xifres, s’han denunciat convenis a Catalunya que afecten 555.572 treballadors, dels quals a 367.004 es negocien a Catalunya, dels quals 197.613 persones tenen el conveni tot i que en moltes ocasions implica la seva renovació tàcita, sense un acord expres. Els convenis amb acord apleguen a Catalunya 169.391 persones.
Lent creixement
Els salaris pactats en els convenis han començat a créixer. Si durant el moment més àlgid de la crisi hi havia estancament o inclús disminució. Ara comencen a millorar. La mitjana dels augment dels convenis firmats a Catalunya a Espanya durant 2014 va ser del 0,57%. El 2015 ascendeix fins a 0,74%. Les xifres milloren si es compten els resultats catalans. El 2014 els convenis firmats reflectien una millora del 0,66% i el 2015 puja fins al 0,87%. Es tracta d’un augments lleugerament per sota de l’objectiu plantejat els sindicats CCOO i UGT que van estipular l’1% com a augment a assolir.
De cara a 206 CCOO planteja que els salaris que es negociïn superin l’1%: “Com a mínim voldríem un increment de l’1,5 i a partir d’aquí segons vagi la marxa de les empreses o els sector es podria demanar pujades superiors”, ha dit Cachinero. Això es basaria en un fet indiscutible, el Producte Interior Brut està creixent a un ritme del 3%, “i sense una certa distribució de la riquesa no hi ha forma que el consum interior s’enlairi l’economia ho aprofiti”, ha dit Cachinero.
La millora de les condicions laborals i salarials que s’obtenen a Catalunya, segons el dirigent sindical tenen a veure amb un intangible: “aquí durant molts anys ens hem dotat d’un Marc Català de Relacions Laborals, que tot i no estar basat en lleis, perquè no hi ha competències, es basa en acords entre els interlocutors socials, cosa que ajuda a evitar conflictes i arribar a pactes beneficiosos per tot-hom”. Això explicaria, per exemple el diferencial positiu dels salaris aconseguit en 2015 respecte als convenis firmat al conjunt de l’Estat espanyol.
