La polarització política ha arribat també al camp de la mobilitat. Ajuntaments configurats després de les eleccions municipals, de PP i Vox com el d’Elx, Valladolid, Palma i Gijón (en aquest cas amb Fòrum Astúries), han començat a eliminar carrils bici amb l’excusa que “estan mal fets” o “molesten el tràfic”. L’extrema dreta ha iniciat una batalla cultural per captar aquells descontents amb les limitacions que suposa la mobilitat sostenible al vehicle privat i fan bandera de “la llibertat de moure’s amb cotxe”. En altres països europeus, com Dinamarca o Països Baixos, el debat no s’ha obert i el suport a la bicicleta és transversal en tots els partits polítics.
Seguretat als carrils bici
Més enllà de la retirada dels carrils bici, una de les reivindicacions és que siguin segurs. A Sant Cugat les queixes arriben per la retirada de pilones a l’anella verda, els carrils bici del centre de la ciutat. Des de col·lectius per la mobilitat activa organitzaven mobilitzacions a la ciutat durant la Setmana Europea de la Mobilitat el mes passat per la decisió del nou alcalde Josep Maria Vallès de Junts. El consistori afirma que la retirada de les pilones, instal·lades el mes de març es deu al fet que les ambulàncies quedaven atrapades sense poder ocupar els carrils bici si tenien una emergència. Els contraris a la retirada, recriminen la decisió, ja que les pilones eren flexibles, dada obviada per l’ajuntament, precisament per poder ser trepitjades per les ambulàncies si és necessari. A hores d’ara, tampoc s’han instal·lat les càmeres que el tinent d’alcaldia Bernat Picornell havia promès per garantir la seguretat dels ciclistes.
Guerra contra les zones de baixes emissions
El PP i Vox han traslladat també la guerra a les zones de baixes emissions (ZBE), que pretenen evitar tot i estar obligats per una normativa europea, que estableix que totes les ciutats de més de 50.000 habitants han de tenir zones de baixes emissions. El primer avís va arribar el 2021 amb l’aprovació de la llei de canvi climàtic amb la qual el govern de coalició obligava 149 ciutats espanyoles a delimitar zones de baixes emissions per complir amb dictàmens de la Comissió Europea i el Parlament Europeu.
Després de les eleccions del 28 de maig, alguns ajuntaments de PP i Vox o en el cas català la Badalona d’Albiol, ja han advertit que pretenen posposar la seva aplicació el màxim temps possible. La llei obliga a implementar-la abans de 2024, tot i que Albiol, que disposa de majoria absoluta pretenia portar a ple el passat mes de setembre una proposta per ajornar-ne l’aplicació tres anys. Se suma així a ajuntaments com Valladolid o Gijón, governats per la dreta i l’extrema dreta, que pretenen fer el mateix. Per contrarestar la rebel·lia dels ajuntaments, el ministeri de Transports ha enviat una carta a les 196 ciutats que han rebut ajudes públiques per a la ZBE i la transformació de la mobilitat, recordant que la llei és clara a l’hora d’exigir el compliment dels plans subscrits i subvencionats. Per tant, Badalona hauria de tornar els prop de dos milions d’euros que ha rebut dels fons Next Generation i de moment ha frenat la moratòria fins a reunir-se amb la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.
Nou rumb en l’urbanisme de Barcelona
L’urbanisme és protagonista per marcar perfil propi i més encara a la capital catalana després de l’era Colau. Precisament, el carrer Pelai esborrava els dibuixos del terra el passat mes d’agost. El conegut com a urbanisme tàctic d’Ada Colau, que va aconseguir forts defensors i detractors desapareixia per dotar a l’espai que fins al moment es destinava als vianants, de 64 places per a motos, 72 per a bicicletes i 20 places de càrrega i descàrrega.
L’alcalde Collboni ha començat a diferenciar-se del consistori dels comuns i reivindica els interiors d’illa com a alternativa verda a les “superilles” perquè són “econòmicament inassumibles” i han generat polèmica per les restriccions que suposen per al vehicle privat. El nou govern municipal té previst “arreglar” 11 interiors d’illa a l’Eixample l’any vinent i proposa crear una oficina específica. En campanya el socialista ja havia defensat recuperar l’ús ciutadà de 30 interiors d’illa, que requeririen una inversió de 171 milions d’euros en dos mandats, projecte amb què vol aconseguir la neutralitat d’emissions per a l’any 2030.
L’oposició a les “superilles” també ha arribat des dels jutjats. El passat mes de setembre una jutgessa va ordenar desmantellar l’eix verd del Consell de Cent, ja que considera que calia aprovar una modificació urbanística del Pla General Metropolità i no només un projecte d’obres ordinari, com va fer el consistori dels comuns. El jutjat contenciós-administratiu, dona la raó al lobby Barcelona Oberta, que agrupa eixos comercials i turístics de la ciutat i obliga al consistori a “retornar les actuacions en l’estat en el qual es trobaven amb anterioritat a la seva aprovació”. L’ajuntament ja ha fet un recurs contra la sentència i al·lega que s’emparava en les competències municipals per modular la intensitat dels usos.
