Dins de les darreres reformes que ha realitzat el govern del PP, n’hi ha dues que afecten la gestió de la incapacitat temporal. La justificació d’ambdues: controlar i reduir el frau a la seguretat social i lluitar contra l’absentisme laboral.
Pel que fa a la primera justificació, cal dir que per al Govern, els metges de la Seguretat Social, els que atenen els treballadors i treballadores, en els centres de salut públics coneguts com a CAP, quan presenten alguna malaltia per la qual és necessari un temps de repòs, sigui curt o llarg, per tal que es curi, no ho fan amb criteris professionals mèdics i es deixen influenciar pel pacient i, fins i tot, col·laboren per defraudar la Seguretat Social quan fan una prescripció de baixa laboral que, segons la motivació de la reforma, no hi correspon.
Per aquesta raó era necessari modificar els criteris per a la prescripció del comunicat de baixa i també introduir elements de control de la prescripció de caràcter privat. La modificació més rellevant és la del model del comunicat de baixa, de tal manera que en el mateix document es dóna l’alta i la baixa quan aquesta és de curta durada. Però quan és de llarga durada, el metge de capçalera ha de justificar, amb un informe, el motiu pel qual el treballador o la treballadora ha de continuar de baixa. I també, un aspecte rellevant és que a l’hora de prescriure la baixa, el metge tindrà en compte la patologia, l’edat i l’ocupació del pacient.
Les mútues es consoliden com a gestors privats de la baixa mèdica per malaltia comuna, de tal manera que en funció dels informes que tinguin de l’evolució de la malaltia, de les proves a què es puguin sotmetre els treballadors i treballadores durant la seva baixa, poden, si així ho consideren, proposar una alta mèdica a efectes econòmics, i és la inspecció mèdica qui resoldrà, o l’INSS.
Respecte a la segona justificació, la lluita contra l’absentisme laboral, caldria primer de tot definir-lo, i que totes les empreses apliquessin aquesta definició, així podríem evitar de parlar d’absentisme quan es tracta de drets, com ara els permisos retribuïts (maternitat, paternitat, vacances, matrimoni, etc.). Cal recordar que l’estatut dels treballadors els recull, i també la majoria dels convenis col·lectius, fruit de la negociació col·lectiva, amplien aquests drets. Es tracta, doncs, d’una mala organització, per no dir inexistent, de l’empresa, i el que es vol fer és, sigui com sigui, eliminar el dret a la cobertura econòmica i de salut que tenen els treballadors i treballadores.
La denominada Llei de mútues és la que encarrega a les mútues la tasca del control i la reducció de l’absentisme, per dues vies: la primera, mitjançant el control de la baixa des del primer dia, i la segona, amb l’aprovació del dret a la prestació i la seva quantia.
Les principals novetats d’aquesta Llei són que es consolida el fet que actes propis i que corresponien fins ara a l’Administració, passen a mans d’entitats privades, com són les mútues, tal com reconeix la mateixa Llei. Si el treballador està d’alta a la Seguretat Social, si està en actiu, si té el període de cotitzacions necessari i d’altres, juntament amb la determinació de si té o no el dret a la prestació econòmica per baixa per malaltia comuna i quina ha de ser la seva quantia, passen a ser accions sota el control de les mútues.
Les mútues també passen a fer el control de la baixa. Amb aquesta finalitat reben els comunicats de baixa que expedeixin els metges de capçalera de la Seguretat Social (sanitat pública), i depenent de la seva durada rebran l’oportú informe del metge que justifiqui el motiu pel qual el treballador o la treballadora ha de continuar de baixa. I també en funció de les proves i els informes, si consideren que el treballador és apte per a treballar (és a dir, si fa comèdia i el metge de la Seguretat Social no ho ha detectat) la mútua podrà fer una proposta d’alta a la inspecció mèdica, que té cinc dies per contestar si accepta o no la proposta. Si no ho fa en aquest termini, la mútua s’adreçarà a l’INSS perquè resolgui en quatre dies. Si la informació o els tràmits que ha de dur a terme la inspecció mèdica no són fluids o la mútua considera que la inspecció està dilatant la resposta o no fent cas de les seves peticions, ho posarà en coneixement del Ministeri. Un té la sensació que els metges de la sanitat pública, i fins i tot de la inspecció mèdica, estan supeditats i sotmesos a la valoració mèdica que en puguin fer les mútues.
En definitiva, en comptes d’apostar per enfortir els mecanismes de control, incrementant les plantilles de la sanitat pública i de la inspecció de treball per controlar el frau que es fa respecte a la no declaració de les malalties professionals i fent-les passar al sistema públic, com si es tractés de malaltia comuna; en comptes de controlar si les empreses tenen les avaluacions de riscos, conforme a la legalitat vigent per les quals es podrien detectar les patologies professionals i dur a terme accions per tal d’acotar-les, i que els treballadors i treballadores no hagin de patir situacions perjudicials per a la seva salut; en comptes d’intentar que no es coli a la despesa de malaltia comuna de la Seguretat Social allò que correspon a les malalties professionals, el Govern ha triat la criminalització del conjunt dels treballadors i ha fet el pas de posar les mútues en mans d’associacions privades d’empresaris sense ànim de lucre, perquè facin de controladores dels processos de malaltia comuna.
Algú pensa que així podran aflorar les malalties professionals? Algú pot pensar que amb la pressió i persecució psicològica que algunes mútues ja estan aplicant, es pot accelerar el procés de curació de les malalties? Per què no interessa detectar totes les malalties professionals que s’amaguen dins de les cinc patologies que més baixes per malaltia comuna produeixen a Catalunya, i també a la resta de l’Estat?
Ara que ho penso, deu ser perquè és més fàcil que les mútues —que no s’ha d’oblidar que haurien de detectar i declarar les malalties professionals— s’encarreguin de gestionar la malaltia comuna. No detectant i declarant les malalties professionals, carreguem el cost de totes les patologies al sistema públic i així afeblim el sistema públic de salut.
Escacs!
