El debat sobre la gestió futura dels serveis públics a Catalunya pren protagonisme. El projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut com a Llei Aragonès, en referència al Vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, centra la polèmica. Per uns es tracta d’una norma de caràcter tècnic. Per als detractors seria una mena de cavall de Troia que desregularia la gestió pública dels serveis de les administracions a Catalunya fins a punts difícilment imaginables.
Com no havia passat des de l’inici del procés independentista, en el posicionament de les forces polítiques i socials respecte a la normativa es difuminen els blocs de tipus nacional i es dibuixen amb traç gruixut plantejaments sobre al paper de la gestió pública directa o indirecta dels serveis i el control o no dels serveis al ciutadà per part de l’administració.
La Llei Aragonès pretén, segons afirma, regular els contractes onerosos que liciten les administracions públiques. Afecta, doncs el conjunt d’estaments governamentals: Generalitat, Diputacions, consells comarcals i ajuntaments.
Com a emergit la polèmica? La redacció de la norma va seguir un camí somort, a l’ombra de la tensió política prèvia a l’1 d’Octubre. Va superar filtres com la negociació amb els sindicats CCOO i UGT i els informes preceptius del Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC). En l’àmbit parlamentari només va rebre crítiques de la CUP. L’aplicació de l’article 155 va fer que la norma quedés tancada en un calaix. Posteriorment el text va passar a mans d’Aragonès, nou responsable d’Economia. A finals de l’any passat la llei va superar un debat inicial al Parlament sense cap esmena a la totalitat. Però posteriorment les crítiques van aparèixer amb força.
L’oposició al projecte de llei es basa en la creença que obrirà la porta a una privatització més gran que l’actual en la gestió dels serveis públics. Aquesta argumentació la sustenten la CUP, també Catalunya en Comú Podem, el sindicat CGT i els sindicats independentistes COS i Intersindical-CSC i la IAC, a més organitzacions socials com la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) i sindicats i sectors defensors de la sanitat pública catalana.
Per la seva banda, des de l’òrbita governamental (ERC-JuntsxCat) es posa èmfasi en un altre enfocament inclòs en la normativa. La llei estableix, afirmen, com s’han de licitar els contractes de serveis, la seva adjudicació i com es controlarien.
La normativa, que ha estat precedida per una Directiva de la Unió Europea i per un projecte de llei estatal, a Catalunya estipula que els seu abast afectaria camps com els serveis sanitaris, els serveis socials, d’ocupació i comunitaris, els menjadors, els serveis esportius o els de transport escolar. Des de l’executiu s’argumenta que això no ha de voler dir que s’ampliïn les externalitzacions ja existents i que en tot cas cada administració decidiria si manté la situació actual o la incrementa. Els opositors veuen en aquest darrer punt una via d’aigua que pot acabar per enfonsar el sector públic català.
Coherents en la seva argumentació, els impulsors de la normativa posen èmfasi en el fet que la norma suposa un canvi important en els requisits per atorgar una adjudicació d’un servei públic a la gestió privada. S’afirma que si fins ara el criteri dominant era el preu. Però, en el futur rel pes en l’adjudicació passaria al 40% i baixaria fins al 30% en salut.
També es recull que es donarà una millor puntuació a les empreses que millorin als seus treballadors les condicions del conveni col·lectiu, a banda de mesures d’igualtat de gènere, responsabilitat ambiental o d’inserció laboral de persones amb discapacitat. Albert Castellanos, secretari general de Vicepresidència, indicava en declaracions a Nació Digital que cada administración decidirá si externalitza serveis, però si això passa la norma en garantirà la qualitat per als ciutadans.
CCOO i UGT reclamen garanties
UGT considera que al voltant del projecte de llei d’externalitzacions s’ha creat una falsa polèmica. José Antonio Pasadas, secretari de polítiques sectorials de la UGT de Catalunya, recorda que els sindicats majoritaris van ser consultats durant el procés de redacció inicial de la llei. Que hi van donar el seu vistiplau i que ara s’ha recuperat el debat a partir d’aquell text sobre el qual, en el seu conjunt, la UGT no s’ha manifestat perquè “es podria pensar que la nostra posició és un suport al Govern de la Generalitat”, diu.
El dirigent ugetista creu que la norma pretén donar resposta a la Directiva 24/2014 de la Unió Europea (UE), que incorpora clàusules socials als processos de contractació pública. Això, segons Pasadas, “té molta transcendència pel que fa als àmbits d’atenció a les persones”. En aquest àmbit, la nova normativa catalana tindria la voluntat d’assegurar condicions dignes als treballadors i evitar que aquest sector sigui sinònim de treball precari.
Considera Pasadas que la nova norma no fa altra cosa que incloure garanties sobre els àmbits que l’administració pot externalitzar i que aquests estan llistats en la llei estatal aprovada mentre la normativa catalana dormia el somni dels justos durant la intervenció de la Generalitat.
Per la seva banda, Toni Mora, responsable de Política Territorial, Acció Social, Barcelonès i Migracions a CCOO de Catalunya, afirma d’entrada, “en la nostra opinió els serveis d’atenció a les persones són serveis públics essencials i per tant hauríem de partir de la condició preferent d’una gestió pública directa per part de les administracions”. Immediatament afegeix: “la convivència actual, però, d’àmbits de gestió privada o pública d’aquests serveis ens obliga, com agent social més representatiu al territori, a vetllar perquè les condicions en les quals es produeixi aquesta contractació de serveis tingui les màximes garanties de satisfacció per a la ciutadania i que les condicions laborals i socials dels treballadors i les treballadores que els fan realitat siguin de qualitat i dignitat”.
D’acord amb els posicionaments adoptats en altres ocasions, CCOO i també UGT, consideren que la llei hauria d’evitar que els serveis d’ocupació deixin de ser exercits directament des de l’Administració. En la seva valoració matisada, CCOO afirma també: “No ens agrada la redacció de l’article 9.2, que deixa la porta oberta a una generalització de les diverses figures d’aportacions per part del ciutadà o ciutadana que ha d’utilitzar el servei”. En un altre punt referit a “l’article 30, sobre condicions d’execució dels contractes de serveis sanitaris, però caldria pel conjunt de la contractació pública a la qual ens referim, l’adequació dels mitjans personals adscrits al contracte, en aquest sentit hem de fer una clara objecció a com pateixen els treballadors i les treballadores del sector una regulació global de les ràtios de personal que, a la pràctica, suposen minoració de plantilles i sobrecàrrega de treball”. El sindicat fa una remarca: CCOO veu aquesta normativa com una bona eina per potenciar l’economia social en l’àrea de l’atenció a les persones. “Defensem la contractació pública i ens agradaria que la col·laboració público-privada no existís però la realitat és una altra”, ha resumit Mora.
I què hi diu el Tercer Sector, que gestiona actualment bona part dels serveis que han estat externalitzats fins ara? La Confederació, la patronal del tercer sector social de Catalunya, ha defensat amb matisos la llei, “És una norma d’àmbit català necessària, però no resol la mercantilització dels serveis, perquè els grans operadors poden concórrer al procés d’adjudicació”,en declaracions de, Joan Segarra, president de les entitats. En aquest sentit, el Tercer Sector veuria prioritària una acció concertada, és a dir, sortir de l’adjudicació per contracte públic i que els serveis passessin “d’una vegada per totes a les entitats d’iniciativa social”.
Oposició contundent
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és el partit que des del primer moment s’ha oposat a la nova normativa. La organització que ha vinculat la llei al vicepresident de la Generalitat, ha fet de l’oposició a la Llei Aragonès un mot d’ordre.
El partit de l’esquerra independentista afirma que “La nova llei consolida i obre la porta a noves privatitzacions de serveis públics”. També assegura que tot i les afirmacions del Govern, “segueix posant el focus en el preu i no en la qualitat dels serveis, un fet que degrada el servei i aprofundeix la precarietat laboral”. Com a conseqüència de l’expressat, “la CUP defensa que els serveis han de ser 100% de titularitat i gestió pública”.
Igualment Catalunya en Comú Podem, ha virat des d’una visió expectant d’abans de l’aplicació de l’article 155 a una oposició neta defensada ara. La presidenta del grup, Jéssica Albiach, ha declarat: “ja sabem què passa quan qui vol fer negoci entra en els serveis públics, baixa la qualitat del servei públic i empitjoren les condicions laborals”. La llei en tramitació recull, assegura, més de 150 serveis d’educació, de salut i de dependència, entre els quals hi ha, per exemple, l’educació infantil de 3 a 6 anys, l’atenció primària en salut o els serveis socials municipals o comarcals, “que en funció de quina és la voluntat del Govern de torn podrien quedar en mans de les empreses”, ha alertat Albiach.
Per a la presidenta de Catalunya en Comú Podem cal “blindar els serveis públics, i això es fa prioritàriament amb la gestió directa”. “I per aquells serveis que ja estan externalitzats, creiem que s’han de fer amb el tercer sector i l’economia social, comunitària i arrelada al territori”, ha afegit.
Altres sindicats com CGT s’han mostrat totalment en contra de la norma sobre externalitzacions. Aquesta organització considera que la norma “està feta a mida de les patronals del sector per garantir la seguretat jurídica de les futures concessions”.
Igualment, la Intersindical-CSC amb una gran implantació al sector públic, aposta directament per la gestió dels serveis directament des de l’Administració.
També Metges de Catalunya, sindicat majoritari en aquest àmbit estratègic, s’ha situat en contra de la llei Aragonès. Creu que obre la porta a la privatització de la sanitat. El sindicat recorda que la sanitat catalana ja està “infrafinançada” i que una externalització de serveis empitjorarà, al seu parer, el servei que es presta.
I sense sortir de la sanitat, el moviment en defensa de la sanitat pública,Marea Blanca, s’ha mostrat contrari a la llei i assegura que “no hi ha cap directiva europea que obligui els Estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació de serveis”.
D’altra banda, metges amb una trajectòria clara de defensa de la sanitat pública, com Josep Martí, també s’han posicionat contra la llei que prepara el govern .
Educació: la Fapac lidera l’oposició
En el camp de l’educació La Fapac va ser, probablement, la primera entitat que va llençar el crit d’alerta sobre la tramitació d’aquest avantprojecte de llei, ja al desembre de 2018. En aquell moment el Departament d’Educació havia aturat el projecte de decret de menjadors escolars (o de temps del migdia), davant l’oposició que s’havia trobat, però també perquè aquest és un dels serveis inclosos en el projecte de llei de contractes de serveis a les persones. Per la presidenta de la Fapac, Belén Tascón, “intenten revestir d’un caràcter tècnic el que és una llei amb una gran càrrega política, ja que permet a l’administració externalitzar el que vulgui”. “Per exemple -diu- la llei et permet mantenir la titularitat pública de les escoles però introduir la gestió privada”, informa Diari de l’Educació.
Segons la Fapac, la Directiva europea 2014/24 no obliga cap estat membre a regular d’una manera determinada el model de contractació dels serveis a les persones; al contrari, diu Tascón, “ho deixa a la lliure elecció de cada país”. La prova, afegeix, és que “cap altra comunitat autònoma està legislant en el sentit que ho està fent Catalunya”.
“El Govern pot continuar operant amb el marc legislatiu actual, però si el que vol és donar una major seguretat jurídica a les empreses que contracta, podria haver presentat un projecte que blindés determinats serveis que afecten drets fonamentals, i que aquests fossin obligadament de gestió directa per part de l’administració, però amb el projecte actual no es blinda res”, afegeix Belén Tascón, per a la qual les clàusules socials que introdueix el decret no frenaran la penetració dels grans grups empresarials en el mercat dels serveis a les persones. “S’ha de ser molt ingenu per pensar que una empresa com ACS no tindrà la forma de presentar un pla d’igualtat, o dir que pagarà per sobre del conveni o que fa no sé quina aportació a la millora del medi ambient”, opina Tascón.
Lluís Vila és president de Federació de Pares i Mares d’Alumnes d’Estudis Sufragats amb Fons Públics No Universitaris de Catalunya. (Fapaes). L’entitat estima que: “La regularització de la contractació pública dels serveis a les persones, adaptant-se a la normativa Europea, és necessària”. També considera positius que els criteris de contractació es basin en criteris qualitatius més que quantitatius. No obstant això, la llei “està mal redactada des del principi i ni s’ajusta a la realitat si agrada a ningú del sector”.
Pel que fa a l’àmbit específic d’educació”, els serveis referits a educació hi semblen entrats amb calçador”. En aquest sentit Fapaes creu que la realitat en la qual es mou l’educació secundària no permet que la llei s’apliqui. Això perquè , en molts instituts no hi ha menjadors; La dimissió d’equips directius en aquest servei fa que les famílies s’hagin d’organitzar. No obsant,”es parla de mejadors, però i les cantines”, diu Vila. Tampoc es té en compte “la poca participació a les activitats extra escolars, que no permet fer concursos. Si algú vol fer l’activitat és una sort…”. Com a consideracions globals el responsable de Fapaes assegura que”el projecte de llei discriminava les empreses petites i autònoms afavorint la contractació de les grans fundacions (Fundesplai, Pere Tarrés, …) i que la norma objecte de controvèrsia, “ni es tant terrible ni va tant ràpida en la seva ptramitació com diu la FAPAC. Certament és una llei mal feta i de difícil aplicació perquè una vegada més els polítics viuen en una realitat paral·lela”.
