Setmana fatal per Glovo. En els últims dies s’han conegut tres sentències que consideren que els missatgers de l’empresa de repartiments a domicili haurien d’haver estat contractats laboralment. És a dir, que eren falsos autònoms. Aquests nous casos, que ha guanyat el sindicat UGT, inclinen per ara la balança en els tribunals sobre el model laboral de la plataforma a favor dels repartidors (o riders com també se’ls coneix): Glovo ha guanyat dues demandes i els treballadors, 5.
Les tres resolucions judicials, del jutjat dels Social número 1 de Madrid, són pràcticament idèntiques. Signades per la magistrada Amaya Olivas Díaz, recullen els casos particulars de tres missatgers que van treballar per Glovo, des de diferents dates de 2017 fins al 17 de juliol de 2018. Aquest dia, els denunciants van rebre un correu electrònic en què l’empresa els comunicava que rescindia els seus contractes de col·laboració “a causa d’una falta greu de professionalitat”, que no especificava.
Els treballadors, defensats per l’advocat d’UGT Bernardo García, van denunciar davant els tribunals i els seus casos van ser examinats per aquest jutjat de primera instància. La jutge considera en els tres casos que existeix una relació laboral entre els missatgers i la plataforma digital i, a més, condemna Glovo per l’acomiadament improcedent dels repartidors, ja que “l’empresa no ha justificat de cap manera” per què els va fer fora .
Eldiario.es ha contactat amb Glovo per conèixer la seva valoració de les resolucions judicials, però asseguren que de moment només els ha estat notificada una. En les dues sentències prèvies en contra seva, l’empresa catalana va recórrer les resolucions judicials, de manera que previsiblement aquesta serà també la resposta en aquesta ocasió.
Fonts de l’empresa sostenen que Glovo ha guanyat tres sentències que validen el seu model laboral, però inclouen una fallada de finals de febrer del Jutjat Social número 4 d’Oviedo -al qual ha tingut accés eldiario.es- que en realitat no entra a valorar el vincle que uneix a les parts, ja que el denunciant només reclama una quantitat per hora treballada i no demana el reconeixement de laboralitat.
La companyia de repartiments defensa la seva funcionament basat en repartidors autònoms perquè considera que s’ajusta a la “flexibilitat” de la prestació del servei. De manera individual ia través de la patronal Adigital, Glovo ha demanat al Govern que iniciï un diàleg amb les plataformes digitals per analitzar si són necessaris ajustos en la legislació laboral que aportin “seguretat jurídica” a les empreses, amb un model basat en treballadors autònoms però amb més protecció social.
Tots els missatgers treballen de manera “semblant”
Per argumentar la relació laboral entre els missatgers i l’empresa, en lloc del vincle mercantil entre un autònom i un client, la magistrada Olivas Díaz es remet als arguments del jutge José Pablo Aramendi que va signar la primera sentència contra el model laboral de Glovo. “Fem nostres plenament els raonaments esgrimits pel Jutjat Social 33 de Madrid”, recull la sentència, que els reprodueix tal qual per justificar la laboralitat entre les parts.
Entre els motius figuren que l’autoria del contracte que signen els repartidors i Glovo està redactat exclusivament per l’empresa, “el que demostra la inicial posició de desigualtat entre parts”; que el repartidor no té la capacitat de negociar preus amb la plataforma, ni amb els restaurants, ni els clients; i que la pròpia app (aplicació digital) de Glovo -a través de la qual els clients fan les comandes i que connecta als missatgers amb els restaurants- és l’eina fonamental de treball, sense la qual els repartidors no podrien realitzar el seu treball de manera independent, entre d’altres.
L’advocat Bernardo García subratlla que “el jutjat del Social número 33 de Madrid va trencar una tendència i s’està aplicant el seu criteri en els últims pronunciaments”. El cas del jutjat número 33 també va ser guanyat per aquest lletrat de la UGT, però a més hi ha una cinquena sentència que dóna la raó a un altre repartidor -que va aconseguir el sindicat CSI (Corrent Sindical d’Esquerra) en Gijón- en què el jutge Fernando Ruiz Llorente també es va decantar per la laboralitat amb els seus propis arguments.
Entre ells, Ruiz Llorente rebutja la llibertat dels missatgers per triar els seus horaris ja que “depèn d’un sistema de puntuació que fa que el treballador ha de plegar-se a les exigències empresarials si vol configurar un horari que resulti rendible”.
El professor de Dret del Treball Adrián Todolí destaca les que, segons ell, són les dues qüestions més rellevants de les tres últimes resolucions judicials. D’una banda, “es reconeix que tots els treballadors d’una plataforma treballen de manera molt similar” -explica en el seu bloc- “el que implica la necessitat d’un criteri uniforme per a tots ells”. El fet que les tres sentències reprodueixin el “
