Al nostre país tenim un dels salaris mínims més baixos dels països de la UE, la recent proposta del Govern Sánchez per a fixar en 900 € el salari mínim per a 2019, trenca una tendència de mantenir un salari mínim molt baix que ha estat una manera de buscar la competitivitat de l’economia d’un país amb baixos salaris. Però aquesta política econòmica té les seves conseqüències socials i una d’elles és tenir a Catalunya un 15,3% de la població ocupada que està per sota del llindar de pobresa, és a dir tenim una classe treballadora que tot i tenir una feina no pot viure i això porta a unes conseqüències socials molt greus, com les dificultats per mantenir l’habitatge, l’alimentació etc.
Amb aquesta nova proposta, es rectifiquen els acords assolits amb el Govern de Rajoy sobre el salari mínim, que establia un salari per al 2020 de 850 €. Ara clarament superats amb aquesta proposta, la qual cosa demostra l’equivocat d’aquells suports per part dels sindicats mjoritaris i la patronal.
Per això és necessari un canvi radical en la política salarial, l’Acord sobre Negociació Col·lectiva signat pels sindicats majoritaris i la patronal, s’està demostrant que no funciona i, els increments dels convenis segueixen estant per sota de la inflació,
L’economia del nostre país necessita recuperar el consum i repartir de manera més justa el creixement de la renda, perquè les desigualtats socials, s’han incrementat i no es corregiran per si soles. La negociació col·lectiva està demostrant les seves limitacions amb una legislació laboral que segueix pressionant a la baixa els salaris en possibilitar pactar salaris més baixos a l’empresa que el conveni sectorial.
S’afegeix a més una estructura productiva de pimes i un model productiu que comporta precarietat laboral i una externalització de les empreses basat en la subcontractació d’activitats on els baixos salaris són el mecanisme per a la competitivitat de les empreses.
Però això és contradictori amb una indústria competitiva amb alta capacitat tecnològica i amb uns serveis eficients que no són sostenibles amb uns baixos salaris per a uns treballadors i treballadores cada vegada millor formats que no van a acceptar aquestes baixes condicions salarials i laborals.
En conseqüència, la proposta d’un increment del 22% del salari mínim, que ja ha desfermat el rebuig patronal, ha de ser una oportunitat per afavorir en veritat la negociació col·lectiva per 2019 i una revaloració en tots els salaris més baixos fixats en els convenis de empresa que possibilita el significatiu increment sobre el salari mínim.
