Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El mercat laboral espanyol s’ha recuperat després de la pandèmia amb menys de tres milions d’aturats, la millor xifra des del 2008 i més de vint milions d’afiliats a la Seguretat Social. Tanmateix, la taxa d’atur (situada en el 13,3%), segueix quasi doblant la de l’eurozona (6,8%). Sembla paradoxal que Espanya enfronti la campanya d’estiu amb 50.000 vacants de cambrers, un 2,8% del total, que no han tornat després de la pandèmia.
Avui dia, hi ha 1.659.568 persones que es dediquen a l’hoteleria, mentre que abans de la COVID n’hi havia quasi 50.000 més (49.787). “Hi ha molta economia submergida i durant la pandèmia molts han estat quatre i cinc mesos sense cobrar”, afirma Igor Abascal, responsable de restauració d’UGT. Els sindicats assenyalen directament les males condicions del personal del sector i afirmen que molts treballadors han hagut de buscar una altra feina amb millor sou i més facilitat per a conciliar. “No es pot tenir a gent treballant sis o set dies de la setmana, deu i dotze hores i amb sous precaris”, lamenta Paco Galván, responsable de restauració de CCOO.
Joaquín Pérez, secretari d’Estat de Treball ha descartat una “gran dimissió” com ha passat als Estats Units, on milions de treballadors han abandonat els seus llocs de treball. Assegura que les vacants estan localitzades en sectors molt concrets i es deu a les condicions que s’ofereixen. A més, ha recomanat “pagar adequadament” per cobrir la desocupació actual. Pérez, ha afirmat que les zones on falten més treballadors que són Andalusia, Comunitat Valenciana, Madrid i Catalunya, destaquen per tenir un habitatge molt car i ha recalcat que “no es tracta d’una falta de voluntat de treballar sinó de condicions inadequades”. Tot i que Espanya no viu la “gran dimissió” dels EEUU, sí que ha assumit el conegut “pagueu-los més” de Joe Biden davant les queixes dels empresaris per trobar treballadors. Des dels sindicats afirmen que la gent ja no està disposada a tornar al sector amb condicions precàries quan, a més, han estat desprotegits durant la pandèmia i ara tenen millors feines.
A la precarització s’hi suma la falta formació
Els agents socials i el Ministeri de Treball apunten a la falta de formació dels treballadors, i és on més posen l’accent dels empresaris. Des de la patronal reclamen que s’impulsi ensenyament en aquests àmbits, però des de CCOO s’apunta directament a la precarització com a motiu de la falta de formació: “el sector s’ha vist molt desprestigiat, per l’elevada temporalitat i unes males condicions laborals que impedeixen la conciliació. Els joves ja no volen estudiar res relacionat amb l’hoteleria”, afirma Galván. També, afegeix que la solució passa per aplicar el conveni, “que és un bon conveni”, però l’escassa representació sindical, l’economia submergida i la falta d’inspecció laboral, “precaritzen el sector” i “impedeixen que es professionalitzi”. Adverteix als empresaris, que complir amb el marc legislatiu laboral “és obligatori” i afirma que “si no es pot tenir un negoci amb els treballadors ben pagats, no es pot tenir un negoci”.
