Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Govern presentava ahir el seu pla de xoc contra la inflació en el debat de política general al Parlament. Els eixos són transport, habitatge, educació, pobresa energètica i impuls de les renovables i disposa d’un pressupost de quasi 300 milions d’euros.
“Posem en marxa un escut social per a fer front a l’augment del cost de la vida i perquè la crisi no augmenti més les desigualtats” afirmava el president Pere Aragonès que va afegir que es tracta de “les primeres mesures”. Des dels sindicats es critica la falta de diàleg social i lamenten “un cop més, la improvisació del Govern”, tot i que reconeixen “que suposa una millora, però no pal·liaran la situació de pujada de preus que amenaça a les persones amb salaris i pensions més baixos”.
En relació als joves, el Govern s’ha compromès a aprovar una línia d’ajuts en habitatge per a les persones menors de 36 anys que seran progressives i tindran un màxim de 250 euros per persona. La mesura es posarà en marxa aquesta mateixa setmana i disposarà de 29 milions d’euros que estan garantits al dependre dels comptes anuals del 2022. A més, la joventut també es veu beneficiada per l’ampliació del títol de transport de la T-Jove que s’amplia dels 24 als 30 anys. Es destinaran 30 milions d’euros, però que dependran dels pròxims pressupostos.
Una altra de les mesures més importants és l’ajut de 100 euros per fill escolaritzat entre el curs d’infantil 3 i quart de secundària. Tot i que encara no s’ha fet pública la forquilla d’ingressos per a accedir-hi, està destinada a rendes “mitjanes i baixes”. La mesura estarà dotada de 100 milions d’euros que beneficiaran a un milió d’alumnes, tot i que dependrà dels pròxims pressupostos i s’executarà mitjançant la deducció del tram autonòmic de l’IRPF, de manera que deixarà fora a les persones que no presentin la declaració de la renda per ingressos baixos.
L’últim bloc és l’energètic. D’una banda, les ajudes directes que aniran destinades a les persones més vulnerables davant l’elevat preu de la llum. S’han reservat 8,8 milions d’euros del pressupost en vigor per a incrementar en un 50% el Bo Social Tèrmic que està destinat a les 100.217 persones en situació de vulnerabilitat, acreditades pels serveis socials. Actualment, tenien a la seva disposició 17,5 milions d’euros que s’incrementaran un 50% i permetrà que els beneficiaris rebin entre 125 i 560 euros.
D’altra banda, el Govern prepara mesures que dependran dels pressupostos del 2023 que tenen per objectiu fomentar les renovables i l’estalvi energètic. La partida de 67,2 milions d’euros, destinarà 40 milions a la retirada de l’amiant i la substitució per panells d’autoconsum; 25 milions per a la subvenció de projectes de bioenergia i 2,2 milions destinats a l’obertura d’oficines de transició energètica per a les pimes.
Crítiques dels sindicats per mesures “improvisades i insuficients”
Fa mesos que els sindicats critiquen l’immobilisme i la falta de diàleg de l’Executiu català. En un comunicat conjunt, UGT i CCOO qualifiquen les mesures d’”improvisació” i afirmen que “tot i suposar una millora, no pal·liaran la situació de pujada de preus”. A més, lamenten la falta de diàleg del Govern en el marc del Consell del diàleg “com a eina per a desenvolupar les mesures d’escut social i de millora de l’activitat econòmica”.
Els sindicats reclamen l’increment de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) un 9% com a indicador que estableix la quantia per a accedir a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Lamenten que porta dotze anys congelat i que ja queda superat per quantia per l’IPREM, l’indicador equivalent estatal, quan la vida a Catalunya és més cara. En matèria energètica, reclamen un Bo social per subministraments en funció dels ingressos per a les persones que cobrin menys del salari mínim. Pel que fa al transport, de manera temporal, demanen la gratuïtat del transport públic que depèn de la Generalitat. I de nou, reivindiquen una política fiscal més justa mitjançant l’adaptació del tram autonòmic de l’IRPF que rebaixi el pes de l’import a les persones amb les rendes més baixes i que s’augmenti a les rendes més altes.
