El Govern de la Generalitat considera que el salari mínim interprofessional a Catalunya hauria de situar-se en 1.239 euros per respondre a la realitat socioeconòmica del país. Aquesta és la conclusió de l’estudi sobre el càlcul del salari mínim català de referència que han presentat al ple del Consell de Relacions Laborals el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, el conseller de Treball , Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i la secretària d’Economia, Natàlia Mas.
El vicepresident ha raonat la proposta del Govern tot reconeixent que hi ha molta gent a Catalunya que tot i treballar a jornada completa no aconsegueix prou ingressos per poder viure dignament. “Un govern just no pot tenir treballadors pobres”, ha dit Aragonès.
Mateix salari, diferents preus
Des de l’executiu de Catalunya es valora la importància de fixar el salari mínim de referència amb la consideració del fet que el salari mínim interprofessional estatal (SMI) és actualment el mateix entre territoris amb nivells de renda molt dispars, cosa fa que en aquells llocs on el nivell de preus és superior -com és el cas de Catalunya- aquesta remuneració mínima sigui insuficient per garantir un nivell de vida digne. Amb la implantació d’un salari mínim català, el Govern de la Generalitat pretén corregir els desequilibris actuals i avançar cap a un salari més just i coherent amb el cost de la vida a Catalunya.
Per a establit la quantitat de 1.239 euros mensuals com a salari mínim per a Catalunya, el Govern ha tingut en compte les directrius i recomanacions del Parlament Europeu, el Comitè Europeu de les Regions i el Parlament de Catalunya. Segons aquestes recomanacions, el Salari Mínim de Referència , l’SMR, hauria de representar, com a mínim, el 60% de la mitjana salarial de Catalunya. Aplicant aquest criteri, el salari mínim català mensual (per un treball a jornada completa) seria de 1.239,5 € (17.353 anuals amb 14 pagues).
Des del Govern es té clar que Catalunya no té competències per fixar unilateralment el salari mínim. En aquest sentit, la presentació del treball davant el Consell de Relacions Laborals és un pas més per avançar en la cerca d’un consens per impulsar un salari mínim català de referència. En aquest sentit, el conseller el Homrani ha remarcat que “l’experiència ens mostra que quan s’obren els debats i es busquen comuns denominadors el pacte és possible, i el nostre país té una tradició de concertació social molt important de la mà de sindicats i patronals”. “La nostra economia no pot basar la seva competitivitat en salaris baixos”, ha afegit.
L’estudi del Govern valora la incidència del salari mínim proposat en diferents col·lectius, com ara el de les dones. “En termes generals, les dones estan sobrerepresentades a la part baixa de la distribució salarial, i per tant el salari mínim pot ser una bona mesura per combatre la bretxa salarial de gènere”, ha subratllat la secretària d’Economia, Natàlia Mas. L’estudi també constata que, juntament amb les dones, els grups de joves, persones que entren per primer cop al mercat de treball, persones sense qualificació professional i ocupats del sector primari, són els que concentren una major proporció d’individus amb remuneracions equivalents o inferiors al SMR. En termes territorials, la província amb una major incidència positiva seria Lleida.
Els sindicats han arribat a situar l’o0bjectiu d’un salari mínim per tot l’Estat espanyol en 1.000 euros mensuals, mentre que les patronals no entren en aquest debat encara que els ha costat acceptar la darrera pujada del salari mínim a Espanya fins als actuals 900 euros.
