A Sant Adrià del Besòs, el dissabte 7 de novembre, s’ha fet l’acte final de l’Assemblea Sindical Oberta (ASO) de CCOO de Catalunya. Era la cloenda d’un procés iniciat el passat mes de maig, de debat obert i participatiu per repensar pràctiques i formes d’actuació i organització sindical i adequar-les als canvis que s’operen en el mercat de treball i la societat.
Al llarg del procés han aflorat moltes opinions i s’han fet moltes propostes. S’ha parlat de participació i d’organització, de prioritats sindicals i socials i de formes i mètodes de l’acció sindical, dels valors i de l’ètica sindical. S’ha evidenciat la necessitat i la utilitat que els treballadors i treballadores s’organitzin. On hi ha sindicat hi ha possibilitat de lluita, i on hi ha possibilitat d’organitzar el conflicte i disputar-lo hi ha possibilitat d’avançar. La disputa per la distribució justa de la riquesa que el treball crea requereix la força de l’organització dels treballadors i treballadores, per exercir el conflicte i situar les propostes en les meses de negociació col·lectiva i concertació social, per fer avançar les condicions de treball i de vida.
Fa temps de l’ofensiva ideològica i política que vol imposar la lliure disponibilitat de les relacions laborals per supeditar-les a l’interès empresarial de crear riquesa en un món global. Es qüestiona la centralitat del treball en l’organització social, donant per superat el conflicte entre treballadors i propietaris i, així, es teoritza l’obsolescència de la funció sindical. Però, avui, encara, el treball és l’element central de la vida de milions de persones. Tenir-ne o no tenir-ne, les condicions en què el realitzes, la forma amb què t’hi relaciones, determina l’espai i posició social de la gent, la major o menor desigualtat, i configura models de societat. És necessari reivindicar el valor del treball, la centralitat del treball com a element de transformació social.
Quan la negociació col·lectiva es trenca, quan els drets laborals s’eliminen, les societats són més injustes, més desiguals, els treballadors queden sotmesos al lliure arbitri de les decisions individuals d’uns propietaris només preocupats per la mercantilització de les relacions laborals. Quan el contrapoder sindical desapareix les empreses tenen major capacitat per imposar la seva posició als governs, per actuar com a lobbys, per fer prevaler l’exclusiu interès mercantil. L’acció sindical revaloritza el valor del treball i exerceix el conflicte social per dotar-lo de drets i fer avançar la igualtat. L’aposta pel treball digne, amb drets i sense discriminacions, és clau per trencar la lògica neoliberal que vol una societat individualista i mercantilitzada.
Aquestes reflexions creuen els debats de l’ASO i determinen les propostes. S’ha de renovar el compromís de lluita solidària, la que diu que els drets o són per a tothom o acaben eliminats, en un mercat de treball que està canviant i que requereix també respostes noves. Cal organitzar i actuar davant l’enorme precarietat de molts i moltes treballadores, aïllats en el seu lloc de treball o sotmesos a alta rotativitat laboral i amb condicions laborals devaluades, sense eines legals i amb dificultats per organitzar-se. Moltes opinions i propostes reclamen la necessitat de l’organització d’aquests treballadors, d’actuar solidàriament –des d’allà on som més forts- davant les empreses que precaritzen, incompleixen les lleis i conculquen les llibertats sindicals. Cal crear nous espais d’intervenció sindical, on les seccions sindicals puguin actuar solidàriament en tota la cadena de valor dels productes i en els espais multiempresa. Hem de fer dels locals espais oberts d’autoorganització i formació dels treballadors de les microempreses i dels treballadors precaris.
Actuar en tot allò que afecta als treballadors
Es reclama que el sindicat tingui la capacitat d’actuar en totes aquelles qüestions relacionades amb la vida dels treballadors i treballadores més enllà de les portes del centre del treball. La complexitat més social més gran requereix més recursos per fer valdre els drets laborals i socials. Actuar amb altres organitzacions socials, exigir espais de concertació i diàleg social, en definitiva, fer també acció sociopolítica per millorar la protecció social i la cobertura dels drets de ciutadania.
S’ha constatat la demanda de més espais de consulta i participació, utilitzant totes les possibilitats avui disponibles per trobar fórmules participatives, de deliberació i decisió, obertes i sobre totes les qüestions rellevants.
L’ASO s’ha compromès també en reforçar els valors i l’ètica sindical. Renovar el compromís ètic dels delegats i delegades, dels dirigents, del sindicat, amb la transparència, la renovació, i el rendiment de comptes integral i permanent, amb un codi ètic exigible a tots nivells. No n’hi ha prou en dir que aquests són els nostres valors, cal que es projectin en totes i cadascuna de les actuacions.
Amb l’ASO s’ha obert un procés participatiu important, per reforçar el paper i funció sindical, renovant i adequant pràctiques i propostes. Organitzar més i millor per ser més forts i ser més útils, per exercir la solidaritat activa amb els sectors i els treballadors i treballadores més precaris. Ser més oberts, més participatius i transparents. Conclusions que caldrà dur a la pràctica quotidiana. La necessitat és clara. La voluntat de fer-ho s’ha fet evident.
El mateix dia i hora en què es realitzava l’assemblea, a Madrid se celebrava una gran manifestació convocada pel moviment feminista per denunciar les violències masclistes i exigir als poders públics més determinació en la lluita contra la violència de gènere i més mitjans econòmics i humans per combatre aquesta xacra. A l’ASO una gran pancarta mostrava el compromís amb aquesta lluita.
