Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Vaixells de les forces armades d’Israel van començar a interceptar als vaixells de la flotilla Global Sumud el vespre del dimecres 1 d’octubre, en aigües internacionals a 80 milles (128 kilòmetres) de la costa de Gaza. La flotilla està composta per més de 40 naus, amb cinc-cents activistes. Des del primer dia, els convocants sabien que aquest era el desenllaç més probable, però l’objectiu de denúncia del genocidi a escala internacional ja s’ha complert.
El primer vaixell interceptat va ser l’Ànima, un dels principals de la missió i on viatjava l’activista sueca Greta Thunberg, El Ministeri d’Exteriors israelià va informar que diversos vaixells havien estat “detinguts sense problema» i que els passatgers eren traslladats a un port israelià. «Greta (Thunberg) i els seus amics es troben sans i estalvis”, va afegir en un missatge publicat a X.
La Flotilla van ser envoltada per vaixells israelians. Els activistes havien anunciat poc abans de tallar-se les comunicacions de la presència de més de vint vaixells «no identificats» al radar. El ministre de Defensa italià, Guido Crosetto, va informar que “els seus ocupants seran traslladats a Israel per a la seva posterior expulsió” i va explicar que “l’Armada israeliana havia contactat amb les embarcacions i els havia demanat que desviessin el rumb que portaven en direcció a la Franja”.
Els comptes de tripulants de la flotilla van difondre vídeos i missatges pregravats anunciant la seva detenció: «Si estàs veient aquest vídeo és perquè Israel ens ha detingut il·legalment», constava a l’alerta de l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau.
El govern espanyol ha creat una unitat de seguiment permanent sobre la situació de la Global Sumud Flotilla i, en veu del seu ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, exigeix que “la integritat física i els drets dels activistes siguin respectats”. En la mateixa direcció s’ha pronunciat el Govern francès, mentre a Itàlia eren els sindicats els que es mobilitzaven.
En virtut de la llei israeliana, una vegada que els voluntaris siguin detinguts poden ser deportats 72 hores després de l’emissió de l’ordre, tret que la persona accepti voluntàriament ser expulsada, com va passar amb quatre dels dotze activistes a bord del Madleen; l’última embarcació interceptada per Israel el juny passat.
Canons d’aigua
En una entrevista per al Canal 24h de TVE, l’activista Rafael Borrego ha explicat que havien estat envoltats per “vaixells militars ben armats i llanxes amb llums verdes”. Ha informat que Israel havia emprat embarcacions més petites com llanxes per “abordar-los”, mentre les grans fan tasques de reconeixement. “M’estan banyant, m’estan ruixant d’aigua”, ha narrat protegit amb ulleres de seguretat i amb dificultats per continuar la connexió. Borrego ha dit en aquell moment que els soldats no havien abordat el veler, però que eren interceptats amb canons d’aigua a pressió. Després no s’han pogut dur a terme més connexions.
Un dels activistes, D’Agostino, ha denunciat que les autoritats israelianes han fet servir canons d’aigua contra alguns membres de la Flotilla. “No està clara la dinàmica d’intercepció, alguns vaixells els aborden i altres se’ls emporten”, ha reconegut. Encara que no hi consten ferits, la informació que és limitada: segons el protocol de la missió, en cas de ser interceptats, els membres de la Flotilla s’han de desfer dels telèfons tirant-los a l’aigua “per evitar l’accés a qualsevol informació”.
Els noms dels detinguts s’ha anat coneixent al llarg de la matinada. A Thunberg i Colau, també s’uneixen el periodista espanyol Néstor Prieto, l’activista Serigne Mbaye, la líder del Bloc d’Esquerda de Portugal, Mariana Mortágua, l’actriu Sofia Aparício i l’activista Miguel Duarte, entre d’altres. Mentre les reaccions de protesta es multiplicaven.
Primeres protestes
A Barcelona, centenars de persones s’han concentrat davant el Consolat d’Israel per expressar el seu suport a la Flotilla. “Des de Barcelona, ciutat de pau, exigim que es respecti la legalitat internacional i es protegeixi la vida dels activistes que duen a terme una missió humanitària a Gaza. La nostra veu s’uneix al clam global per aturar el genocidi”, ha assenyalat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en un missatge a la xarxa social X.
A Roma, la manifestació ha congregat unes 10.000 persones, segons recullen els mitjans locals. La concentració va començar als voltants de l’estació ferroviària de Termini, acordonada per part de les forces de l’ordre, i després va marxar cap al centre amb la intenció d’arribar al Palau Chigi, seu del Govern. Les protestes també s’han succeït en altres ciutats com Nàpols, Milà o Torí, A més, el principal sindicat del país, la CGIL, ha convocat per a divendres una vaga general en contra de “l’agressió contra naus de civils que portaven ciutadans italians” per considerar-lo “un fet d’extrema gravetat”.
També s’han celebrat protestes a altres països europeus com Grècia i Alemanya, i a l’altra banda de l’Atlàntic com a l’Argentina i Mèxic, on s’han saldat amb destrosses; igual que a Bogotà, la capital colombiana, on diverses desenes de manifestants van bloquejar les vies per denunciar les accions d’Israel.
