El Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), de CCOO reclama a la Delegació del Govern central a Catalunya que, mentre no es canviïn les lleis, es promoguin les “mesures necessàries per a flexibilitzar els procediments d’accés i el manteniment de la regularitat administrativa mentre duri l’actual situació de crisi”. Així ho ha manifestat, Carles Bertran, responsable de migracions del sindicat en la presentació de la memòria corresponent al primer semestre del CITE de 2015.
Segons CCOO la llei d’estrangeria es va pensar, en el seu moment, per a regular els fluxos d’entrada a Espanya de persones d’altres nacionalitats. Amb el canvi econòmic, marcat per la crisi el paradigma esmentat no val. Caldria, segons Bertran, que la política es basés en els drets de ciutadania enlloc de la visió actual en què tot gira al voltant “d’una concepció utilitarista de l’emigració”.
L’estudi presentat, segons afirma el portaveu sindical, es basa en les consultes que reben els centres territorials del CITE, cosa que fa que no es puguin extrapolar directament al conjunt de la població immigrada a Catalunya.
Les dades corresponen a 7.067 visites de 5.618 persones, que han plantejat 12.328 consultes. Com a elements de novetat, el CITE destaca un lleu increment del nombre de dones ateses, de manera que el 58% de les visites les van realitzar dones. Una primera observació en aquest sentit és que la majoria de les consultes correspon a dones que tenen un projecte migratori propi, especialment pel que fa a dones procedents d’Amèrica Llatina. Fins fa poc les dones arribaven al nostre país bàsicament fruit de processos de reagrupament familiar.
Països d’origen
En els primers mesos de l’any per nombre de persones ateses, la majoria van procedir del Marroc, (15,5%), seguides de les de Bolívia (10,1%), Hondures (5,5%), Equador (5,5%) i Colòmbia (4,6%).
Per tipus de consulta, la majoria corresponen a l’arrelament familiar, seguides per la renovació de l’autorització de residència i la renovació del permís de treball.
Entre les consultes apareixen com en anys anteriors, les que es fan per buscar informació per emigrar. Per origen, aquí el primer país de nacionalitat és l’Estat espanyol, 17%, seguit del 14,9% de persones procedents del Marroc. A distància queden els ciutadans d’Equador i Senegal, amb un 4% i Nigèria del 3%.
Situació legal
Pel que fa a la situació legal declarada, el problema més important és el de la irregularitat, cosa que fa pensar Bertran amb les dificultats per a renovar les autoritzacions a causa de la pèrdua de la feina fruit de la crisi. El Marroc torna a ser la nacionalitat més important de les persones en situació irregularitat, seguides de les procedents d’Hondures, Bolívia i Equador.
Pel que fa a la situació laboral, contra el que es manifesta oficialment, ha disminuït el percentatge de les persones que afirmen tenir feina, el percentatge ha baixat des del 50,7% fins al 48,6% del primer semestre de 2015.
Més treball irregular
Per sectors s’observa una reducció del pes del servei domèstic, que es compensa, en part, pels altres serveis i l’hostaleria, cosa que, per a Bertran, mostra una feminització de l’ocupació i una precarització de la feina que tenen els immigrants. En aquest sentit, també el servei domèstic, els altres serveis i l’hostaleria mostren els marges més alts d’irregularitats, cosa que es relaciona amb la proliferació de feines com les dels manters.
Bertran, a preguntes dels periodistes, s’ha referit als anuncis fets, per exemple pel candidat del PP a les eleccions catalanes, en què anuncia que retirarà el dret a la sanitat gratuïta als immigrants. En aquest senti ha assegurat: “Rebutgem i denunciem la instrumentalització per part d’algunes formacions polítiques de la immigració”.
