“La companyia ens vol treure als jubilats l’ajut al consum elèctric que es va guanyar amb la lluita de la Canadenca”

Des de l’1 d’octubre de 2019 els jubilats d’Endesa paguen per l’electricitat el mateix que qualsevol ciutadà. Això suposa treure a aquest col·lectiu, format per milers de persones grans a Catalunya i a tot l’Estat, el que consideren un dret adquirit.

Amb aquest canvi, l’empresa afirmava en la darrera junta d’accionistes, que podria estalviar-se 700 milions d’euros,  xifra que considera que anualment li costen els descomptes que afecten jubilats i afectaran també la plantilla actual de l’elèctrica.

Parlem amb José María Roca Chamorro, un jubilat de l’empresa elèctrica, militant històric de CCOO, primer a Seat i després a Endesa. Ara intenta aturar el que considera que serà un greu perjudici per als antics treballadors de la companyia. A l’entrevista assisteix,  puntualitza i completa algunes respostes Manuel Martínez Riquelme, responsable del sector d’Energia de CCOO d’Indústria de Catalunya.

–Quants jubilats hi ha a Endesa a Catalunya?

JM R Ch Els que tenim comptabilitzats són uns 9.000. En el conjunt de l’Estat s’arriba a uns 26.000. D’aquests, un percentatge molt alt, els més antics, aniran directament a la pobresa energètica. Compta que n’hi ha que cobren 600 euros de pensió i molts que ho tenen a casa tot alimentat per energia elèctrica. Es veuen ara patint retallades amb una edat en què no poden embrancar-se en inversions per canviar les instal·lacions. Per tant, ara, sense poder ingressar més veuran retallada la seva pensió de 600 euros en 100 euros de la factura de la llum amb la qual mai havia comptat. Això farà que molts ajuntaments es vegin obligats a actuar per evitar aquestes situacions. Al final per fer créixer els dividends, que van cap a Itàlia, mentre que ajuntaments i governs hauran de salvar la gent gran de la pobresa energètica.

Territorialment la situació aquesta de possible pobresa energètica sobrevinguda on es podria donar?

JM R Ch A la zona de Lleida és on més es pot produir la situació que hem descrit, perquè en aquelles comarques és on tenim més gent i gent més gran.i també en aquelles contrades, especialment al Pirineu es fa servir més l’electricitat, per exemple, per escalfar-se.

Una curiositat, quin és l’origen de la subvenció o aportació gratuïta d’electricitat?

JM R Ch Nosaltres en diem salari en espècies. La gent no ho recorda però té a veure amb la victòria dels treballadors en la vaga de la canadenca. Durant anys es van anar aconseguint millores i augments salarials. I gairebé deu anys després d’aconseguir les 8 hores, amb una acció que va deixar Barcelona a les fosques, el conjunt d’empreses elèctriques de Catalunya van aprovar aquest salari en espècie pel qual sempre els treballadors hem cotitzat.

Això quan va passar?

JM R Ch Ens consta un document datat el 31 del 12 de 1928. També hem trobat documents de persones encara vives, amb 95 anys, en què l’empresa els garanteix per vida aquest subministrament. Això ho farem valer judicialment.

Just en aquell temps hi havia una situació segons la qual les empreses elèctriques tenien superproducció d’energia i potser amb aquesta decisió promocionaven el consum..

JM R Ch Les empreses han canviat, s’han fusionat hi ha hagut de tot, en democràcia o en franquisme i sempre s’havia mantingut aquest acord. Ara se’l volen carregar i nosaltres lluitarem per evitar-ho.

Davant la decisió de l’empresa, emparada per una sentència que afirma que la subvenció a l’electricitat forma part del conveni, i aquest ha perdut la vigència, que penseu fer?

JM R Ch Doncs aquells dels que en diuen els passius, ens mobilitzarem. Farem accions al carrer. També hem fet concentracions a Barcelona i ens estem entrevistant amb tots els ajuntaments, Hem anat al Parlament i ens estem entrevistant amb els grups polítics, fa poc ens vam reunir amb els comuns. En aquest àmbit parlamentari esperem que hi hagi una resolució favorable a la nostra lluita a la comissió de Treball. Això, sense perjudici dels recursos que tenim en marxa.

He dit que us mobilitzareu, quan?

JM R Ch El 23 d’octubre farem una assemblea en la qual proposarem seguir les accions al carrer però protagonitzades pels jubilats, perquè als treballadors actius, de moment no els afecta la mesura, tot i que l’empresa la té també sobre la taula. Em sembla, no tinc la xifra clara, que als actius els subvencionarien 3.500 quilowatts , però crec que actualment  tenen subvencionats de prop  de 15.000. A canvi d’aquesta retallada rebrien una paga propera a 700 euros i quan es jubilin es quedaran amb res.

L’accionista majoritari d’Endesa és Enel, empresa pública de l’Estat Italià, té el 75% de les accions.

JM R Ch Un cop que Enel va quedar com a únic propietari de l’elèctrica, va emprendre una política de vendes a si mateixa d’empreses controlades per Endesa, especialment a Sud-amèrica. I també va aplicar una política consistent a repartir en forma de dividend la part més gran dels beneficis anuals. I en aquesta línia se suposa que entra la decisió de restringir el dret adquirit pels treballadors de tenir la llum a un cost subvencionat. El que fins aquell moment eren beneficis socials ha passat a ser beneficis transformables en dividend que pot acabar a Itàlia.

Els sindicats es queixen també que la política de l’empresa ha suposat una forta pèrdua de llocs de treball?

JM R Ch És que els anys 95 i 96 sumades les plantilles d’Enher, Fecsa, Hidroelèctrica de Catalunya i quatre petites empreses d’àmbit comarcal hi havia a Catalunya 12.000 treballadors. Actualment a Endesa a Catalunya la plantilla dels actius se situa entre les 1.000 i les 1.200 persones. Això ha suposat que ara tot el treball que abans es feia al carrer s’hagi passat a subcontractes, cosa que ha suposat una pèrdua de la qualitat del servei i ha perjudicat també els treballadors de les subcontractes que han de fer la seva feina amb baixos salaris i en condicions materials molt precàries.

És curiós, com s’ha arribat a aquesta concentració?

JM R Ch Fa uns 12 anys hi va haver una situació confusa perquè es va intentar fer una Oferta Pública d’Adquisició d’Accions (OPA) sobre Endesa. Es van donar diverses alternatives: una fusió entre Iberdrola i Endesa. Llavors l’operació es va desestimar per por a crear un monopoli al sector. Més tard Catalana de Gas va anunciar que prepararia una oferta, que va ser desestimada després d’una sorollosa polèmica que van causar unes declaracions de la presidenta del govern de Madrid, oposant-se a l’operació que hauria suposat posar l’elèctrica en mans d’una empresa estrangera, va dir. Finalment es va acceptar l’oferta d’Enel, que es va presentar junt amb Acciona, presidida per Manuel Entrecanales, com a soci minoritari. Enel tenia el 75% i Acciona la resta. Però hi havia un pacte que donava la possibilitat que passats 5 anys Enel podia comprar la part d’Acciona a 42 euros per acció, cosa que, quan es va trencar l’acord, va suposar un grandíssim negoci per a l’empresa espanyola. A partir d’aquest moment Enel ha tingut les mans lliures per a fer el que ha fet.