“Em va preguntar si sabia fer un francès i que li ensenyés les calces”. “Toca’m, toca’m, que no t’estic dient que em follis”. En tornar d’una visita ginecològica: “La propera vegada que t’hagin de posar alguna cosa allí dins, que m’avisin”. Són algunes de les frases que l’agressor masclista J.P.P., encarregat d’una brigada de Parcs i Jardins de Barcelona, va proferir a una de les seves companyes.
En el cas d’una altra companya, relata la testimoni, “va haver de negar-se explícitament a tenir cap mena de relació amb ell en dues ocasions” i llavors “va començar el càstig i l’assetjament laboral, provocant l’aïllament de la resta de companys”. Segons explica, l’enviaven a segar gespa quan plovia, les obligaven a netejar els lavabos dels homes i “entrava al vestuari de dones sense permís”.
La sentència conclou que l’acusat va vulnerar el dret de les treballadores per motiu d’assetjament per raó de sexe
L’assetjament no està en qüestió. De fet, hi ha una sentència judicial emesa a mitjan desembre que conclou que J.P.P. va vulnerar el dret de les treballadores demandants per motiu d’assetjament per raó de sexe. Així mateix, va condemnar l’Institut Municipal de Parcs i Jardins al pagament de 15.000 euros per cada demandant.
El conflicte actual rau en l’aspecte de la responsabilitat. El sindicat CGT ha demanat el cessament o la dimissió dels dos alts càrrecs polítics responsables de l’àrea de Parcs i Jardins. Són Eloi Badia, regidor de l’ajuntament i president de la corporació pública que s’encarrega de la gestió dels parcs i jardins de la capital catalana, i Francesc Jiménez Gusi, gerent de l’entitat.
Segons el sindicat, “no es va obrir el protocol d’assetjament sexual malgrat que l’informe de la psicòloga feia menció explícita a què hi havia elements suficients” i el regidor Eloi Badia, màxim responsable de Parcs i Jardins, “ignorava les peticions de reunió que es feien des de la secció sindical CGT”. La portaveu de l’organització laboral assegura que li van enviar correus electrònics que mai ha respost i que després de parlar amb el seu assessor “no ha volgut agafar el telèfon. “No s’ha immutat, sabent el que hi havia”, diu Azucena Sánchez, delegada de la secció sindical.
La CGT també denuncia que l’empresa municipal està exercint repressió sindical per canviar d’ubicació les treballadores que han fet de testimonis de les agressions, així com a la delegada de l’organització laboral. “Els testimonis de l’assetjador no els han mogut, estan convivint amb elles cada dia, però els d’elles, elles mateixes i la delegada sí. Ens volen imposar un càstig”, assegura Sánchez.
L’Ajuntament defensa la seva ràpida resposta
El regidor Eloi Badia explica a aquest diari que “s’ha complit des del minut u amb tot el protocol d’assetjament laboral i per raó de sexe”. Fonts consistorials properes al polític expliquen que “Parcs i Jardins va aplicar, des que va tenir coneixement dels fets, el protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe com a mesura de protecció i acompanyament de les dues treballadores” i asseguren que es “va actuar amb la diligència exigible”.
El sindicat CGT ha demanat el cessament o la dimissió dels dos alts càrrecs polítics responsables de l’àrea de Parcs i Jardins
Ho justifiquen amb les paraules del jutge del cas, que reconeix a la sentència que “es pot concloure que en l’empresa hi havia eines suficients en matèria d’assetjament sexual i per raó de sexe, que estaven desenvolupades per situacions com aquesta”. Segons el magistrat, “no es tracta de valorar la resposta un cop s’han produït els fets” perquè “ha actuat correctament en respondre immediatament i amb diligència”. A més, reivindicant la prevenció, assegura que “no es pot fer cap retret a l’empresa” i defensa el protocol del 2013 que la CGT considerava desactualitzat.
Fonts consistorials defensen el “compromís amb la promoció de l’accés a la dona en les tasques de l’organització” que a hores d’ara està conformada en un 80% per homes. Mencionen mesures preventives contra el masclisme com ara un estudi de les tasques segons el gènere o una formació específica sobre rols de poder. Arran de l’assetjament l’ajuntament ha introduït una tècnica d’igualtat en l’organització, figura que va trobar a faltar la CGT en el moment de denunciar el cas perquè fos portat “amb la garantia necessària i amb sensibilitat i perspectiva de gènere”, explica Azucena Sánchez.
Un punt clau del cas d’assetjament i de la seva gestió és l’ascens laboral rebut per part de l’assetjador
De fet, la representant sindical no es mostra conforme amb les explicacions de l’empresa i considera que no ha gestionat correctament el cas. Un informe extern, explica, instava a obrir un expedient de discriminació per qüestió de gènere a una de les companyes i recomanava obrir-ne un per assetjament sexual a l’altra. “L’empresa no va voler obrir el protocol d’assetjament sexual. No pot ser que passin de la recomanació que va fer la professional a l’informe”, protesta. “Les companyes continuen a l’empresa després d’haver reconegut la gravetat del cas, i l’empresa no les està protegint”, conclou Sánchez.
L’agressor, ascendit
L’altre punt clau del cas d’assetjament i de la seva gestió és l’ascens laboral rebut per part de l’assetjador, condemnat per sentència judicial. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona defensen que el nomenament de J.P.P. va tenir lloc “abans de tenir coneixement d’aquests fets”. “En tenir coneixement dels fets va apartar aquest treballador del seu lloc de feina, es va suspendre la incorporació al nou lloc treball i va passar a fer altres funcions, que no comporten comandament”, afegeixen.
Un cop finalitzat el procés d’investigació i després que el condemnat hagi realitzat una formació específica en temàtica d’assetjament “i un acompanyament especialitzat per modificar comportaments discriminatoris”, i amb un informe favorable del seguiment, “s’ha reincorporat al lloc com a responsable territorial”, expliquen des del consistori.
La CGT, però, no confirma aquesta versió i assegura que l’ascens va ser després que el protocol s’obrís. La sentència judicial reconeix com a fets provats que l’organisme públic va suspendre l’ascens el 17 de desembre, mateix dia en què l’òrgan instructor previst en el protocol emet un informe sobre els fets. Ara bé, el protocol s’havia activat un mes abans, el 15 de novembre.
