“La bona notícia és que a Catalunya la bretxa salarial se situa per sota del 20%, concretament en el 19,69%, la mala notícia és que estem a prop del 20%”, afirmava ahir Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya en la presentació de l’informe de bretxa salarial del sindicat. Tot i això, estem més d’un punt per sobre de la mitjana nacional que es troba en el 18,72%. A Catalunya la diferència entre el que cobren els homes i les dones és de 5.907 euros a l’any, és a dir, 492 euros al mes.
L’augment del salari mínim redueix la bretxa de gènere
Des del sindicat relacionen la reducció de quasi un punt de la bretxa salarial respecte a l’any anterior a l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i l’avalen com a garant de la reducció de la desigualtat amb un especial impacte en les dones, al tenir una cotització més baixa. Mentre que el 2018 se situava en 735,9 euros al mes, va augmentar fins als 900 euros el 2019, mentre que amb l’últim augment arriba als 1.080 euros. “Les dones són les que estan situades en salaris més baixos, i com més increments apliquem en aquests sous, més incidència tindrà en la bretxa de gènere”, explicava Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació de la UGT de Catalunya. De fet, set de cada deu persones que cobren menys de 1.013 euros al mes són dones.
D’altra banda, tot i que encara no hi ha suficients dades per a comprovar quina incidència ha tingut en la bretxa salarial, la reforma laboral beneficia especialment a les dones. De fet, elles han vist augmentada la contractació indefinida en un 161,17% i ha fet caure la contractació temporal més d’un 40%. Si es posa el focus en la reducció de la taxa de temporalitat, cau fins al 17,2% amb una reducció de quasi el 20% entre elles i del 14,5% d’ells, mentre que l’atur registra una caiguda d’1,4 punts entre les dones.
Les dones agafen 9 de cada 10 de les excedències per cuidar dels fills
Les dones tenen més problemes per a la conciliació al ser les encarregades de les feines de cures. En edat reproductiva, especialment a partir dels 35 la taxa d’ocupació es dispara entre els homes fins al 86,90% mentre que entre les dones es redueix per sota del 70%. “Tenir filles i fills és un factor d’inserció laboral per a ells i d’abandonament per a elles”, apunta l’informe de la UGT. Les estadístiques ho demostren: un 92,26% de les excedències per a tenir cura dels fills les agafen dones mentre que les dels homes no arriben al 8%.
Precisament és en els complements salarials on més bretxa salarial hi ha al ser elles les principals perjudicades: el 2018 a Catalunya, la bretxa salarial en el sou base se situava en el 15,1% mentre que es disparava fins al 30,3% en els complements. És aquí on les dones no poden gaudir de la mateixa manera al tenir una major sobrecàrrega de tasques no remunerades i una major dificultat per a la conciliació.
Catalunya a la cua en ocupació pública
La dimensió empresarial i el sector també tenen especial rellevància en la bretxa salarial. En les petites empreses, és a dir, les que tenen menys de 10 treballadors la bretxa augmenta fins al 38,47%. A més, en el sector privat també se situa per sobre de la mitjana amb un 26,25%, més del doble que en el sector públic que és del 10,76%.
De fet, Catalunya és la comunitat autònoma amb menys ocupació pública amb un 13,58%, quasi la meitat que Extremadura que encapçala el rànquing amb un 24,28%. Els dos elements expliquen per què Catalunya té una bretxa salarial superior a la mitjana: “Estem en la comunitat autònoma amb menys persones en el sector públic i amb un teixit empresarial amb moltes petites empreses i sense sindicalitzar on la bretxa salarial es dispara”, explica Gajardo.
