Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La crisi econòmica ha entrat en una nova fase. Els sindicats ja fixen objectius de recuperar poder adquisitiu, després d’un llarg període de renuncies. La reforma laboral s’ha endut moltes de les conquestes, certament modestes, que s’havien aconseguit, però bona part de l’esquelet de la legislació vinculada amb el treball resta intacta. A més, la pràctica, de vegades abusiva que s’ha realitzat per part d’algunes patronals ha fet que les interpretacions judicials afinin cada cop més en clau garantista.
La realitat segueix sent duríssima. A Catalunya hi ha més de 750.000 persones que no tenen feina a Catalunya. I d’aquestes un 50% fa més de dos anys que no poden treballar, i gairebé un 40% no reben cap prestació.
La falta de feina ha suposat que moltes famílies perdin la llar i es vegin fora dels circuits econòmics amb un deute de per vida. La pobresa energètica ha arribat per a quedar-se. I els nous treballs que des de fonts oficials s’anuncien no permeten que les persones puguin viure amb decència. S’ha creat, doncs, la categoria del treballador que no pot subsistir amb decència amb el que li paguen.
A més, els poders públics mantenen una ofensiva per privatitzar els serveis essencials de l’Estat de Benestar que, al nostre país són ben precaris fins i tot en moments de bonança.
Al mateix temps que tots els aspectes negatius estan sobre la taula qualsevol observador mínimament objectiu haurà notat elements de canvi. Els treballadors i el conjunt de la ciutadania tenen una mirada diferent sobre la realitat. No debades aquest any han esclatat nombrosos casos de corrupció en àmbits i serveis que les autoritats havien afirmat amb solemnitat que funcionarien millor si es privatitzaven. S’han demostrat també que operacions com el salvament de la banca no reverteixen en favor de la població, per ser suaus.
El 2015, any que se celebra el 125 aniversari de la primera manifestació de l’1 de maig a l’Estat espanyol pot ser l’any de la recuperació cívica i de l’esperit reivindicatiu dels treballadors. Els convenis i els acords interconfederals es plantegen en clau de recuperació de drets i d’ingressos econòmics. Els moviments contra les privatitzacions passen de la protesta a la proposta. Els treballadors organitzats han passat de la resistència a perdre la por a la mobilització amb totes les conseqüències. Potser per respondre a aquest canvi d’actitud han sorgit projectes i iniciatives legals clarament repressives, com la denominada llei mordassa, o l’aplicació de la legislació que amenaça la llibertat de més de 300 sindicalistes, que no han fet més que defensar els seus drets i els dels seus companys.
Alternatives ciutadanes
En el camí de plantejar alternatives que la ciutadania finalment pot articular en l’àmbit polític hi ha iniciatives que a poc a poc van aconseguint el vistiplau de la gent: Iniciativa Legislativa Popular (ILP) pel dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica. La ILP de la renda garantida de ciutadania o la iniciativa endegada per trobar una solució a la vergonyosa situació en què l’actual govern popular ha deixat als majors de 55 anys que han estat massivament víctimes d’acomiadaments i que han quedat doblement desprotegits: no troben feina i al mateix temps no poden acollir-se a la jubilació avançada o si ho fan, perden bona part dels drets acumulats durant dècades de cotitzacions.
El malestar que fins fa poc es vivia en el món del treball ha arribat a tota la societat, i els carrers bullen de propostes de canvi. Unes accions que poden canviar governs i lògiques fins ara intocables mesos a venir. Perquè, tal com diu el manifest de CCOO i UGT per aquest primer de maig: «coneixem els responsables que han fet possible un dels retrocessos més brutals que hem patit els treballadors i les treballadores d’aquest país. Són els responsables d’impulsar reformes laborals contra la classe treballadora per generar un profund desequilibri a favor del poder dels empresaris i empresàries i en detriment de la qualitat en la contractació, dels salaris dignes, de la negociació col·lectiva i dels drets socials».
