Un tribunal del social de Barcelona serà escenari d’un judici en el que nou repartidors de Deliveroo reclamen ser reconeguts com a falsos autònoms, cosa que suposa un pas més en la batalla legal que es lliura per regularitzar la situació legal dels esmentats treballadors. Com acusació hi ha nou riders, Núria i 8 més. L’acció judicial té a veure amb els efectes de la vaga que de manera gairebé espontània van fer els repartidors el 2 de juny de 2017. Fruit d’aquella protesta laboral els nou treballadors van ser desconnectats de l’eina informàtica que relaciona els treballadors amb l’empresa que els proporciona feina, cosa que en aquest conflicte on res és com s’anomena, ha estat considerat pels defensors dels treballadors, com un acomiadament, i per tant han denunciat la multinacional.
Abans, els treballadors, amb la seva defensa legal, van iniciar accions en forma de denúncia a Inspecció de Treball. Així, el document elaborat pel Col·lectiu Ronda, intentava provar que realment els riders són assalariats de la companyia. La documentació s’acompanyava amb captures de pantalla que demostrarien que les relacions entre Delirevoo i els seus empleats són equiparables les que tenen els propietaris d’una empresa amb els seus treballadors.
La vaga a la qual van participar els treballadors que van ser desconnectats, reclamava coses tant simples com assegurar feina almenys de 20 hores a la setmana i que per cada hora de treball es pagui almenys una quantitat equiparable a dos serveis. Dos anys més tard s’han vist casos que s’allunyen molt de les peticions abans esmentades: repartidors que acaben treballant a partir de la cessió o la compra de la identitat d’un altre, cosa que els aboca a uns ritmes de feina que pot acabar, com va passar a Barcelona, amb accidents laborals i la mort de l’operari.
Macro cas a Madrid
El judici de Barcelona segueix a un macro cas que es va veure a Madrid el 31 de maig passat en un judici per la demanda que la Seguretat Social havia presentat contra Deliveroo després de l’acta de la Inspecció de Treball que, al començament de 2018, obligava l’empresa de repartiment de menjar a domicili a contractar com a assalariats a 532 repartidors , els anomenats riders, que Roofoods Spain, nom de Deliveroo en el registre mercantil, els considerava autònoms “proveïdors”, els va dir l’advocat de l’empresa- i, per tant, no els va contractar.
Abans de la batalla celebrada al jutjat del Social 19 de Madrid, n’hi ha hagut altres. Les primeres van ser diverses actes de la Inspecció de Treball sobre Deliveroo i Glovo (una altra empresa de repartiment) que van concloure que aquests treballadors, normalment joves que van per les ciutats amb bicicleta o moto amb una gran motxilla tèrmica a l’esquena, són falsos autònoms. I, al mateix temps, es produeixen sentències en sentit contrari, com les que s’han produït a Barcelona: dues sentències consecutives que han alleugerat la situació crítica de Glovo després de la mort d’un missatger que portava una de les seves motxilles però que no estava registrat ni tenia un contracte amb la companyia de repartiment. Una situació que ha mostrat l’última baula de la precarietat: missatgers que paguen per repartir i sense cap protecció laboral.
Així, la primera de les resolucions judicials és la del jutjat dels social número 24 de Barcelona que donava la raó a Glovo davant la denúncia d’un rider que havia demandat a la companyia després del seu acomiadament: la relació entre el repartidor i la companyia de repartiment és mercantil i “no és de caràcter laboral “, s’afirma. I, dimarts passat , Glovo va fet pública una altra sentència del mateix jutjat, que amb semblants arguments, dóna la raó a l’empresa enfront de la demanda d’un altre rider que l’havia denunciat després d’haver estat acomiadat.
