«Inditex és la segona firma més sostenible de l’Ibex”, assenyala un titular d’un important mitjà de comunicació en un article publicat fa algunes setmanes. “Inditex acomiada 2020 implementant nous avenços cap a la seva versió més sostenible”, es pot llegir en un altre. El mateix en la pròpia web del grup tèxtil: “En Inditex estem compromesos amb una producció sostenible”. La sostenibilitat s’ha convertit en un concepte que la majoria de les marques volen acaparar. Però, què és la sostenibilitat per a aquestes empreses?
Inditex, per exemple, ha estat catalogat com un dels grups de moda que més sintètics fa servir per pes en les seves peces de roba. Així ho assegura l’informe internacional Sintètics Anònims: l’addicció de les marques de moda als combustibles fòssils, elaborat per la Fundació Changing Markets. D’acord amb les dades de l’organització, la utilització de fibres sintètiques per part d’Inditex és comparable amb el gegant esportiu Nike.
Segons el document, el grup fundat pel multimilionari gallec Amancio Ortega utilitza aquest tipus de material a base de combustibles fòssils en més d’un terç de la seva roba. En l’estudi s’explica que si la multinacional s’ha compromès a deixar d’utilitzar polièster verge, no fa el mateix amb les fibres sintètiques en general. “La majoria de les marques tenen com a objectiu abordar el problema de la moda fòssil reemplaçant el polièster verge amb ampolles de plàstic PET d’un sol ús que estan sent infrarrecicladas”, afirmen. Des de CM, però, consideren que aquesta estratègia forma part “del manual de solucions falses de la indústria d’un sol ús” que s’encamina cap a l’abocador, la incineració o la contaminació de mars i oceans.
El grup tèxtil espanyol assegura que ha invertit tres milions d’euros per finançar la innovació tecnològica que li permeti allunyar-se d’aquest tipus de pràctiques. Com apunten els autors de l’informe, aquesta quantitat és només una “petita part (0,08%) dels guanys nets d’Inditex el 2019” i reclamen inversions significativament majors.
Inditex no és l’únic cas. Tant en la moda ràpida (fast fashion) com a la moda de luxe, la presència d’aquests materials s’ha convertit en una constant, fins i tot en línies de roba qualificades com sostenibles: “Les seves col·leccions anomenades eco-conscients sovint contenen tanta fibra sintètica com les seves línies principals”, denuncien. El cas d’H&M és especialment paradigmàtic i la seva roba sostenible conté una proporció encara més gran de tèxtils sintètics que la de la col·lecció principal, segons denuncia l’informe, que assegura que arriba a comptar amb peces elaborades al 100% amb aquest tipus de materials, inclòs el 94% de les jaquetes femenines d’aquesta col·lecció. Una estratègia coneguda com greenwashing o rentat d’imatge verda.
Nike, per la seva banda, és un dels més grans usuaris de sintètics per tonatge. Les xifres aportades demostren que utilitza més quantitat d’aquest material que cotó, i ha crescut el seu ús en un 9% des de 2015. Aquest fet afecta la majoria de les marques esportives analitzades, entre elles Adidas, Asics o Reebok, les quals han informat a l’organització que la majoria de les seves col·leccions es basen en sintètics. Cap va presentar un pla per reduir el seu ús.
Aquesta utilització de plàstics a la moda fa que les fibres sintètiques representin més de dos terços (69%) de tots els materials que s’utilitzen en la fabricació de peces tèxtils. Una xifra que s’espera que augmenti fins a gairebé un 75% per a l’any 2030, la majoria polièster, un material que es produeix a partir de petroli i gas. En l’actualitat, la producció de fibres sintètiques suposa un 1,35% del consum mundial de cru; en altres paraules: 1.290 milions de barrils de petroli a l’any, un consum que supera el d’Espanya. “Les fibres sintètiques barates no només són perjudicials perquè permeten roba de baixa qualitat que acaba desaprofitada, sinó que també perpetuen la dependència de la indústria de la moda de l’extracció de combustibles fòssils durant l’actual emergència climàtica“, critiquen des de l’organització.
L’informe també analitza la transparència d’aquestes grans marques de roba. Tant Zara com Gucci, expliquen, “van fer el mínim de declaracions considerades enganyoses”. A l’altre extrem, el 96% de les declaracions d’H&M i el 89% de les d’ASOS van incomplir d’alguna manera la guia proporcionada per Changing Markets. Primark, Patagònia, Nike i Gap, per la seva banda, es troben entre les 15 marques amb menor nivell de transparència sobre l’ús de sintètics.
L’estudi sol·licita als legisladors la presa de mesures per abordar la gran quantitat de roba de baixa qualitat produïda per aquesta indústria i garantir una major transparència i responsabilitat sobre les seves cadenes de subministrament.
Aquest és un article original de La Marea.
