Durant el primer semestre del 2021, des de les 33 oficines del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO de Catalunya, distribuïdes arreu de Catalunya, es van atendre 7.874 persones, que van realitzar 11.540 visites i plantejar 19.228 consultes. Això implica un significatiu increment del 32%, del 28% i del 29,5% respectivament en relació amb el primer semestre del 2020. Així ho expliquen i detallen des de CCOO a la seva memòria semestral del CITE.
La memòria destaca que l’atenció d’aquest període encara s’ha vist marcada per la crisis sanitària generada per la COVID19 i que ha condicionat que en molts casos la relació amb la persona atesa s’hagi fet de manera telemàtica. Això ha comportat, tal com va passar durant l’any 2020, un increment important de les tasques de gestió que han hagut d’assumir els nostres assessors i assessores.
Per nacionalitats, en primer lloc hi trobem Colòmbia (13,5%) seguit del Marroc (13,3%), Hondures (9,1%), Perú (7,7%), Veneçuela (5,7%) i Bolívia (4,8%). En total, prop del 65% de les persones ateses són llatinoamericanes.
Pel que fa al gènere, la memòria semestral del CITE del 2021 constata que, igual com passava al 2020, el 58% de les persones ateses són dones. Això és conseqüència de l’important presència de persones d’origen llatinoamericà i pel major pes de les dones entre les persones provinents d’aquests països: un 79% en el cas d’Hondures, el 73% pel que fa a Veneçuela o el 69%, de Perú i el 65% de Colòmbia.
La memòria també mostra una estabilització respecte l’any anterior de les persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l’Estat espanyol, que es manté prop del 68,5% del total.
Aquesta situació, que es repeteix any rere any, expliquen des de CCOO que és conseqüència de l’existència d’una bossa de persones que no han pogut regularitzar la seva situació per les dificultats que genera un mercat de treball de baixa qualitat, atès que es requereix un contracte d’un any a jornada completa. Això, afegeixen a més, s’ha vist agreujat per la crisi social i econòmica generada per la Covid19, que dificulta encara més l’accés o el manteniment de la regularitat administrativa.
En aquest sentit, gairebé el 36,2% de les consultes ateses tenen a veure amb temes relacionats amb les vies per regularitzar la seva situació administrativa: 25,7% arrelament social, 10% altres formes de regularització vinculades i 0,5% arrelament laboral.
D’altra banda, s’observa que el 55,2% de les persones ateses no treballa, un increment d’un punt i mig respecte el 2020, i també s’incrementa lleument les que ho fan de manera irregular, que se situa en el 70,4% del total.
El principal sector d’ocupació és el Treball de llar, que ocupa el 38,9% de les persones que treballen, el 92,7% dones, seguit dels Altres serveis, amb un 18.9% i l’hostaleria, amb el 9,2%.
El treball de la llar també és el primer sector pel que fa treball irregular, amb el 60,7% del total de les persones que treballen de manera irregular. El segon sector és Altres serveis -que inclou la feina en residències de gent gran-, amb un 20,3%, seguit de l’Hostaleria, amb un 11,7%.
La memòria mostra que se segueix consolidant, com s’ha vist els darrers anys, la tipologia de la persona atesa al CITE com una dona llatinoamericana, sense autorització administrativa, que treballa de manera irregular al sector del treball de la llar, amb el que això significa de situació precària. Aquesta precarietat s’ha vist agreujada encara més per la crisi sanitària generada per la pandèmia.
És important destacar aquestes dades ja que enguany s’ha celebrat el desè aniversari de l’aprovació part de l’OIT del Conveni 189 de treball digne per a treballadors i treballadores domèstics.
Des del CITE fan una crida a totes les forces polítiques, especialment aquelles que en aquest moment formen part de la coalició de govern a l’Estat, a ratificar de manera immediata el Conveni 189. En aquest sentit també volem recordar que aquest conveni ja ha estat ratificat per 32 països, entre ells Finlàndia, Alemanya, Itàlia, Portugal i Irlanda, en el marc de la Unió Europea, i que aquesta ratificació és un dels compromisos recollits en els respectius programes electorals de les forces de govern a l‘Estat espanyol
Formació de primera acollida
Durant el primer semestre del 2021 des del CITE s’han impartit 19 mòduls B de coneixements laborals i 4 mòduls C de coneixements de la societat catalana i el seu entorn jurídic, de 15 hores cadascun. En concret, s’ha realitzat mòduls B a Badalona, Rubí (3), El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Barcelona (3), Girona (2), Olot, Banyoles, Salt,Tarragona, Manresa, Granollers (2) i Manresa, i mòduls C a Badalona, Sta. Coloma de Gramenet i Barcelona (2).
Gran part d’aquesta formació s’ha realitzat de manera presencial, amb les mesures necessàries per evitar els contagis de COVID, però també s’han impartit alguns mòduls de manera telemàtica. En total, han realitzat la formació més de 600 persones, de les quals prop de 500 n’han obtingut el certificat d’aprofitament.
Una part d’aquets mòduls ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu, i altres dels ajuntaments de Cornellà de Llobregat, Sta. Coloma de Gramenet, Rubí. Destacar també el manteniment de l’oferta formativa adreçada a treballadores de la llar i les cures que s’ha realitzat de manera telemàtica els diumenges per la tarda per poder donar resposta a les disponibilitats del col·lectiu, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquests mòduls formen part de la formació prevista en la Llei de primera acollida de persones immigrades i retornades a Catalunya, els certificats d’aprofitament dels quals permeten obtenir els certificats d’estrangeria necessaris per tramitar diferents procediments administratius per garantir la regularització o el manteniment de la regularitat de les persones estrangeres.
Des del CITE valoren molt positivament la realització d’aquestes sessions formatives, ja que són un molt bon instrument per afavorir una adequada inserció social i laboral de les persones estrangeres, i per fomentar el seu empoderament i autonomia personal, especialment pel que fa al coneixement dels drets laborals i la manera com exercir-los, perquè “no tenir papers no vol dir que no tinguis drets laborals”.
