Has passat massa temps pensant per a què serveixen. Perquè a tu no et passarà, n’estàs segur. Si allò li ha passat al teu company o companya és perquè alguna cosa no han fet com calia. Ara, però, t’adones que no ets immune. Ja no et preguntes per a què serveixen, perquè ara també els necessites. De fet, segurament sempre els has necessitat, encara que les veus que te n’han fet desistir, que t’han aconsellat que és millor no embolicar-t’hi ni ficar-te en problemes, han estat més fortes que la teva veu interior. I segurament —penses ara— l’únic problema ha sigut no haver estat fent-los costat sempre. Les coses serien aleshores diferents, serien millors, n’estàs convençut.
Els delegats i les delegades sindicals que trobem en milers i milers d’empreses fan una feina silenciosa cada dia, com una formiga que s’arreplega amb altres formigues per fer camí, i que quan el camí és dolent miren de construir-ne de nous. Formigues que fan la guitza als poderosos, que les marginen i les criminalitzen, i que usen tots els mitjans al seu abast per difamar-les i convèncer la resta, convèncer-te a tu, que no serveixen per a res. Formigues que fan de la seva forma d’organitzar-se en sindicats una amenaça per als que més tenen, que les intenten matar a plantofades perquè ningú no cregui en elles, en la seva força per canviar les coses. La diferència és clau: ells ho volen tot per a ells, elles ho volen tot per a tothom. Us heu preguntat per què allà on hi ha sindicats hi ha millors condicions de treball que allà on no hi són? No, no és un privilegi, com diuen, és el treball sord i constant de les delegades i els delegats sindicals. Les petites formigues que treballen incombustiblement perquè es respectin els convenis col·lectius, perquè es millorin les condicions de treball i de salut, per construir els nous camins que han de servir per a tothom.
En els moments difícils que ens toca viure, la feina d’aquest entramat de formigues es fa més visible i necessària que mai, vetllant per la salut i el treball, exigint les mesures i els equips de protecció indispensables per poder treballar amb la màxima seguretat i, si no es pot dur a terme l’activitat, negociant totes les mesures de flexibilitat possibles per evitar acomiadaments: teletreball, expedients de regulació temporal d’ocupació… I amb el sindicat donant un cop de mà tant a l’empresa com als sectors, fent tot el ressò institucional i mediàtic per poder fer sentir aquestes veus. Posant veu als teus problemes i a les teves reivindicacions. Donant la cara per tu i per tot aquell qui ho necessiti.
Aplaudiments
Cada dia a les vuit del vespre aplaudeixes tots aquells i totes aquelles professionals que tenen cura de la teva salut o la dels teus familiars, que garanteixen els serveis bàsics, que et permeten dur una mínima normalitat dins d’aquesta situació d’anormalitat extrema. Quan surtis de nou a les vuit, pensa i aplaudeix també totes aquelles persones delegades del sindicat que a la teva empresa, a cada empresa, es deixen dia a dia la pell, i de vegades la salut, perquè tu disposis —si treballes— de les mesures i els equips de protecció individual necessaris per garantir la salut, o que han negociat mesures de teletreball o flexibilitat per poder garantir la teva salut i la teva feina, o que han negociat expedients temporals amb les millors condicions possibles perquè no hi hagi acomiadaments. I, sobretot, perquè sempre tinguis les millors condicions de treball.
Tant si ets un treballador assalariat com si ets un treballador per compte propi, serem el sindicat qui representi els teus interessos davant dels governs, per tenir ajuts per a la gent que no té res, per no perdre la prestació d’atur en un futur si ara estàs en un ERTO, i perquè quan comencem a sortir de la crisi sanitària i entrem de ple en l’econòmica no hi hagi cap retallada ni en les teves condicions de treball ni en els sectors públics de l’estat de benestar.
El sindicat sempre treballarem i lluitarem per un futur verd —per un món més sa i sostenible—, lila —per un món lliure de discriminacions— i vermell, per un món amb més justícia social, llibertat i democràcia.
Que no t’enganyin: el sindicalisme sempre ha estat, és i serà necessari.
I, en moments de crisi com avui, simplement som imprescindibles.
