«Hem declarat vaga fins a finals de mes perquè tenim companys als quals els costa diners anar a treballar». Això ho explica un delegat de CCOO de l’empresa Unipost, que té un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) en marxa, que implicaria fer fora tots els empleats del grup, més de 4.000, dels quals 2.400 són treballadors directes, segons el sindicat.
CCOO ha concentrat els seus representants davant les portes de la delegació d’Hisenda a Barcelona. «Perquè qualsevol decisió que es prengui sobre el futur de la companyia necessita el permís del ministeri del senyor Montoro», afirma responsable sindical.
A Catalunya Unipost dóna feina a 717 persones directament. A aquesta xifra cal sumar els treballadors de la firma Suresa i de les franquícies, sobre les quals els treballadors no tenen dades concretes. Però, al mateix temps tenen clar que la feina d’aquestes petites empreses deriva de la que els hi aporta la matriu, que podria tancar, si abans d’un mes no hi ha una sortida.
Parlar amb treballadors d’Unipost implica un cert xoc. Es tracta de la primera empresa privada de repartiment de correspondència d’Espanya. La seva facturació, afirmen els treballadors citant dades de la companyia, supera els 100 milions d’euros. I tanmateix, la situació de la societat és molt difícil. Ho és tant, que els treballadors han arribat a demanar a la direcció de la societat que els avenci diners per a poder comprar targetes de transport per desplaçar-se des dels seus domicilis fins a les bases a les quals operen. Per aquest mateix motiu CCOO ha convocat vaga legal fins a la fi de la negociació per què almenys els empleats, «ja que no cobrem, no hàgim de pagar per treballar».
L’empresa és propietat d’una branca de la família Raventós, està actualment en un concurs de creditors valorat en 50 milions. La falta de liquiditat es va agreujar a causa de la intervenció per la policia d’un important contracte de repartiment de documentació, vinculada amb les eleccions de l’1 d’Octubre que va suposar la pèrdua de 7 milions d’euros.
A més de la precarietat, els treballadors es queixen que l’empresa que fa la gestió judicial, el bufet Jausas Legal, va informar de l’ERO abans a la premsa que als representants de la plantilla.
La situació de crisi d’Unipost ha fet que els sindicats sobrepassin les seves responsabilitats. Un portaveu explicava: «nosaltres vam haver de parlar amb la Diputació de Barcelona perquè mantinguessin unes determinades comandes, que es podien perdre. Som conscients que si tots féssim coses així a cada ciutat on Unipost es pressent hi hauria una oportunitat de futur».
Però, una cosa és l’interès dels treballadors i una altra els càlculs empresarials. Per exemple, els empleats afirmen que han demanat molts cops a la companyia que entri en el camp de la paqueteria. No ha estat possible: «ens contesten que el marge que donaria, en haver-hi molta competència, no ho faria rendible». Contra aquesta impressió, els treballadors observen que el futur del repartiment de productes a domicili té cada cop més a veure amb la distribució a través d’Internet: grans grups com Amazon marquen el camí, afirmen.
Correos i Deusche Post
La gran esperança dels treballadors és, que abans de finalitzar el mes, es trobi un comprador que eviti el tancament de l’empresa. En aquest punt tot és boirós, però hi ha rumors que tenen l’origen a la direcció d’Unipost, en el sentit que l’empresa estatal espanyola de correus podria estar interessada a comprar el seu competidor. De fet, fins a 2015 la societat alemanya Deusche Post va ser accionista d’Unipost durant gairebé 10 anys i va marxar sense donar explicacions exhaustives.
A la situació de l’empresa se suma la dels treballadors afectats per la inseguretat del cobrament dels seus salaris. La companyia ha aplicat diversos Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), cosa que suposa que en molts casos tinguin gairebé esgotat el subsidi d’atur. Sobre això una nova dada, per evitar acomiadaments els treballadors van acceptar una reducció del 17% en els seus salaris i això reduiria més les quantitats a cobrar. Finalment, a molts operaris l’empresa els deu l’equivalent a 110 dies de treball fruit de diversos retardaments en les nòmines. Com el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) només garanteix pagar 120 dies de salaris pendents, es podria donar la situació paradoxal que en cas de tancar hi hagués treballadors que no cobressin res de la indemnització que els correspondria. I mentrestant els dies del fatídic període de consultes s’esgoten lentament.
