Gairebé 3 de cada 10 treballadors espanyols tenen un nivell educatiu superior al que es requereix per a realitzar la seva feina satisfactòriament, segons l’informe “els reptes de les competències dels adults a Espanya” de la fundació Jaume Bofill en base al conegut com a ‘informe Pisa dels adults’ de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Occidental (OCDE).
El treball es basa en dades recollides entre l’agost de 2011 i el març de 2012, en plena crisi econòmica, doncs. Un dels seus autors, Òscar Valiente, considera que Espanya és el quart país de l’OCDE on hi ha més sobreeducació. Per sobre hi ha només Rússia, Corea del sud i el Japó.
La sobreeducació és un fenomen transversal, perquè afecta a tots els assalariats, tant se val quin sigui el sexe, origen social, edat, tipus de contracte, sector d’activitat i naturalesa de l’empresa, tot i que “no afecta tothom per igual”.
Un altre dels tècnics que ha elaborat l’estudi, Jorge Calero, ha explicat que el mercat de treball no aprofita les competències dels treballadors, que calen, “s’utilitzin o no” i ha advocat perquè les qualificacions estiguin disponibles i el mercat de treball les utilitzi.
Sense haver conegut anteriorment el contingut del treball, la responsable de formació de CCOO, Antònia Pasqual, ha explicat que “les dades de què em parla no concorden amb les que treballem al sindicat”. En síntesi, les dades amb les quals treballa CCOO són que en l’àmbit de la Formació Professional el grau de preparació està entre un 15 i un 20% per sota de les necessitats expressades per les empreses. Pel que fa a formació universitària, la preparació amb la que surten els estudiants és lleugerament superior als requeriments de les empreses. Finalment, pel que fa als nivells més baixos de la demanda empresarial la qualificació amb la que surten els treballadors tampoc assoleix les necessitats. En aquest cas, el problema rau, segons Pasqual en la inadequació de la formació que es dóna amb allò que reclamen les empreses.
Formació d’adults i
Tornant a l’estudi i pel que fa a la formació d’adults, un 41% ha participat durant l’últim any en algun tipus de formació, percentatge que se situa 20 punts per sota del que ha passat als països nòrdics, en els quals la formació en aquest període, arriba al 60%. En aquest sentit, Valiente explica que el desfasament podria deure’s a la cultura de formació i empresarial, tot i que també es podria relacionar amb el fet que l’oferta no sigui prou atractiva.
Altres fonts consultades per Diari del Treball donen una idea que explicaria també el resultat de sobrepreparació. Aquest estaria relacionat amb l’oferta específica de les empreses, que es basaria en ocupacions de poca preparació, per a les quals la formació dels treballadors espanyols i catalans, tot i ser modesta, superaria els requeriments.
En relació amb la preparació, l’estudi indica que la llei sobre formació professional catalana, les intencions inicials de la qual eren bones, s’ha quedat pel camí, i ha assegurat que la idea d’integrar la formació al llarg de la vida “s’ha trucat” a cusa de la falta de lideratge del Govern.
L’informe també constata que el problema de la falta de competències dels joves a Espanya es deu al baix nivell educatiu i no a la baixa qualitat de l’educació, i que la competència lectora ve condicionada sobretot per l’educació, el capital cultural i el mercat laboral.
A Espanya, segons l’estudi, el 20% dels joves té una competència de lectura baixa i el 40% un nivell mitjà, mentre que en el conjunt de l’OCDE només el 39% dels joves tenen nivell baix i mitjà.
Valiente ha explicat que les competències i la formació actuen com a protecció davant l’atur. Aquest disminueix com més gran és el nivell educatiu: entre els homes amb estudis és el 14%, mentre que augmenta fins al 22% entre els que tenen estudis secundaris postobligatoris, i fins el 37% els que tenen estudis obligatoris.
