Sindicats, entitats i col·legis professionals signen un manifest en defensa del dret a l’atenció de les persones dependents. CCOO i UGT de Catalunya, el Col·legi oficial de Treball Social de Catalunya i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya impulsen un front comú destinat a fer força per millorar les condicions en què viuen els dependents i també dels treballadors i treballadores que els atenen.
L’any 2012 el Partit Popular (PP) va tirar endavant una de les retallades que més van debilitar el sistema de dependència. D’acord amb la llei l’atenció a la gent gran i dependent s’havia de fer amb aportacions equivalents al 50% entre el Govern Central i en el cas català, la Generalitat de Catalunya. El govern que liderava Rajoy va passar del 50% al 20% i la Generalitat va assumir el 80% de la factura. El resultat ha estat un deteriorament econòmic d’aquest sector mentre la casuística de les persones que s’atenen empitjora perquè l’esperança de vida augmenta, però també fa més necessàries les cures i l’atenció.
El manifest firmat fins ara per deu grans organitzacions és un veritable memorial de greuges que té com a taló de fons l’infrafinançament de l’atenció a la gent gran.
Catalunya és la segona comunitat autònoma, darrere de Canàries en volum de persones en llista d’espera per rebre ajudes de la llei de la dependència o amb sol·licituds pendents de valoració. Es calcula que hi ha unes 84.000 persones afectades per aquesta situació.
Ghasan Saliba, en representació de CCOO, ha destacat: “cada dia a Catalunya moren 6 persones majors de 80 que estan a l’espera d’ingressar en una residència”. També ha denunciat el problema que per a les famílies suposa que no hi hagi una finestreta única per tramitar la declaració de la dependència o la requalificació del grau d’afectació, o que la mitjana de temps que passa entre que es demana a la Generalitat cobrar pel tractament domiciliari als dependents és de 18 mesos.
Enriqueta Duran, de la UGT, s’ha queixat de la dificultat que hi ha per tenir dades sobre el sector, causada, segons ha dit, per “l’opacitat de l’administració”. En aquest sentit ha denunciat que des del sindicat han intentat reunir-se amb Francesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies, i que mai ho han aconseguit: “ens ho ha desconvocat reiteradament”, ha dit la dirigent sindical.
Per tot plegat, en el manifest hi ha una apel·lació a crear a Catalunya un consell general de la Dependència, amb presència de tots els actors, sindicats, patronals, col·legis professionals i també les famílies dels ciutadans atesos. Aquest organisme hauria de vetllar pel bon funcionament del sistema i per la unitat d’acció entre l’Imserso i la Generalitat.
Finançament
La falta d’un finançament adient repercuteix negativament en els 40.000 professionals que tenen cura de les persones dependents a Catalunya. El 95% d’aquest col·lectiu són dones. La mitjana salarial d’aquest col·lectiu no arriba a 1.000 euros al mes. Això passa també perquè el sector es regeix per un conveni estatal que està bloquejat en l’aspecte salarial i la Generalitat no ha optat per la solució basca consistent en fer un conveni de millora. A tot això les patronals denuncien que fa deu anys que tenen les tarifes congelades.
Els treballadors de la dependència es queixen que paral·lelament a la limitació salarial que marca el conveni, la Generalitat hagi endurit els últims anys les ràtios d’atenció a les persones dependents, cosa que carrega de feina les migrades plantilles de les residències. Però, es dóna una altra situació no pensada pel legislador. En la mesura en què millora l’economia del país, les treballadores qualificades de l’àmbit de la geriatria marxen cap al sector privat d’aquest àmbit, i també cap a la sanitat privada, per intentar arribar a la sanitat pública com a objectiu final. Això perjudica també l’atenció de qualitat a la gent gran.
Inspeccions anunciades
El llistat de queixes també esquitxa el Govern de Catalunya a qui els impulsors de la plataforma acusen de no fer la seva feina de control de les residències: “les inspeccions s’anuncien amb 15 dies d’antelació”, afirmava una treballadora de la dependència. Però a més, en cas d’imposar-se sancions, pagar-les surt rendible a les empreses, que tot i haver estat castigades poden seguir presentant-se als concursos i revalidar les concessions.
Altres punts reivindicats són una certa equiparació, perquè afirmen que hi ha residències VIP que gestiona directament la Generalitat, mentre que en l’altre extrem es poden trobar situacions de gran precarietat en l’àmbit concertat. En aquest sentit, accedir a una plaça pública pot costar fins a 5 anys d’espera, mentre que l’alternativa, el sector privat, pot ser inassumible perquè els preus es poden enfilar fins a superar els 3.000 euros al mes.
Mercè Civit, del Col·legi Oficial de Treball Social ha centrat la seva intervenció en la necessitat d’agilitar la gestió, descentralitzant els seveis i d’apostar per l’atenció domiciliària, la necessitat d’un control públic i més atenció als cuidadors. També ha remarcat que la mitjana de temps que es tarda a cobrar l’ajuda pensada per als cuidadors és de 18 mesos “quan el que caldria és que cobressin des del primer dia”, ha dit.
Miguel Rubio, el Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya ha instat per la unió del sector i també per la necessitat que l’administració aposti per la formació també de les persones dependents. En aquest sentit ha reclamat l’obertura d’una taula de negociació sota els auspicis de la Generalitat.
