El Pacte Nacional per la Indústria (PNI) firmat dimecres té un objectiu ambiciós, situar el pes d’aquest sector en l’economia catalana en el 25% des d’una situació actual del 20%. Per aconseguir-ho, sindicats, patronals, Generalitat i institucions d’ensenyament han treballat conjuntament per fixar els objectius a aconseguir entre el 2017 i 2020. En la presentació del pla s’ha posat èmfasi en la idea del consens, per preservar aquest programa del «les turbulències polítiques» que es puguin donar, segons ha manifestat el flamant conseller d’Indústria i Coneixement, Santi Vila, que ha fet una lloaça del seu predecessor, Jordi Baiget, com a impulsor de l’acord.
En els quatre anys que s’ha marcat de vigència el PNI la Generalitat invertirà 1814 milions d’euros, que han de possibilitar mobilitzar uns 3.000 milions per dinamitzar la indústria a Catalunya. Aquest any la previsió és invertir 468 milions en 116 mesures que s’han pactat entre les forces socials catalanes. Dels diners destinats al pla aquest any més de 100 milions són d’aportació nova i la resta té a veure amb programes redirigits a la nova programació.
Els objectius genèrics a aconseguir amb el pacte són desenvolupar la competitivitat i l’ocupació en la indústria, millorar la dimensió de les empreses i el seu finançament; impulsar la digitalització i impulsar la indústria 4.0; millorar la formació dels treballadors i treballadores del sector i apostar per les infraestructures, energia i sostenibilitat de les indústries catalanes.
Pacte «de País»
Javier Pacheco, secretari general de CCOO s’ha congratulat de la importància de l’acord firmat. Ha tingut un record pel conseller Baiget, que va impulsar la negociació. Ha considerat el pacte com «de país», com un pacte essencial pel desenvolupament de la democràcia i que ha de dibuixar el model econòmic i social que volem per a la Catalunya del futur, ha dit.
Per la seva banda, Camil Ros, secretari general de la UGT, ha situat l’acord en la senda del diàleg social iniciat el 2008. ha fixat com un objectiu aconseguir, que el nivell d’ocupació en la indústria se situï als nivells que hi havia abans de la crisi i ha reclamat que s’aposti per l’ocupació industrial, no només la dels treballadors de «coll blanc sinó també la dels treballadors de coll blau».
Josep Lluís Cabestany, en nom de la patronal Foment ha recordat que cada lloc de treball a la indústria suposa crear-ne 2 més a les empreses auxiliars. També ha considerat si s’aconsegueixen els objectius dissenyats, el 40% de l’ocupació catalana tindrà alguna vinculació amb la indústria, i ja de passada ha reconegut que els llocs de treball industrials suposen uns salaris que estan aproximadament un 20% per sobre de la mitjana.
Igualment, Josep Maria Gimeno en nom de Pimec, i Rosa Mora per Fepime, s’han congratulat de la importància que té per les petites i mitjanes empreses que hi hagi un programa de desenvolupament industrial consensuat entre empreses, govern, sindicats i el món del coneixement.
Un altre element en què hi ha hagut acord entre totes les parts ha estat considerar que l’aposta per la indústria ha de permetre millorar la posició del sector en el context europeu, tot impulsant l’esforç exportador basat en la qualitat, cosa que ha de proporcionar ocupació més estable i sòlida.
Totes aquestes polítiques han d’executar-se, i és per això que les organitzacions que constitueixen el Consell Català d’Empresa faran l’avaluació i seguiment i el grau d’acompliment del pacte.
