Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La indústria, ha de ser el motor de l’economia catalana. Sota aquesta premissa fins a deu entitats: CCOO i UGT per als sindicats, Foment del Treball i Pimec, per les patronals; la Universitat de Barcelona, l’autònoma de Barcelona i la Politècnica de Catalunya i els col·legis professionals d’Economistes, Enginyers industrials i el Consell de l’Enginyeria Tècnica de Catalunya van posar en marxa el 2012 el Pacte per a la Industria.
La filosofia que rau darrere del pacte és intentar dibuixar les grans línies d’estratègia que posin la indústria com element central de l’economia catalana. Aquestes grans línies es vol que siguin ratificades per totes les forces polítiques i socials per què així no variïn en cas de produir-se canvis importants en la correlació de forces.
El conjunt d’entitats ha firmat aquest divendres, 6 de març el segon manifest que reclama un gran Acord Nacional de Política Industrial. El portaveu del pacte, Joan Trullen, ha indicat: “Totes les forces polítiques haurien de sentir-se implicades amb la redacció d’aquest acord”. Trullén ha insistit que el pacte ha d’anar més enllà de la política industrial estricta i incorporar altres àmbits que també afecten la indústria, com les infraestructures, l’energia i la formació.
El primer manifest del Pacte per la Indústria es va signar el desembre del 2012, i que després es va elaborar un document amb 138 propostes per impulsar la indústria a Catalunya, que ja s’ha presentat al Govern i als grups parlamentaris, i que està en procés d’identificació sobre quines mesures poden ser objecte de polítiques públiques.
El portaveu del col·lectiu ha explicat que estan treballant amb la Conselleria d’Empresa i Ocupació, i que el conseller Felip Puig ha afirmat que prop del 70% de les 138 propostes “podrien tenir un encaix en l’acció de govern”.
Durant la roda de premsa de presentació del segon manifest ha quedat clar que tots els participants en el pacte entenen que cal buscar «alternatives a la devaluació competitiva com a mecanisme de resposta a la necessitat d’aconseguir un creixement de la competitivitat». Sota aquesta formulació es pot entendre que s’insta a la societat i també al govern a buscar mecanismes que millorin la situació econòmica fora dels utilitzats durant la crisi, basats en reducció de costos salarials. En aquest sentit l’aposta per la recerca i el desenvolupament, la internacionalització de l’economia catalana i la seva integració en les grans xarxes europees. A més es reclama indentificar el perímetre de la indústria, per incorporar els serveis i altres àmbits adjacents en el que es vol que sigui el motor del desenvolupament de Catalunya.
