Els treballadors del sector de l’estiba a Barcelona vinculen el conflicte que es pot produir a les pressions de grups inversors internacionals que volen millorar la seva posició en l’àmbit portuari de l’Estat espanyol. Així ho ha explicat un portaveu del comitè d’empresa membre de l’Organització d’estibadors Portuaris de Barcelona, majoritària en aquest port.
La influència de les multinacionals l’expliquen els estibadors en el canvi sobtat d’opinió del ministeri i en el fet que una part, “els empresaris tradicionals que operen al port” estiguin en contra de la forma com l’executiu preveu reformar el sector de l’estiba, afirmen.
La coordinadora, junt amb els altres sindicats amb presència al sector: CCOO, CIG i CGT, han presentat un preavís de vaga al conjunt de ports de l’Estat espanyol. L’acció, que ja ha estat demanada oficialment afectarà els dies 20, 22, 24 i 25 de febrer. Les aturades es farien les hores senars entre les 8 del matí i les 8 del vespre el 20 i el 21 de febrer i les hores parells els dies 22,23, 24 i 25 del mateix mes.
Els estibadors es mostren absolutament contrariats per la decisió del nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que els va comunicar verbalment que el Govern central iniciarà per la via del decret-llei la reforma del sistema portuari espanyol.
Sentència després de denúncia anònima
La reforma del sistema portuari i especialment en l’àmbit laboral té el seu origen en una sentència controvertida del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) fruit d’un procés iniciat arran d’una denúncia anònima.
Com la sentència europea era interpretable, l’anterior ministra de Foment, Ana Pastor, va iniciar un procés de negociació amb treballadors i empreses portuàries destinat a aconseguir un acord que permetés complir la resolució d’una manera consensuada. Davant d’aquesta petició del Govern central, la Coordinadora, UGT i CCOO van acordar amb la patronal Anesco un document de “Bases per a la reforma” i, la passada setmana, s’havia subscrit un preacord amb l’associació empresarial que comptava amb el suport dels grans operadors nacionals i internacionals dels principals ports espanyols, afirmen els treballadors de càrrega i descàrrega dels ports.
Contra aquesta pràctica de negociació, que segueix una llarga tradició en el sector dels ports, el nou ministre va comunicar verbalment als responsables dels treballadors el contingut del decret i va manifestar que el pensava aplicar en la seva integritat.
Foment fa una interpretació de la sentència europea que suposa posar la política espanyola de ports al dictat de l’opinió dels funcionaris europeus, afirmen els estibadors. Segons aquesta versió, Espanya no pot legislar en matèria portuària sinó en els termes que li siguin autoritzats per Brussel·les. En aquest àmbit s’inclourien restriccions a la negociació col·lectiva que, segons la sentència “no es considera necessària”, és una exigència del gust dels funcionaris comunitaris.
La nova proposta de Foment afirma estar basada en el veredicte dictat pel tribunal europeu. Però, el cert és que el seu contingut és molt més dur del que afirma la sentència del TJUE.
La posició expressada pel ministre de la Serna, implica per als treballadors de l’àmbit de l’estiba, aplicar un expedient d’extinció d’ocupació en un període de tres anys. A més, aquesta decisió es pagaria amb diners públics, operació fruit de fer responsable dels acomiadaments les autoritats portuàries. Això no s’explícita en la sentència, afirmen fonts de la coordinadora d’estibadors.
Actualment el treball d’estiba i desestiba s’articula a través de les societats de gestió de treballadors portuaris (SAGEP), en les quals hi ha inscrits 6.100 treballadors a Espanya i poc més de 800 a Barcelona.
Barcelona reclama que es garanteixin els drets laborals
Foment pretén liberalitzar el sector, de manera que per fer els treballs de càrrega i descàrrega no calgui estar inscrits en les SAGEP. Però això topa amb la realitat, perquè l’estiba és una feina especialitzada que, com la dels controladors aeris, difícilment es pot assumir sense una formació molt especialitzada. De fet, per operar en aquest àmbit cal estar inscrit en un registre específic que emana de l’article 135 de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
D’altra banda, qui contracta els estibadors són les empreses portuàries. En aquest sentit, el col·lapse que va viure el port de Barcelona dimarts passat l’expliquen els treballadors de la coordinadora pel fet que les empreses haurien cridat menys operaris dels que calien.
A ningú se li escapa que un conflicte als ports causaria un greu perjudici a l’economia, tant d’Espanya com de Barcelona i Catalunya. Per això, l’Ajuntament de Barcelona ha escrit al ministre De la Serna mostrant la seva preocupació pels efectes que una reforma no pactada del sector de l’estiba suposaria per a la ciutat.
El consistori demana que es garanteixi el diàleg amb els sindicats i la patronal del sector per aconseguir que reforma es faci de manera consensuada i que el seu resultat garanteixi l’estabilitat i els drets laborals en el sector, segons la carta enviada pel tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, al ministre de Foment.
