Aquest dilluns 17, Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, la Plataforma Pobresa Zero-Justícia Global, integrada per més de 3.200 organitzacions socials, entitats, sindicats, presenta públicament les propostes de prioritats per combatre la pobresa i construir una societat més justa i equitativa. Els “12 fronts en la lluita contra les desigualtats” plantejats com urgents i prioritaris fa un any per acabar amb l’emergència social segueixen vigents. S’ha fet alguna cosa en l’àmbit local, s’ha celebrat el ple sobre emergència social al Parlament i s’ha creat una comissió de seguiment de les resolucions acordades. Però les concrecions són lentes o inexistents. Tenim prop d’un 25% de la població per sota del llindar de la pobresa i, a l’entretant, les necessitats de la població més vulnerable segueixen a l’espera d’una acció de govern que arrossega i acumula mesures pendents i urgents de fa anys. Entre aquestes recordem la reforma de la Renda Mínima d’Inserció o l’aprovació d’una Renda Garantida de Ciutadania, que ja recull l’Estatut de Catalunya del 2006. La pròrroga pressupostària del 2016 no pot justificar la inacció ni la manca de determinació a l’hora de prioritzar i d’aplicar realment mesures urgents.
Treballadors pobres
La situació és preocupant: treballadores i treballadors pobres, en situació d’atur, precarietat i inseguretat laboral; bretxa de gènere, en l’ocupació, el salari, la societat; llars sense ingressos i persones que no tenen les necessitats bàsiques cobertes; un sistema educatiu que accentua les desigualtats; dificultats d’accés a la salut i els serveis sociosanitaris; l’habitatge no es considera un dret sinó una mercaderia amb la qual s’especula per obtenir el lucre privat; no reconeixement de drets de ciutadania a persones per raó del seu origen nacional o ètnic. Aquesta és la realitat que dibuixa el panorama d’emergència social, que exigeix compromisos al Govern, de major inversió social i d’una fiscalitat veritablement progressiva i justa. Una acció de Govern que impulsi polítiques públiques amb un enfocament inclusiu, que tingui com a objectiu l’equitat, la justícia i la cohesió social. Que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la plenitud de drets de ciutadania a tothom qui resideixi a Catalunya.
El creixement de l’activitat econòmica ha de permetre recuperar els salaris i les condicions de treball, fent front a la forta devaluació interna que han patit els treballadors públics i privats aquests anys de recessió. Amb la inflació per sota de la mitjana de la UE és possible, i necessari, incrementar les retribucions salarials. Cal augmentar, també, el poder adquisitiu de les pensions, incrementar el Salari Mínim, concentrar els incentius a la contractació als col·lectius amb majors dificultats i amb menys ingressos i establir un Pla de Xoc pels aturats de llarga durada. Són mesures imprescindibles per combatre la pobresa i la desigualtat. És urgent derogar la reforma laboral i recompondre l’equilibri de la Negociació Col·lectiva, reforçant la capacitat negociadora de les organitzacions sindicals. Però també un compromís dels governs amb l’impuls del Diàleg Social i la Concertació Social per abordar les polítiques d’ocupació i les estratègies de creixement; i convocar la Comissió del Pacte de Toledo per reconstruir els consensos sobre la seguretat social i garantir el seu equilibri i viabilitat.
Fiscalitat
En aquest marc la Plataforma Pobresa Zero- Justícia Global planteja un seguit de mesures i accions en matèria de benestar, drets socials i migracions, que s’han de traduir en acció i mesures de govern. Però també es fan propostes sobre fiscalitat per tal d’assolir la suficiència d’ingressos que permetin disposar dels recursos per dur a terme el canvi d’orientació de les polítiques que es reclamen. Si bé l’actual model de finançament de Catalunya és injust i evidencia un dèficit fiscal real, això no pot ser l’excusa per no abordar el principal i real problema que tenim que és el de la fiscalitat, agreujat per les rebaixes fiscals a les rendes altes fetes els darrers anys pel govern de la Generalitat. Necessitem i podem avançar en una fiscalitat que redistribueixi la riquesa de forma justa i suficient, augmentant l’ingrés públic de forma estructural homologant-nos a la mitjana europea en pressió fiscal, el que permetrà també aproximar-nos als nivells de despesa de la mitjana de la UE, que avui estan en prop de 9 punts de PIB de diferència. Si volem eradicar la pobresa, necessitem més poder sindical a l’empresa i la societat, per disputar la riquesa que el treball crea. Però és també imprescindible augmentar la disponibilitat de recursos públics i fixar de forma clara en l’elaboració dels Pressupostos les prioritats socials per combatre la pobresa i la desigualtat.
