Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Dijous passat es van iniciar les típiques i tòpiques jornades del Cercle d’Economia a Sitges, amb l’honrosa excepció d’Antón Costas, president del Cercle, que segueix defensant un model econòmic de progrés social, i alguna honrosa excepció més. Era evident que estava en territori del piquet empresarial, tothom equipat amb roba del mateix color, per així no poder ser identificats. Vestit blau marí, camisa blanca, sabata negra i, evidentment, més corbates que en un casament.
El moment estel·lar va ser quan un portaveu del piquet empresarial en una taula rodona, sense taula, assegut relaxadament en una butaca de pell, va afirmar seriosament i categòricament que un dels principals obstacles per al creixement i la competitivitat de les petites empreses era, ATENCIÓ, “que les empreses a partir de 50 treballadors han de tenir comitè d’empresa, i això és un fre a la competitivitat”. En un acte de generositat va proposar que els comitès fossin en empreses a partir de 100 treballadors. Però, en el fons, segur que pensa que potser millor a partir de 50.000 treballadors. Mort el gos, morta la ràbia.
Tornant de Sitges vaig repassar el codi penal, buscant quin delicte podria ser aquell, i la conclusió és que el piquet empresarial té total impunitat per atemptar o limitar la llibertat sindical i d’associació de la gent treballadora i moltes coses més.
