Sindicats obrers, organitzacions patronals, organitzacions de petites empreses i entitats representatives de les associacions sense ànim de lucre han presentat al Parlament un manifest conjunt que reclama més suport econòmic oficial, almenys 300 milions en 3 anys, per a l’atenció a la gent gran.
El documenta firma que «l’abandonament que s’està fent d’aquest sector per part de l’Administració» repercuteix de manera directa en la impossibilitat de dignificar les condicions de treball dels col·lectius especialment de treballadors, mes de 40.000 a Catalunya, que tenen cura de l’atenció a la geriatria.
Les organitzacions aplegades al Parlament han destacat que l’atenció geriàtrica té una «altíssima intervenció de l’Administració». Les tarifes públiques, afirmen, condicionen les condicions de treball, i aquestes tarifes estan congelades des del 2010. Per aquest motiu,consideren que només comptant amb els augments de l’IPC que s’han donat els últims 7 anys, el salaris dels treballadors del sector han perdut un 10,6%. Tot plegat ha repercutit en les condicions laborals i també, afirmen en el deteriorament i col·lapse que afecta les residències i centre de dia.
Campanya informativa
Per revertir la situació que es dóna, les organitzacions firmants del manifest faran una campanya d’informació a l’opinió pública i als agents socials implicats en el sector de la geriatria. Volen rebre el suport civil a les reivindicacions de les empreses i organitzacions sindicals que representen a les persones que tenen cura de la gent gran a Catalunya, afirmen. «Ja n’hi ha prou de dir que no hi ha diners, i veure con apareixen constantment notícies d’altres sectors que sí que en reben».
Segons el manifest, a Catalunya s’atenen mes de 57.000 persones, pràcticament totes amb malalties cròniques, i que es mereixen, afirmen, «una atenció amb qualitat, la qual està compromesa amb la situació actual».
Patronals i sindicats han sintetitzat amb una sèrie de punts quines són les seves demandes.
Reclamen una aportació de 300 milions en tres anys que permeti situar les tarifes públiques al nivell necessari per dignificar el sector. Plantegen, però que la millora es faci esglaonadament per tal de fer-la factible.
Volen també la implicació política i ciutadana en la millora pressupostària que ajudi a dignificar l’atenció a la gent gran.
Afirmen la seva voluntat per fer que els ciutadans estiguin tranquils si han de fer ús d’un recurs del sector de la geriatria, sigui quin sigui.
El manifest té el suport de L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) de Centres socio-sanitaris catòlics de Catalunya; del Consorci de Salut i Social de Catalunya; de la Confederació empresarial del tercer sector; de la unió, Associació d’entitats Sanitàries i Socials, i de la Unió de Petites i Mitjanes Residències. També signen els sindicats CCOO i UGT de Catalunya.
«No som mules»
Mentre les diverses organitzacions lliuraven el document i s’entrevistaven amb els responsables dels partits polítics, un grup d’unes 50 treballadores i treballadors de CCOO i també d’UGT, amb pancartes i banderes feien arribar als congregats les seves reivindicacions. Eren molt més crues que el refinat llenguatge dels documents: «No som mules ni els avis són sacs de patates» cridaven. Qui les volgués sentir i veure, amb les samarretes taronja podia entendre algunes de les seves posicions més reclamades: un conveni català per a la geriatria. Fins ara el conveni té àmbit estatal i les diferències que hi ha en el cost de la vida entre Catalunya i la resta de l’Estat drenen encara més la capacitat adquisitiva de les treballadores i treballadors de la geriatria. Si a això s’hi suma que les ràtios de persones cuidadores per malalts o ingressats són cada cop més altes, es pot entendre el seu malestar.
Quan als empresaris se’ls hi fa la pregunta respecte a pactar un conveni català, la resposta és reclamar més diners de l’Administració, com a vehicle per millorar la situació de tot el sector, treballadors i treballadors inclosos.
