Anàlisi

“Em van demanar si estava casada i si tenia fills”

“Ara estic buscant feina i he passat per moltes entrevistes. La setmana passada em van demanar obertament si estava casada i si tenia fills. Els vaig respondre que la pregunta es podria interpretar com a discriminatòria i que no la trobava apropiada. La resposta em va entristir. Em van dir que és que són directes, i que són coses que també pregunten als homes”. La M. T., que parla sota condició d’anonimat, sap molt bé de què parla. Ella mateixa ha fet carrera com a recruiter, és a dir, fa selecció de personal. Diu que les empreses on més s’intenta indagar sobre la situació personal solen ser les consultores, i en particular les tecnològiques, “per raó de la seva cultura agressiva i competitiva, on es treballa molt per objectius en llargues jornades, i on es pensa que si una dona té fills no podrà amb tot”.

Les preguntes directes sobre aspectes de la vida privada, que són il·legals, “es formulen de forma més indirecta, estan més invisibilitzades”, alerten des de CC OO Catalunya

Les preguntes directes sobre aspectes de la vida privada, que són il·legals, no són, però, la norma. “Avui diria que es formulen de forma més indirecta, estan més invisibilitzades”, alerta Mentxu Gutiérrez, secretària de Dones i Polítiques d’Igualtat de CC OO Catalunya. “Abans, s’actuava amb total impunitat, de manera que la persona que volia treballar es podia trobar en una posició vulnerable. Recordo el cas d’una directiva hotelera que va patir una baixa traumàtica: els bessons que esperava van néixer morts. Quan havia de reincorporar-se, el seu cap no li va transmetre que l’empresa esperava que es recuperés, sinó que li va preguntar si tenia pensat tornar-se a quedar embarassada. Ella ho va denunciar i la van despatxar”, explica Gutiérrez, qui subratlla, però, “els avenços socials assolits contra la discriminació als centres de treball de la mà dels plans d’igualtat”.

Avenços i dades al CV

L’abast d’aquests avenços no són fàcils de calibrar. Si es formula una pregunta discriminatòria en una entrevista per canviar de departament o de cara a una promoció es pot denunciar sempre que a l’empresa hi hagi sindicat, però abans que la persona s’hi incorpori la informació no arriba.

“Als anys noranta era molt habitual que et preguntessin per l’estat civil. Era un clàssic el quan penses quedar-te embarassada i què penses fer amb la feina si t’hi quedes”, recorda l’Alicia Casado, que, després d’haver treballat a set multinacionals, avui és professora d’institut a Barcelona. “Jo no gosava dir que la pregunta no tocava. M’incomodava, i mirava de donar una resposta prou genèrica que posés l’èmfasi en què ho faria tot compatible”, afegeix.

¿Com reaccionar amb les preguntes fora de lloc? Des de Barcelona Activa aconsellen negar-se a respondre amb educació

“Cal diferenciar entre preguntes incòmodes que puguin posar en qüestió una candidatura i preguntes com l’estat civil, els fills o la conciliació. Però cal començar per no posar dades com aquestes al CV. Molta gent les hi posa. Hi ha persones candidates que pensen que no tenir criatures és un punt a favor”, adverteix Carol Lorenzo, directora d’Orientació i Mercat de Treball de Barcelona Activa.

¿Com reaccionar amb les preguntes fora de lloc? Lorenzo aconsella negar-se a respondre, amb educació. “Pots dir que no entens què té a veure si estàs casada amb allò que pots aportar a l’empresa, per exemple”, diu.

Exposar-se a les xarxes

La secretària de Dones i Polítiques d’Igualtat de CC OO Catalunya subratlla la paradoxa que no es pugui preguntar qüestions familiars quan, alhora, molta gent exposa obertament la vida que fa a les xarxes socials. “És una gran contradicció, i les empreses de selecció es miren força les xarxes”.

Més enllà del gènere, un dels biaixos de discriminació té a veure amb l’edat. “Vinc de fer un procés de selecció per a un departament financer. Hi havia dos candidats finalistes: un de 36 anys i un altre de 53. La veritat és que el gerent s’inclinava pel de 35, pensant que té molt per davant. Però cal formar-lo. ¡I el de 53 anys té 17 anys de recorregut! No tothom ho entén, això”, apunta el psicòleg Xavier Montero, membre de la Secció de Psicologia de les organitzacions i el Treball del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Evolució en el tipus d’entrevistes

“Passar entrevistes és tot un aprenentatge. Quan vas agafant experiència i seguretat, de vegades a la primera tria, en què t’envien una persona junior, pots arribar a pensar que domines el procés i costa que et sorprenguin amb les preguntes”, reflexiona Casado, qui calcula que ha passat per una vintena de processos de selecció al llarg de la seva carrera, la qual cosa es tradueix en més de 40 entrevistes. Li ha passat un munt de coses: haver d’escriure una carta perquè l’analitzés un grafòleg (sense poder accedir als resultats), canviar de llengua a mitja conversa sense previ avís o elaborar in situ un pressupost de tresoreria.

Més enllà del gènere, un dels biaixos de discriminació té a veure amb l’edat

Però si quan ella començava, i es postulava per càrrecs com a auxiliar administrativa, el que més sovintejava eren els tests psicotècnics, als darrers anys, quan ja optava per càrrecs de certa responsabilitat, tendeixen a plantejar situacions. ¿Què faries si se’t queixa un proveïdor? ¿Com t’has comportat si no t’entens amb la teva cap? ¿Quin ha estat el problema major al qual t’has enfrontat i com l’has resolt?

Un test d’estrès laboral

“Una entrevista és, sí, una situació d’estrès, en la mesura en què et jugues un destí, un etapa següent de la vida, i tothom mira de donar el millor de si”, admet Montero. Aquest consultor i soci de Montero Llombart defensa la utilitat de les preguntes de situació i els jocs de rol. “Tot i que les persones som com un meló, en el sentit que fins que no l’obres, fins que no les veus en acció, no saps com es comportaran, plantejar situacions o jocs de rol pot ser útil, permet mostrar el potencial, dona molta informació, fins i tot amb la comunicació no verbal, i més encara en el cas de la gent jove, amb poca experiència laboral i poca trajectòria per explicar”, apunta. “Pots veure la persona que es revela més competitiva, o la que assumeix el lideratge de la situació, o la que només parla després d’haver-la observat i avaluat. Però sempre cal participar”, aconsella aquest psicòleg del treball.

La pregunta d’Elon Musk

Hi ha models d’entrevista de feina ben diferents: dinàmiques grupals, d’altres individuals però fetes per diversos seleccionadors, tests psicotècnics, cara a cara per a un repàs de la trajectòria, candidatures que es posen contra les cordes, proves de creativitat…

Els nous gegants empresarials lligats a la tecnologia es vanten sovint que no valoren tant els títols universitaris com la demostració de capacitats lògica, matemàtica o psicològica. Elon Musk, l’amo de Tesla, de Space X i a mig camí de ser-ho de Twitter, creu també en plantejar endevinalles. Una de les que ha transcendit en una biografia autoritzada és preguntar on ets si estàs dret, sobre la superfície de la Terra, si camines una milla en direcció Sud, una altra milla a l’Oest, una altra cap al Nord i acabes exactament on l’has començat.

El clima que es genera reflecteix la cultura corporativa de l’empresa”, enfatitza Barcelona Activa

Però les empreses de selecció difonen entre les preguntes freqüents qüestions tan allunyades de les situacions professionals com què faries si et toqués la loteria o que expliquis un acudit.

“El tipus de preguntes i plantejaments depèn molt de la posició que es busca. I pel que fa al clima que es genera, està clar que reflecteix la cultura corporativa de l’empresa. Hi pot haver recruiters més agressius, que posin més en tensió la candidatura, però si hagués de generalitzar diria que les persones que seleccionen volen crear un espai confortable”, emfatitza Lorenzo.

En la major part de casos, hi ha tres tips de preguntes: les que valoren aspectes curriculars o l’historial acadèmic; les que volen validar què sabem fer, o els coneixements tècnics, i les entrevistes que avaluen l’actitud, els valors i les competències. “Es vol saber com ho fem, perquè el com ho fem té un impacte en què fem”, afirma Lorenzo. Que afegeix: “Si ja han triat el teu CV has de presentar-t’hi amb confiança. Qui t’entrevista no és pas l’enemic. No vol trobar una mancança. Està pensant que tant de bo trobi la persona que busca”.

Dir la veritat

Les persones expertes en selecció recomanen dir sempre la veritat. El cas típic es presenta quan es pregunta pels defectes propis. Perquè acabaran emergint. “Es recomana no mentir però alhora sovint t’obliguen a fer-ho perquè es fixen les entrevistes durant l’horari laboral, quan se suposa que, si tens feina, estàs treballant”, puntualitza la recruiter M. T.

Un altre dels consells bàsics consisteix a complementar una resposta honesta relacionada amb un àrea de millora, un buit de temps sense treballar o un acomiadament, amb una explicació sobre què se n’ha après o què s’ha fet per millorar o quina estratègia de cerca de feina s’ha seguit.

M.T., que ha fet carrera com a recruiter, ho té clar: “importa més com et vens que no pas què has fet”

“Si vols un lloc de feina has de  demostrar que controles la situació. Suposo que a l’entrevista importa també demostrar que ets capaç de controlar l’estrès que puguis sentir”, apunta Alicia Casado.

Dues regles d’or clàssiques continuen ben vigents: no parlar malament de les empreses on has treballat ni d’antics companys i demostrar coneixement sobre la companyia que et crida. Una pregunta que, de fet, se sol formular no és només perquè vols treballar-hi, sinó que expliquis a què es dedica exactament l’empresa. “Demostrar interès permet introduir les pròpies inquietuds, i també introduir elements sobre les condicions laborals, com el sou”, sosté la  directora d’Orientació i Mercat de Treball de l’agència d’ocupació de Barcelona.

Sector privat i sector públic

De vegades, la dificultat de l’entrevista sorgeix quan una persona té més d’un àmbit d’activitat, la qual cosa succeeix cada cop més, amb la reconstrucció de les carreres professionals. “De vegades m’ha passat que la persona que entrevista se sorprèn i incideix en el fet que, en diferents moments, hagi tingut diferents interessos, com buscant-hi la coherència”, explica Casado, que en el moment culminant de la seva carrera professional va optar per treballar per a El lloc de la Dona, un projecte social que ofereix oportunitats laborals i suport a dones en risc d’exclusió social, sovint abocades a la prostitució. Després de tantes entrevistes al sector privat, on mai no li han demanat cap prova de titulació, el contrast per a Casado va ser a l’institut públic. “Al sector públic no es colarà ningú que no tingui la formació. Has de tenir segells, diplomes… però no et fan cap entrevista. Es pot considerar un aspecte subjectiu. Si ho fas malament, segueixes a la llista”.

Fora, justament la subjectivitat compta. M.T. ho té clar: “Importa més com et vens que no pas què has fet”.ari