Els treballadors del transport per carretera i la logística a la demarcació de Barcelona han perdut, pel cap baix, un 9% del seu poder adquisitiu des que no tenen conveni col·lectiu, que va perdre la seva vigència el 2010. I això mesurat respecte al sector, perquè en moltes empreses han externalitzat part dels processos i llavors la pèrdua de poder de compra pot arribar al 25%, segons explica Juan José Pérez, secretari del sindicat sector Carreteres i Urbans FeSMC-UGT de Catalunya.
Els treballadors del sector del transport per carretera i la logística s’han concentrat davant la Fira de Barcelona just quan s’inaugurava el Saló Internacional de la Logística. Han mostrat el seu malestar davant del fet que les dues patronals del sector: Transcalit i Uno, s’hagin negat a negociar amb els representants dels treballadors la renovació del conveni. En uns casos argumentant les novetats de la reforma laboral i en altres fent propostes que han mantingut bloquejades les converses en plantejar exigències de màxims, entre altres:
Increment de la flexibilitat: amb l’increment de la jornada o amb un major percentatge de flexibilitat de la jornada, sobretot implantant la jornada laboral ordinària de 7 dies a la setmana, fent impossible la conciliació laboral i familiar.
Increments salarials amb els quals pretenen que la part social assumeixi la pèrdua total i absoluta dels increments del cost de vida dels darrers 7 anys (IPC), i amb increments presents i futurs que no compensarien aquesta pèrdua.
Després de vacances, vaga
Els representants sindicals consideren que si en les pròximes reunions amb les patronals no hi ha avenços significatius després de les vacances, es podria donar una situació que acabaria en vaga en el sector, els mesos de setembre o octubre. Pérez explica que l’àmbit del transport és estratègic a Barcelona, on pel cap baix treballen unes 25.000 persones si es compta també la logística: “Hi ha empreses com DHL que tenen en aquesta demarcació més de 4.000 treballadors”, explica. També hi ha grans companyies que tenen muntades cadenes de distribució, com Seat o Nissan, relacionades amb el conveni que des de fa 8 anys s’intenta renovar.
El tancament en banda dels empresaris contrasta amb les queixes expressades per la gran patronal Foment que afirmava que fan falta al conjunt espanyol uns 15.000 conductors i conductores de camions. En aquest sentit, la resposta dels treballadors és denunciar que en el sector del transport de grans rutes els horaris i els ritmes de treball són difícilment assumibles: “hi ha conductors que agafen el seu transport un dilluns i no paren de treballar fins divendres, cosa que produeix un gran desarrelament familiar”, diu Pérez. També critiquen que les empreses s’han nodrit, per abaixar costos, d’operaris vinculats amb Empreses Multiservei que quan es recorre el seu ús per incorrecte, molts cops han plegat o tancat, però que han fet possible una nova baixa de costos a canvi de pèrdua salarial i degeneració professional.
Carnet i servei militar
A la queixa dels empresaris davant la falta de conductors de camió els sindicalistes argumenten dues raons, una és la pèrdua continuada de capacitat adquisitiva: “les empreses que paguen bé no tenen problemes per fitxar treballadors” diuen. El segon element té a veure amb la història. Segons UGT el sector del transport per carretera es nodria de conductors que s’havien format durant el servei militar, quan molts joves aprofitaven el temps per treure’s el carnet de gran transport. Ara això no és possible perquè per obtenir el permís cal fer una formació professional d’almenys 240 hores, que les empreses no paguen i a més de cal treure’s un Certificat d’Aptitud Professional (CAP), “nosaltres estem a favor de la professionalització, però també entenem que la gent no es forma al mateix ritme que la demanda”, afirma Pérez.
